Margarita Ledo Andión

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargarita Ledo Andión
Margarita Ledo (AELG)-1.jpg
Biografia
Naixement 5 febrer 1951 (68 anys)
Castro de Rei
Educació Universitat de Santiago de Compostel·la
Activitat
Ocupació Escriptora, periodista i professor d'universitat
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Premis

IMDB: nm2042250
Modifica les dades a Wikidata

Margarita Ledo Andión (Castro de Rei, 5 de febrer de 1951) és una periodista i escriptora gallega.

Biografia[modifica]

Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostel·la, carrera que no va arribar a acabar. Militant de la Unión do Povo Galego, les seves activitats polítiques nacionalistes van forçar el seu exili a Portugal (1974-1976), on va treballar com a lectora de gallec a la Universitat de Lletres de Porto. Es va titular en periodisme a Barcelona. Va ser directora del setmanari A Nosa Terra entre 1977 i 1980 i va realitzar nombroses investigacions sobre la premsa gallega. Va ser professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-1991) i professora de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat de Santiago de Compostel·la des de 1991.

Com a escriptora, va publicar la seva primera obra, el poemari Parolar cun eu, cun intre, con inseuto, el 1970, al qual va seguir O corvo érguese cedo el 1973. Va publicar també el llibre de relats Mama-fé (1983) i les novel·les Trasalba ou Violeta i o militar morto (1985) i Porta blindada (1990). El 2004 va dirigir el seu primer llargmetratge documental, Santa Liberdade (sobre el segrest pel Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament del vaixell Santa María el 1961, que van rebatejar com a Santa Libertade), al qual va seguir el 2007 Liste pronunciado Líster.

Obra literària[modifica]

Poesia[modifica]

  • Parolar cun eu, cun intre, con inseuto (1970).
  • O corvo érguese cedo (1973).
  • Linguas mortas : serial radiofónico (1989), amb fotografies d'Anna Turbau.

Narrativa[modifica]

  • Mama-fe (1983), relatos.
  • Trasalba ou Violeta e o militar morto (1985), novela.
  • Porta blindada (1990), novela.
  • Historias como Barcelona (1991).

En obres col·lectives[modifica]

  • Vía Durruti, ano trinta e seis, en Caderno de viaxe (1989).
  • Interior do mundo, en Sede Central. Relatos 2 (1990).
  • Renda do muro en Contos eróticos / elas (1990).

Assaig[modifica]

  • Prensa e galeguismo (1982).
  • Foto-xoc e xornalismo de crise (1988).
  • O diario postelevisivo (1993).
  • Documentalismo fotográfico contemporáneo (1994).
  • Documentalismo fotográfico : éxodos e identidad (1998).
  • Del Cine-Ojo a Dogma 95 : paseo por el amor y la muerte del cinematógrafo documental (2003).
  • Cine de fotógrafos (2005).
  • Comunicación local no espazo lusófono (2007).

Enllaços externs[modifica]