Marfanto
| Tipus | entitat mitològica fantasma espantamainades  |
|---|---|
| Origen | Baix Ebre i Montsià |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | masculí i femení |
| Personatges relacionats | Bubota |
Un marfanto és, dins la mitologia catalana, una mena d'ànima en pena pròpia de les Terres de l'Ebre, concretament, de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Segons les tradicions de la zona, els marfantos són unes criatures d'ultratomba afligides que es passegen pels aiguamolls a les nits sense lluna i fan uns esgarips que glacen la sang dels qui se'ls troben.[1][2] Els seus crits són una mena de personificació del vent de la zona.[3] De vegades s'ha postulat que els marfantos podrien ser un record llegendari d'antics esclaus, moriscos, furtius o contrabandistes que vagarejaven per la zona del delta de l'Ebre.[4][5][6]
Les marfantes
[modifica]A banda dels marfantos, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià també tenen molta tradició les històries de marfantes, una mena d'espantamainades que es feien servir per a atemorir els xiquets sota l'amenaça que, si no es portaven bé, «Vindran les marfantes!» o «Vindrà la marfanta!». Actualment, el terme "marfanta" és més aviat un adjectiu burlesc que designa algú d'aspecte estrambòtic (que porta robes balderes, vesteix de manera exagerada o du massa complements); en aquests casos és habitual l'expressió «Sembles una marfanta!».[7]
El DCVB defineix el mot 'marfanta' com a «Fantasma; individu que es presenta desfressat, de nit, per fer por» i també com a «Dona dolenta, poc honesta» i en documenta l'ús a Tortosa.[8]
El principal diari digital de les Terres de l'Ebre, fundat a Tortosa el 2005, es diu Marfanta.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Juanico, Núria. «Les criatures que van fer somiar els catalans». ara.cat. Ara, 06-06-2017. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XX. Els espectres dels marfantos». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 66-67 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
- ↑ Aznar, Glòria. «Les Terres de l'Ebre, entre història i criatures fantàstiques». Diari de Tarragona, 16-04-2022. [Consulta: 4 setembre 2025].
- ↑ Cosano, Raúl. «Unos monstruos vienen a vernos» (en castellà). Diari de Tarragona, 06-11-2017. [Consulta: 4 setembre 2025].
- ↑ Monclús, Judit. «Joan de Déu Prats: “La història mítica s'ha amagat en l'inconscient, tant en l'individual com en el col·lectiu”». surtdecasa.cat. Surtdecasa, 12-04-2022. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ «Mitología catalana (II): mirando hacia el este y la costa» (en castellà). tresmilvoces.com, 18-12-2020. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ «Les marfantes». ipcite.cat. Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre. [Consulta: 4 setembre 2025].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Marfanta». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Qui som?». marfanta.com. [Consulta: 22 setembre 2025].
