Marcelo Piñeyro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarcelo Piñeyro
Marcelo Piñeyro.jpg
Biografia
Naixement 5 març 1953 (66 anys)
Buenos Aires
Educació Universitat Nacional de La Plata
Activitat
Ocupació Director de cinema i guionista

IMDB: nm0686304
Modifica les dades a Wikidata

Marcelo Piñeyro (Buenos Aires, Argentina, 5 de març de 1953) és un director de cinema i guionista argentí.[1][2] Va ser guanyador de 21 premis, entre els quals un Premi Konex per la seva trajectòria durant la dècada 1991-2000, dos Premis Goya per Plata quemada i El método i dos Premis Còndor de Plata per Plata quemada, adaptació del llibre de Ricardo Piglia, i Tango feroz: la leyenda de Tanguito.

Biografia[modifica]

Va estudiar cinematografia a la Universitat de la Plata. El 1980, associat amb Luis Puenzo, va fundar la productora Cinemanía. Va ser membre fundador de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de l'Argentina i vicepresident de la seva primera comissió directiva.

Filmografia[modifica]

Com a director[modifica]

Com a guionista[modifica]

  • Tango feroz: la leyenda de Tanguito (1992)
  • Caballos salvajes (1995), amb Aída Bortnik
  • Cenizas del paraíso (1997), amb Aída Bortnik
  • Plata quemada (2000), amb Marcelo Figueras
  • El método (2005)

Com a director de producció[modifica]

Premis[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2005 Millor guió adaptat El método Guanyador
  • 2006, Premi del Públic, Festival Internacional de Cinema de Flanders, per El Mètode
  • 2006, Premi Goya al millor guió adaptat, per El Mètode
  • 2003, Premi al millor guió, Festival Internacional de Cinema i TV de Cartagena d'Índies, per Kamtchatka
  • 2003, Premi al millor guió, Festival del Nou Cinema Llatinoamericà, per Kamchatka
  • 2003, Tercer Premi, Festival del Nou Cinema Llatinoamericà, per Kamchatka
  • 2003, Premi al film més popular, Festival Internacional de Cinema Vancouver, per Kamchatka
  • 2001, Còndor de Plata al millor guió adaptat, Associació de Cronistes Cinematogràfics d'Argentina, per Plata quemada
  • 2001, Premi Konex - Diploma al Mèrit, com un dels 5 millors Directors de Cinema de la dècada a l'Argentina.
  • 2001, Premi Goya a la Millor Pel·lícula Estrangera de Parla Hispana, per Plata quemada
  • 2001, Premio MTV a la Pel·lícula de la Gent, MTV, per Plata quemada
  • 1998, Premi Goya a la Millor Pel·lícula Estrangera de Parla Hispana, per Cenizas del paraíso
  • 1997, Premi OCIC, Festival del Nou Cinema Llatinoamericà, per Cenizas del paraíso
  • 1997, Segon Premi (Premi del Públic), Festival del Nou Cinema Llatinoamericà, per Cenizas del paraíso
  • 1997, Premi del Públic, Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, per Cenizas del paraíso
  • 1997, Premi del Públic, Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, per Caballos salvajes
  • 1996, Esment d'Honor, Festival Sundance de Cinema, per Caballos salvajes
  • 1994, Còndor de Plata al millor film, Associació de Cronistes Cinematogràfics d'Argentina, per Tango feroz: la leyenda de Tanguito
  • 1994, Còndor de Plata a la millor òpera prima, Associació de Cronistes Cinematogràfics d'Argentina, per Tango feroz: la leyenda de Tanguito
  • 1993, Segon Premi (Premi del Públic), Festival del Nou Cinema Llatinoamericà, per Tango feroz: la leyenda de Tanguito
  • 1993, Premi del Públic, Festival Internacional de Cinema Jove de Torí, per Tango feroz: la leyenda de Tanguito

Referències[modifica]

  1. «Marcelo Piñeyro».
  2. «Marcelo Piñeyro». [Consulta: 21 setembre 2018].
  3. «Marcelo Piñeyro».
  4. «Medallas del CEC a la producción española de 2005». CEC. [Consulta: 1r juliol 2018].