Mare de Déu de Lluc
  | |
| Tipus | advocació de la Mare de Déu, marededeu trobada, estàtua i Pontifically crowned Marian image (en)  |
|---|---|
| Creació | segle XIV |
| Lloc de descobriment | Pujol dels Misteris |
| Material | pedra |
| Mida | 61 ( ) cm |
| Col·lecció | |
| Lloc | santuari de Lluc |
La Mare de Déu de Lluc és la marededéu trobada que es venera al santuari de Lluc (Mallorca). És la patrona de l'illa de Mallorca, i la seva festivitat se celebra el 12 de setembre. El 10 d'agost de 1884 rebé la coronació pontifícia,[1] i el 1884 es restaurà la imatge.[2]
Es tracta d'una imatge de 61 cm[2] de pedra policromada, molt enfosquida, motiu pel qual hom la considera «moreneta». Data del segle xiv, malgrat que segurament en substitueix una d'anterior, del segle xiii. Hi ha investigadors que consideren que vesteix l'hàbit dels cavallers del Temple, que al segle xiii posseïen la muntanya de Lluc.[1]
Llegenda
[modifica]Una de les primeres referències sobre la llegenda hagiogràfica de la troballa de la Mare de Déu de Lluc la trobam en el prevere Rafel Busquets, autor del Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc, publicat l'any 1684,[3] obra en què el prevere conta una versió primerenca de la tradició de la trobada de la imatge de la Mare de Déu de Lluc[4]:
[La parròquia de Sant Pere d'Escorca] està dividida en moltes possessions o alqueries, i en una d'elles, que els moros antigament anomenaren Arlluch, ja fa més de 445 anys, hi havia un al·lot de poca edat, d'aquells que, després de la conquesta, havien quedat aquí com esclaus, el qual, després d'haver rebut la fe cristiana amb les aigües baptismals i en elles el nom de Lluc, fent l'ofici de pastor i pasturant per aquells camps les ovelles, tots els dissabtes, a la vesprada, veia que sobre lo incult i aspre d'unes penyes hi baixaven copiosos resplendors celestials i amb ells una música tan suau que amb la seva harmonia deixava els seus sentits com a suspesos. Contà a un monjo de la sagrada religió de Sant Bernat, que feia vida solitària a la mateixa església de Sant Pere, la visió que en tants dissabtes repetits havien vist sos ulls sobre aquell lloc. Anà doncs el monjo amb companyia del minyó, un dissabte, a aquell lloc, i veient els resplendors i oint també l'harmonia, entengué que amb aquelles veus celestials i amb aquelles llums resplendents els avisava Déu i volia manifestar algun tresor escondit dins lo inculte d'aquelles penyes; i així amb gran mirament s'acostaren els dos a la brossa d'aquella encletxa i registrant per entre les llums prodigioses, trobaren dins unes penyes la Santa Figura, que, o bé del pastor, o de la possessió, o del mateix bosc, que en llatí s'anomena lucus, ha pres el nom de Nostra Senyora de Lluch aqueixa imatge.
Veneració
[modifica]La Mare de Déu de Lluc és l'advocació preferida dels mallorquins per encomanar-se per un miracle.
La veneració a la Mare de Déu de Lluc arribà fins a l'illa d'Eivissa, on fou popular sobretot entre la pagesia, i fins i tot arribà a haver-hi pelegrinacions, la més notable de les quals fou el setembre de 1910, amb uns 400 eivissencs que viatjaren fins a Lluc; en seguiren dues més el 1932 i el 1954. De la relació entre Eivissa i Lluc destaca també la llegenda del «nin d'Eivissa», recollida per Pere Penya i Vicent Balàfia, que conta la llegenda d'un matrimoni eivissenc que, després de molts d'anys, tengueren un infant, i decidiren anar a Lluc en agraïment a la Mare de Déu; durant el viatge, l'infant es va perdre, i el pare va voler tornar a Eivissa, però la mare va voler arribar a Lluc, on varen trobar l'infant.[5]
Curiositats
[modifica]En 1908 el bisbe mallorquí Pere J. Campins celebrà el vint-i-cinquè aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Lluc.[6] Campins fou un gran devot d'aquesta Mare de Déu, i per això, davant l'església del monestir, es troba l'estàtua agenollada del bisbe, mirant cap a l'entrada del recinte religiós i amb les mans en oració. L'escultura data de 1920.
Referències
[modifica]
- 1 2 «Lluc, santuari de la Mare de Déu de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum VIII. Palma: Promomallorca, p. 71. ISBN 84-8661702-2.
- 1 2 «Lluc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Lluc, santuari de la Mare de Déu de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum VIII. Palma: Promomallorca, p. 68. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Valero i Martí, Gaspar «La Trobada de la Mare de Déu de Lluc». Històries, curiositats i tradicions de Mallorca, Núm. 03, 27-03-2020, p. 3.
- ↑ «Lluc, santuari de la Mare de Déu de». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Eivissa: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera.
- ↑ «Campins Barceló, Pere Joan». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum III. Palma: Promomallorca, p. 40. ISBN 84-8661702-2.