Margarida de Grècia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (el) Μαργαρίτα της Ελλάδας (de) Margarita von Griechenland |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 abril 1905 Old Royal Palace (Grècia) (en)  |
| Mort | 24 abril 1981 (76 anys) Bad Wiessee (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Família | Família Reial Grega |
| Cònjuge | Guifré de Hohenlohe-Lagenburg (1931–1960), mort del cònjuge |
| Fills | Kraft zu Hohenlohe-Langenburg, Princess Beatrix of Hohenlohe-Langenburg (en) , Prince Ruprecht of Hohenlohe-Langenburg (en) , Prince Andreas of Hohenlohe-Langenburg (en) , stillborn daughter zu Hohenlohe-Langenburg (en) , Prince Albrecht zu Hohenlohe-Langenburg (en) |
| Pares | Andreu de Grècia i Alícia de Battenberg |
| Germans | Teodora de Grècia, Cecília de Grècia, Sofia de Grècia i Felip d'Edimburg |
 | |
Margarida de Grècia, princesa de Hohenlohe-Langenburg (Corfú, 18 d'abril de 1905 - Bad Wiessee, 24 d'abril de 1981) fou una princesa de Grècia i de Dinamarca, primogènita del príncep Andreu de Grècia i de la princesa Alícia de Battenberg, neta del rei Jordi I de Grècia i de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt.[1]
Estudià i passà part de la infància a casa de la seva àvia, la marquesa de Milford-Haven, a Anglaterra, ja que la família reial grega hagué d'abandonar el país quan la jove princesa tenia tretze anys.
L'any 1930 es casà amb el príncep Guifré de Hohenlohe-Lagenburg descendent d'una família principesca de l'Imperi Alemany que es remuntava a una història mil·lenària però que feia més de cent anys que no governava i que els seus recursos econòmics eren més aviat limitats. Guifré era fill de la princesa Alexandra del Regne Unit, neta del tsar Alexandre II de Rússia i de la reina Victòria I del Regne Unit. Els Hohenlohe-Langenburg s'instal·laren al castell de Lagenburg i tingueren cinc fills:
- SAS el príncep Kraft de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1935 a Lagenburg i mort el 2004. Es casà amb la princesa Carlota de Croy de la qual es divorcià per casar-se amb Irma Pospesch.
- SAS la princesa Beatriu de Hohenlohe-Langenburg nascuda el 1936 al castell de Lagenburg. És casada amb el comte Cyril de Commarque
- SAS el príncep Jordi Andreu de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1938 a Lagenburg. És casat amb Saskia Binder
- SAS el príncep Albert de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1944 a Lagenburg. És casat amb Maria-Hildegard Fischer.
Durant la dictadura nacionalsocialista i la posterior Segona Guerra Mundial els Hohenlohe no mostraren una especial adhesió al moviment, malgrat que Guifré lluità amb l'exèrcit alemany i quedà ferit a Amièns en ple combat. Un cop acabada la guerra la família es dedicà a l'explotació forestal dels múltiples boscos que tenien al sud d'Alemanya, concretament al land de Baden-Württemberg.
La princesa Margarida va morir l'any 1981 en una clínica-sanatori a la localitat bavaresa de Bad Wiessee.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida de Grècia |
- ↑ Makcimovich, Ivan. «Monarquías de Europa y del mundo: PRINCESA MARGARITA DE GRECIA Y DINAMARCA», 18-11-2011. [Consulta: 2 març 2021].