Mare de Déu del Carme de l'Eixample

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Mare de Déu del Carme de Ciutat Vella.
Infotaula d'edifici
Mare de Déu del Carme de l'Eixample
Església del Carme des de la Diagonal P1380806.JPG
Epònim Mare de Déu del Carme
Dades
Tipus Església, element geogràfic i ubicació geogràfica
Arquitecte Josep Domènech i Estapà, Josep Domènech i Mansana
Creació 1909
Característiques
Estil arquitectònic Historicisme
Ubicació geogràfica
Localització Av. Diagonal, 422
 41° 23′ 51″ N, 2° 09′ 46″ E / 41.397597°N,2.162670°E / 41.397597; 2.162670Coord.: 41° 23′ 51″ N, 2° 09′ 46″ E / 41.397597°N,2.162670°E / 41.397597; 2.162670
IPA
Identificador IPAC: 41304
Activitat
Diòcesi arquebisbat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

La Mare de Déu del Carme de l'Eixample és una església historicista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'església de la Mare de Déu del Carme està ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers Roger de Llúria, Còrsega, Santa Tecla i l'avinguda Diagonal. Va ser construïda entre el 1910 i el 1925 i projectada pels arquitectes Josep Domènech i Estapà, i Josep Domènech i Mansana a tocar del convent dels carmelites descalços.[1]

L'edifici ocupa la cantonada del carrer Roger de Llúria amb l'avinguda Diagonal, amb dos façanes totalment visibles. La planta basilical de l'església està formada per una nau central de grans dimensions i dues naus laterals més reduïdes. El creuer està rematat per una gran cúpula.[1]

L'església està resolta segons línies formals pròpies del bizantinisme si bé a la imatge exterior hi ha una certa ambigüitat ja que s'incorporen altres elements medievalistes. A la façana enfrontada a l'avinguda Diagonal, al peu de l'església, es localitza l'accés principal amb un gran portal central i dos més petits als laterals. El portal central es presenta coronat amb arquivoltes de mig punt i emmarcat per dos columnes amb un fust molt ornat. També presenten decoració esculpida els capitells i la cornisa situada a la seva alçada. Tot aquest tram està avançat de la resta de la façana restant cobert pe un entaulament a doble vessant. A la part superior hi ha una obertura triforada coberta per un arc de mig punt on cadascuna dels finestrals resultants es troba emmarcat per dues columnes. Aquests finestrals presenten una traceria de petits cercles tangents amb una creu interior. En canvi, a la façana situada al carrer Roger de Llúria, a l'alçada del transsepte, hi ha una única obertura d'accés lateral, amb una ornamentació i estructura compositiva molt similar. Destaca el mosaic policrom amb daurats situat al timpà que representa la Mare de Déu del Carme.[1]

L'interior està presidit per les galeries laterals d'arcades amb pedra i per una cúpula gallonada amb petites finestres. És la decoració de l'interior on la inspiració bizantina és més present ja que els absis i murs estan profusament decorats amb pintures murals i mosaics de Lluis Bru.[1]

Història[modifica]

La primera fundació dels Carmelites Descalços a Catalunya data del 1586 al convent de Sant Josep de les Rambles (avui Mercat de la Boqueria). L'any 1626 es va construir un nou convent que va rebre el nom de Nostra Senyora de Gràcia i de Sant Josep. Conegut popularment com el convent dels "Josepets". Aquest convent fou suprimit per real ordre l'any 1821, d'acord amb el projecte d'arranjaments i supressió de convents. Després de les supressions, la restauració de la província carmelitana no es produeix fins al 1906. Es va encarregar el projecte de un nou convent a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, i la primera pedra va ser col·locada el 25 de març de l'any 1909. Aquest edifici es trobava al carrer Roger de Llúria, 151, al costat de l'església actual. Tenia la planta de forma quadrada amb un gran claustre interior amb arcades sostingudes per fines columnes. La decoració era de rajola catalana, mosaic i motllures ceràmiques, obra de Lluís Bru i Salelles. La façana, d'estil modernista, tenia adossada la torre campanar d'estil neomudéjar, obra de l'arquitecte Domènech i Estapà. L'edifici fou enderrocat l'any 1973 i la comunitat es va traslladar al nou convent edificat a l'altre costat de l'església, a la part de la Diagonal, que s'havia inaugurat l'any 1957.[1]

Un cop enllestit l'edifici del convent (1910) es va començar la construcció de l'església. El 13 de juliol de 1913 es col·loca la primera pedra. L'any 1917 hi va haver una aturada de les obres per la mort de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. Entre els anys 1919-1925 es van continuar les obres dirigides per l'arquitecte Josep Domènech Mansana. L'església s'inaugura l'any 1921. L'any 1992 es va portar a terme una profunda restauració.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Mare de Déu del Carme de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu del Carme de l'Eixample Modifica l'enllaç a Wikidata