Marchantiales

Marchantiales

Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Subregne	Viridiplantae
Classe	Marchantiopsida
Ordre	Marchantiales Limpr., 1877

Les marcantials (Marchantiales) són un ordre d'hepàtiques de la classe Marchantiopsida. Comprèn unes 450 espècies, reunides en 270 gèneres, presents arreu del món.

Les marcantials es consideren les hepàtiques més evolucionades i constitueixen un grup adaptat a desenvolupar-se en condicions heliòfiles ja que són resistents a la sequera i tenen recursos per evitar la pèrdua d'aigua.

Característiques

Totes les espècies són tal·loses, amb el tal·lus dividit dicotòmicament i molt ben diferenciat en una regió superior assimiladora i una altra ventral de reserva. El tal·lus presenta en la cara superior una epidermis monoestratificada, que en la majoria de les espècies està perforada per porus simples o d'estructura complexa que comunica amb cambres aeríferes delimitades per cèl·lules riques en cloroplasts que permeten l'intercanvi gasós. També són verdes les cèl·lules dels filaments que creixen a l'interior de les cambres. Els límits d'aquestes cambres originen, a la cara superior, unes àrees polièdriques, centrades per un porus, molt visibles en la majoria de les espècies. En la part inferior del tal·lus les cèl·lules parenquimàtiques són pobres en clorofil·la i a vegades presenten grans cossos oliosos que ocupen pràcticament tota la cèl·lula. En la superfície ventral, a banda dels rizoides, hi ha escates monoestratificades, sovint de color porpra, disposades en dues o més fileres, que junt amb els rizoides condueixen l'aigua al llarg del tal·lus.

El gametòfit pot ser monoic o dioic i la situació dels gametangis és variable. Els anteridis constitueixen, generalment, grups envoltats de xicotetes escates afonats en el tal·lus, i pel que fa als arquegonis poden estar immersos en el tal·lus (Riccia), o en la superfície, envoltats per un embolcall protector. En alguns gèneres aquests receptacles, amb anteridis o arquegonis, estan elevats per peus cilíndrics que es desenvolupen perpendicularment al tal·lus. Per exemple, les espècies pertanyents als gèneres Conocephalum o Reboulia, només presenten elevats els receptacles amb arquegonis, mentre que d'altres com Marchantia tenen ambdós tipus de receptacles elevats i en tal·lus diferents.

L'esporòfit té una seta molt curta o inclús pot mancar-hi, i els esporangis són esfèrics o el·lipsoides. La reproducció asexual es dona com tots els briòfits per fragmentació, i en alguns gèneres mitjançant propàguls discoïdals en uns conceptacles especials situats en la superfície dorsal del tal·lus. Els conceptacles de Marchantia són acopats.

Taxonomia

Aquest ordre està format per les següents famílies:

• Aytoniaceae (274 gèneres)
• Cleveaceae (43 gèneres)
• Conocephalaceae (18 gèneres)
• Corsiniaceae (34 gèneres)
• Cyathodiaceae (20 gèneres)
• Dumortieraceae (9 gèneres)
• Exormothecaceae (3 gèneres)
• Marchantiaceae (214 gèneres)
• Monocleaceae (7 gèneres)
• Monosoleniaceae (4 gèneres)
• Oxymitraceae (8 gèneres)
• Ricciaceae (440 gèneres)
• Targioniaceae (24 gèneres)
• Wiesnerellaceae (5 gèneres)

Cladograma basat en el treball de Villareal (2015):

Marchantiaceae Marchantia Bucegia Preissia Dumortieraceae Dumortiera Aytoniaceae Cryptomitrium Mannia Asterella Reboulia Plagiochasma Cleveaceae Aitchisoniella Clevea Peltolepis Athalamia Sauteria Monocleaceae Monoclea Conocephalaceae Conocephalum Oxymitraceae Oxymitra Ricciaceae Ricciocarpos Riccia Targioniaceae Targionia Wiesnerellaceae Wiesnerella Monosoleniaceae Monosolenium Cyathodiaceae Cyathodium Corsiniaceae Corsinia Exormothecaceae Stephensoniella Cronisia Exormotheca