Margalida Amengual i Campaner
Biografia | |
---|---|
Naixement | Margalida Amengual i Campaner 2 setembre 1888 ![]() Ciutat de Mallorca (Mallorca) |
Mort | 30 gener 1919 ![]() Costitx (Mallorca) |
Sepultura | Església de Santa Maria (Costitx) |
Activitat | |
Ocupació | Franciscan tertiary (en) ![]() ![]() |
Orde religiós | Tercer orde franciscà |
laica | |
Celebració | Església catòlica |
Beatificació | Declarada venerable el 15 de març de 2008, per Benet XVI |
Pelegrinatge | Costitx (casa i tomba) |
Iconografia | Noia jove amb toca al cap, pregant |
Margalida Amengual i Campaner, coneguda com a Na Cativa o Margalida Cativa (Ciutat de Mallorca, 1 o 2 de setembre de 1888 - Costitx, 30 de gener de 1919) fou una laica mallorquina, coneguda per la seva pietat. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.[1]
Biografia[modifica]
Va ser trobada abandonada, acabada de néixer, el 2 de setembre de 1888, i recollida pels Amengual, que la criaren com a fill a Costitx, on passà la resta de la seva vida. Molt devota, fou una dona pietosa i caritativa, molt estimada a Costitx. Vivia com a terciària franciscana, sota la direcció espiritual del rector del poble, i dedicava molt de temps a la pregària, de dia i de nit, meditant sovint sobre la Passió de Jesús, fins al punt de reviure físicament els dolors de Crist; va tenir èxtasis i episodis místics i aparicions de la Mare de Déu. Tenia gran devoció per l'Àngel Custodi. Sovint repetia la frase: "Tot per Vostre amor, Jesús meu". Coneguda com a Na Cativa i Margalida de Costitx era tinguda per santa a tot Mallorca, tot i ésser laica, i morí en llaor de santedat.
Veneració[modifica]
Des del 1969, les seves restes reposen al presbiteri de l'església de Costitx. Molt estimada a Costitx, s'hi conserva la casa on va viure i morir, lloc de pelegrinatge. L'Ajuntament de Costitx la declarà filla il·lustre de la vila l'any 1988. Fou declarada venerable per Benet XVI el 15 de març de 2008, en aprovar-se el decret sobre les seves virtuts heroiques.
Referències[modifica]
- ↑ «Sa Pobla y Costitx esperan a sus santos» (en castellà). El Mundo, 03-04-2008. [Consulta: 1r gener 2013].