Margarita Lozano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargarita Lozano
Porcile5.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Margarita de las Flores Lozano Jiménez Modifica el valor a Wikidata
14 febrer 1931 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Tetuan (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu de cinema i actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –
Premis

IMDB: nm0523597 Allocine: 815 Allmovie: p43566 Modifica el valor a Wikidata

Margarita de las Flores Lozano Jiménez (Tetuan, llavors Protectorat espanyol del Marroc, 14 de febrer de 1931) és una actriu espanyola.[1]

Biografia[modifica]

Filla de militar destinat a Tetuan, la seva infància transcorre en Lorca (Murcia), on té vincles familiars i on torna en la seva maduresa per a establir la seva residència.

Teatre i cinema[modifica]

Als 19 anys es trasllada a Madrid i inicia estudis de moda i disseny que aviat abandona per a desenvolupar la seva vocació teatral. No triga a convertir-se en actriu predilecta de Miguel Narros, que la dirigeix en alguns dels muntatges més importants i arriscats de l'època com Fedra, de Miguel de Unamuno (1957); Las tres hermanas, d'Anton Txèkhov (1960); La señorita Julia, d'August Strindberg (1961) i La camisa, de Lauro Olmo (1962).[2] També treballen plegats a El caballero de Olmedo, de Lope de Vega i La dama duende, de Calderón de la Barca.[3]

Per al cinema interpreta papers secundaris a Alta costura (Lluís Marquina i Pichot, 1954), El Lazarillo de Tormes (César Fernández Ardavín, 1959), Un ángel tuvo la culpa (Luis Lucia, 1960) -per la qual obté el premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle a la millor actriu- i, sobretot, Viridiana (Luis Buñuel, 1961), en la qual interpreta a la fidel criada Ramona que acaba jugant una partida de cartes amb Francisco Rabal i Silvia Pinal.

Redueix la seva activitat professional a Espanya a partir de 1963, després de rodar Los Tarantos, dirigida per Francesc Rovira Beleta i protagonitzada per Carmen Amaya, i Los farsantes, ópera prima de Mario Camus sobre la vida d'uns còmics ambulants en la qual el seu personatge dignifica un humiliant striptease.

Carrera a Itàlia, retir i retorn[modifica]

El productor Carlo Ponti la condueix al cinema italià i allí emprèn una segona carrera que interromp voluntàriament pel seu matrimoni i posterior vida familiar en diversos països africans. D'aquesta primera etapa italiana destaquen Per un grapat de dòlars (Sergio Leone, 1964) Diario di una schizofrenica (Nelo Risi, 1968) i Porcile (Pier Paolo Pasolini, 1969).

En la dècada de 1980 torna al cinema de la mà dels germans Taviani, que la dirigeixen en La notte di San Lorenzo (1982), Kaos (1984), Good morning, Babilònia (1986) i El sol també a la nit (1990).

En 1985 va interpretar a la pel·lícula La messa è finita de Nanni Moretti, el paper de la mare de Don Giulio.

En 1986 Manuel Gutiérrez Aragón la recupera per al cinema espanyol amb La mitad del cielo, on encarna a una àvia vigorosa i entranyable que sembla tenir poders màgics i per la qual aconsegueix el Premi ACE (Nova York) a la millor actriu de repartiment. En 1987 grava per a televisió Lorca, muerte de un poeta, de Juan Antonio Bardem.

La seva tornada puntual al teatre es produeix al costat de Miguel Narros en les obres Largo viaje hacia la noche, d'Eugene O'Neill (1988) i La vida que te di, de Luigi Pirandello (1998).[4][5]

Amplia les seves estades a Espanya sense abandonar el cinema italià. En 2002 intervé en les pel·lícules Octavia, de Basilio Martín Patino i Nos miran, al costat d'Icíar Bollaín i Carmelo Gómez. I entre 2005 i 2007 s'acomiada amb èxit dels escenaris encarnant a la tirànica protagonista de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, en un muntatge dirigit per Amelia Ochandiano.[6][7]

Filmografia selecta[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. CERÓN GÓMEZ, Juan Francisco. Cien años de cine en Lorca. Secretariado de Publicaciones Universidad de Murcia y Primavera Cinematográfica de Lorca, 1999. 
  2. «He sido siempre una 'amateur' y lo sigo siendo». Diario El País, 14-08-2001. [Consulta: 31 mayo 2012].
  3. «Con sendas representaciones de El caballero de Olmedo, de Lope, y La dama duende, de Calderón, culminó el V Festival Internacional de Sevilla». Diari ABC, 14-10-1958. [Consulta: 31 mayo 2012].
  4. «Miguel Narros recupera nuevamente a la actriz Margarita Lozano para el teatro». Diari ABC, 03-02-1998. [Consulta: 31 mayo 2012].
  5. «El regreso de una de las grandes». El País, 04-02-1998. [Consulta: 31 mayo 2012].
  6. «Que haga teatro no es un gesto de valentía sino de insensatez». Diario El País, 02-04-2006. [Consulta: 31 mayo 2012].
  7. «No me importa la fama, jamás la busqué». Diario La Verdad de Murcia, 06-03-2007. [Consulta: 31 mayo 2012].
  8. «[https://www.elmundo.es/cultura/2018/12/28/5c2645fdfdddffae488b45af.html Pen�lope Cruz, Rub�n Blades o Pepe Habichuela, entre las Medallas de Oro al M�rito en las Bellas Artes 2018]» (en castellà), 28 diciembre 2018. [Consulta: 28 diciembre 2018].

Enllaços externs[modifica]