Mare de Déu de Solers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Mare de Déu de Solers
Tiurana - Ermita de Solers.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït Segles XVII-XVIII
Característiques
Estil Obra popular
Altitud 640 msnm [1]
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Noguera
Municipi Tiurana
Localització Tiurana Noguera

41° 58′ 34″ N, 1° 15′ 20″ E / 41.97599444°N,1.25545556°E / 41.97599444; 1.25545556
Bé inventariat
Identificador IPAC: 40150
Modifica dades a Wikidata

La Mare de Déu de Solers és un santuari del municipi noguerenc de Tiurana, al Segre Mitjà, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'ermita-santuari està situada al cap d'un serrat, a 640 metres d'altitud, des d'on s'albira un extens panorama, des de la Serra del Montsec fins a la muntanya de la Bòfia; i més proper, els veïnats de la Serra de Rialb i Politg, les masies de cal Daniel de la Serra i la Pedra, de la Baronia de Rialb, i al fons el turó de Montmagastre. Als seus peus, les aigües del pantà de Rialb, que cobreixen tota l'horta i els pobles de Tiurana (antiga) i Miralpeix. La Mare de Déu de Solers, és la patrona de Tiurana. L'edifici de l'ermita sembla ser del segle XVI, amb posteriors ampliacions que es daten entre els segles XVII i XIX.

L'església és de regulars dimensions, d'una nau, decorada amb pintures d'estil barroc, com també l'altar major. A la dreta de l'església, i formant un mateix cos amb l'edifici, hi ha la casa de l'ermità. Consta de planta baixa, on hi ha els estables, i dues plantes superiors com a habitatge; fou habitada fins a l'any 1950. L'estiu de 1982, es varen dur a terme treballs de reparació i consolidació dels edificis annexos de l'església, com en la casa de l'ermità i a les dependències de l'antiga confraria de la Mare de Déu.

Vista lateral

L'ermità, després de la collita, com es feia en molts santuaris, passava per les cases de Tiurana i rodalia amb una capelleta amb la imatge de la Mare de Déu, per recaptar almoina per a les necessitats de l'ermita. Ara fa uns anys s'ha restablert aquest costum, arran de la troballa de la Capelleta de l'Ermità.

La imatge de la Mare de Déu, fou cremada l'estiu del 1936. Era una talla de fusta policromada del segle XVI. L'actual és de guix policromat d'estil neoclàssic, va ser reentronitzada l'any 1940.

La capella amb la Mare de Déu, de recapte és una talla policromada, beneïda el dilluns de Pasqua de 1983, obra d'Antoni Serra Llorens. Aquest dia, és el de l'Aplec principal, i es fa una processó a l'entorn de l'església. Es beneeix el terme, i tots els assistents pugen fins al cambril de la Mare de Déu. Anys enrere, quan hi vivia l'ermità, aquest dia es feia un dinar al menjador de la casa, en el qual hi participava en ple l'Ajuntament de Tiurana. També es puja a l'ermita el 8 de setembre, dia de "les marededéus trobades", per donar gràcies per la collita. Anys enrere coincidia amb la Festa Major de Tiurana.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de Solers Modifica l'enllaç a Wikidata
  • REIXACH, Jaume i GARCIA, Xavier. "Pantà de Rialb: elegia pel Mig Segre", a Llibre de butxaca, 136. Barcelona, Editorial Pòrtic, 1986. ISBN 978-84-7306-271-8
  • CORTADA i CORTADA, Jaume, ESCOLIES i CUGAT, Angelina i GABRIEL i FORN, Manel. "Tiurana", a Visió Històrica Gràfica. Lleida: Editorial Pagès, 1995. ISBN 978-84-7935-251-6
  • SOLÉ i CINCA, Maria Carme. "Tiurana un poble al pas del temps". Lleida: Diputació de Lleida, 1999.