Margarida d'Antioquia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSanta Margarida d'Antiòquia, o
santa Marina
Saint Margaret of Antioch - Felice Brusasorci.jpg
Pintura de Felice Brusasorci, segona meitat del s. XVI
Nom original(grc) Μαρίνα Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 292 Modifica el valor a Wikidata
Antioquia de Pisídia (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 307 Modifica el valor a Wikidata (14/15 anys)
Antioquia de Pisídia Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSegons una tradició, a la Catedral de Montefiscone (Laci, Itàlia); un braç al mont Athos 
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Verge i màrtir
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat20 de juliol (17 de juliol a Orient)
IconografiaPalma del martiri; llibre, creu i un drac als peus
Patrona deDones de part, Montefiascone; Gòsol, Palafrugell, Riera de Gaià, Santa Margalida (Mallorca); Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarida de Montbui
Cronologia
1969supressió del culte
Causat per: Concili Vaticà II Modifica el valor a Wikidata

Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants. Se'n celebra la festivitat el 20 de juliol a Occident i el 17 de juliol a Orient. La seva existència real, però, és dubtosa i ja va ser declarada com a apòcrifa en 494 per Gelasi I. La devoció va revifar-se durant les Croades i el seu culte va expandir-se per tot Europa. Hi havia la creença que la santa mateixa havia promès indulgència a qui escrigués o llegís la seva vida o invoqués la seva intercessió; això va fer-la un dels sants més populars durant l'edat mitjana.

La Passio: llegenda de la santa[modifica]

La passió, confusa i plena de dades llegendàries i de dubtosa historicitat, redactada en grec per un suposat testimoni del martiri, Teòtim, Margarida havia nascut l'any 275. Era filla d'un sacerdot pagà i, en morir sa mare, havia estat criada per una dida que practicava el cristianisme en secret. Eren els temps de les persecucions de Dioclecià; quan va tornar a casa del pare, li va declarar la seva fe i va ser-ne expulsada. La noia, llavors, va tornar amb la dida, que en va tenir cura.

El prefecte romà, Ol·lari, va intentar seduir-la, però ella, que havia consagrat la seva virginitat a Déu, el va rebutjar i va confessar-li la seva fe. El prefecte, humiliat, la va denunciar i va ser detinguda. A la presó, el diable la va visitar per temptar-la, sota forma de drac i, en no aconseguir-ho, la devorà: la santa, armada d'una creu, li obrí el ventre i en sortí. Per aquest motiu, habitualment és representada amb un drac als peus i és invocada per les dones embarassades per tenir un bon part.

En els interrogatoris no va voler renunciar a la seva fe. En un d'ells, un colom baixà del cel i diposità sobre el seu cap una corona. Després de sofrir diversos martiris, va ser degollada el 20 de juliol de 290, als quinze anys.

El culte[modifica]

Va ser una de les santes més populars de l'Edat mitjana, tant a les esglésies occidentals com a les ortodoxes, i va ser inclosa entre els Catorze sants auxiliadors com a auxiliadora en els parts i els moments difícils. En 1969, però, va ser exclosa del calendari universal dels sants, per considerar-se que no hi ha prou proves que n'assegurin la historicitat. El seu culte és permès en aquells llocs on té tradició.

Al segle x, el seu cos va ser pres per Agustí de Pavia, que volia portar-lo a la seva ciutat. De camí, però, va morir a l'Abadia de Montefiascone, on va restar la relíquia. Altres llocs de França i Itàlia diuen de tenir-ne relíquies.

A les esglésies de l'ortodòxia és venerada amb el nom de Santa Marina, on es confon amb Pelàgia d'Antioquia (de fet, "Pelàgia", en grec, vol dir "del mar", com "Marina", i això explica que sigui la mateixa persona amb dues variants d'un mateix nom). A Occident, en canvi, es va considerar que els dos noms corresponien a dues persones diferents: avui, la llegenda de les dues santes és similar, però tenen cultes separats.

Iconografia[modifica]

Obresː

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida d'Antioquia


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Margarida d'Antioquia