Margarida Aldobrandini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargarida Aldobrandini
Margarita Aldobrandini, Duchess of Parma by Bartolome Gonzalez, held in the Hermitage collection.jpg
Nom original (it) Margherita Aldobrandini
Biografia
Naixement 29 març 1588
Capodimonte (Itàlia) Tradueix
Mort 9 agost 1646 (58 anys)
Parma (Itàlia)
Lloc d'enterrament Parma
  Regent 

Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Política
Altres
Títol Duc
Família Família Aldobrandini
Cònjuge Ranuccio I de Parma
Fills Ottavio Farnese Tradueix
Maria Caterina Farnese
Odoard I de Parma
Victòria Farnese d'Este
Francesco Maria Farnese Tradueix
Pares Joan Francesc AldobrandiniOlimpia Aldobrandini Borghese Pamphilj

Escut d'armes Margarida Aldobrandini
Modifica les dades a Wikidata

Margarida Aldobrandini (Roma, Estats Pontificis, 1586 - Parma, Ducat de Parma, 1646) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Parma.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer el 1586 a la ciutat de Roma sent filla de Joan Francesc Aldobrandini (1545-1601) i Olímpia Aldobrandini (1567-1637), neboda aquesta última del papa Climent VIII.

Núpcies i descendents[modifica]

Per tal d'establir la pau entre les famílies Aldobrandini i Farnese es concretà el prometatge de Margarida amb Ranuccio I de Parma, celebrant-se les nocies el 7 de maig de 1600 a la ciutat de Roma. D'aquesta unió nasqueren:

A través del matrimoni Ranuccio I obtingué un important dot i l'autonomia del ducat de Parma, que seguia en aquells moments subordinat a la Santa Seu. Margarida, per la seva joventut, tingué diversos avortaments naturals i fills que moriren però en Ranuccio feu aflorir el temor que Margarida estava embruixada. El 1610 la parella celebra el naixement del primer fill que superà l'any de vida, però aquest nen nasqué sord i mut. Després d'una ràpida investigació, les sospites se centren en una antiga amant del Duc, Claudia Colla i la seva mare, que l'any 1611 foren acusades i condemnades per bruixeria.[1]

A la mort del seu espòs el seu fill Odoard Farnese fou nomenat successor, si bé tingué la regència del seu oncle, el cardenal Ranuccio Farnese. A la mort d'aquest Margarida fou nomenada regent, càrrec que exercí fins al 1628, moment en què el seu fill assumí plenament el poder.

Margarida morí el 9 d'agost de 1646 a la ciutat de Parma.

Referències[modifica]


Precedit per:
Odoard de Parma
com a regent
Regent de Parma
16261628
Succeït per:
Odoard I de Parma
com a duc