Margarida (satèl·lit)
| Imatge de la descoberta presa pel telescopi Subaru.
Imatge de la descoberta presa pel telescopi Subaru.
|
|
|
Descobriment
|
|
|---|---|
| Descobert per | Scott S. Sheppard i David C. Jewitt |
| Data de descobriment | 29 d'agost del 2003[1][2] |
| Radi orbital mitjà | 14.345.000 km[3][4] |
| Excentricitat | 0,6608[4] (mitjana) |
| Període orbital | 1687,01 d |
| Inclinació | 57° (respecte a l'eclíptica)[3] |
| Satèl·lit de | Urà |
|
Característiques físiques
|
|
| Radi mitjà | 10 km (estimat)[5] |
| Àrea de superfície | ~1.300 km2 (estimat) |
| Volum | ~4.200 km3 (estimat) |
| Massa | ~5,5×1015 kg (estimada) |
| Densitat mitjana | ~1,3 g/cm3 (estimada) |
| Període de rotació | desconeguda |
| Obliqüitat | desconeguda |
| Albedo | 0,04 (assumit)[3] |
| Temperatura | ~65 K (estimada) |
Margarida (en anglès Margaret), també conegut com Urà XXIII (designació provisional S/2003 U 3), és l'únic satèl·lit irregular prògrad d'Urà. Va ser descobert per Scott S. Sheppard et al. el 2003.[6]
Va ser anomenada en honor de Margarida, la servent d'Hero en l'obra de teatre Molt soroll per no res de William Shakespeare.[1]
Òrbita[modifica | modifica el codi]
Margarida és l'únic satèl·lit irregular prògrad d'Urà. El diagrama il·lustra els seus paràmetres orbitals, únics entre els satèl·lits irregulars d'aquest planeta; en l'eix vertical es representa la inclinació i l'excentricitat orbital es representa amb segments que s'estenen des del pericentre a l'apocentre.
La inclinació de 57º de Margarida està prop del límit d'estabilitat. Les inclinacions intermèdies entre 60º i 140º no s'han vist mai en cap lluna a causa de la inestabilitat de Kozai.[3]
El 2008, l'excentricitat de Margarida era de 0,7979.[7] Això el converteix en la lluna amb l'òrbita més excèntrica del sistema solar, tot i que l'excentricitat mitjana de Nereida és més alta.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Jennifer Blue. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 16-10-2008. [Consulta: 19 desembre del 2008].
- ↑ Scott S. Sheppard. «New Satellites of Uranus Discovered in 2003». Institute for Astronomy at the University of Hawaii. [Consulta: 19 desembre del 2008].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Sheppard, Scott S.; David C. Jewitt, Jan Kleyna «An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness». The Astronomical Journal, 129, 1, 2005, pàg. 518–525 [Consulta: 2 octubre del 2009]. «Table 3... ri (km)... 10... i Radius of satellite assuming a geometric albedo of 0.04.»
- ↑ 4,0 4,1 Jacobson, R.A. (2003) URA067. «Planetary Satellite Mean Orbital Parameters». JPL/NASA, 28 juny del 2007. [Consulta: 32 gener del 2008].
- ↑ Sheppard 2005, p. 523
- ↑ IAU Circular 8217
- ↑ «IAU-MPC Natural Satellites Ephemeris Service». IAU: Minor Planet Center. [Consulta: 26 gener del 2008].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Margaret Profile (anglès)
- David Jewitt pages (anglès)
- Uranus' Known Satellites (per Scott S. Sheppard) (anglès)
- Ephemeris IAU-NSES (anglès)
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||||
