Margarita Parra Álvarez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMargarita Parra Álvarez
Margarita Parra Álvarez.jpg
Naixement 5-11-1958
Espanya Espanya, Valencia
Nacionalitat española
Ocupació quimica
Premis Premi de Docència de Qualitat Facultat de Química el 2006 i 2007
Modifica dades a Wikidata

Margarita Parra Álvarez (València, 5 de novembre de 1958) és una química espanyola. Catedràtica de la Universitat de València del Departament de Química Orgànica des d'octubre del 2010.[1] En l'actualitat, es dedica a la docència a la Universitat de València i a dirigir diversos projectes de recerca per a màster i grau, exercint al seu torn el seu paper com a catedràtica de la mateixa.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Margarita Parra Álvarez va néixer a València el 5 de novembre de 1958. Filla única d'un advocat d'origen valencià i d'una secretària d'origen madrilenya.

Va realitzar els seus estudis a la ciutat de València i posteriorment va ingressar a la Universitat. El seu interès per la branca de ciències va néixer dels seus professors de la infància, la qual cosa li va despertar una gran curiositat per la química.

Carrera científica[modifica | modifica el codi]

Va començar els seus estudis en 1976 en la Facultat de Química de la Universitat de València, al “Campus de Burjassot”, segons el pla d'estudis de 1973. Es va especialitzar en la branca de Química Orgànica i posteriorment es va doctorar en Química en 1986 a la Universitat de València, sent al seu torn becària FPI (Formació del personal investigador) de 1983-1986 de la Universitat.

En obtenir el doctorat va rebre una plaça com a professor ajudant LRU (1986-1988), la qual cosa va poder compaginar amb una estada d'un any post doctorat en Imperial College London.

Aquests estudis realitzats li van permetre obtenir una plaça com a professora EU interina fins a 1990. En finalitzar va estar un any com a professora TU interina (1990-1991) i posteriorment com a professora TU de la Universitat de València (1991-2010).

També va ser coordinadora del projecte de Grau en Química de la Universitat de València.[3] A l'octubre de 2010 va ser nomenada catedràtica de la Universitat de València a l'àrea de química orgànica.[4] Va realitzar una estada de 2 mesos a la Universitat de Salamanca per col·laboració en un projecte de recerca de síntesi de tetrahidropirans 2,2,6,6-tetrasubstituits com a intermedis clau en la síntesi de metabòlits marins.

Actualment es dedica a la càtedra i a la docència a la Universitat de València.

Així mateix, col·labora en la recerca de l'Institut Interuniversitari de Recerca de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM)[5]

Dins de la línia de recerca trobem diversos temes entre els quals destaquen els següents camps:

  • Estructura i reactivitat de dianions d'àcids carboxílics
  • Aïllament i caracterització de Productes Naturals
  • Quimiosensors

Publicacions[modifica | modifica el codi]

D'entre les seves múltiples publicacions poden destacar-se els articles publicats en revistes científiques especialitzades com: Journal of Natural Products, Journal of the Chemical Society, Tetrahedon, Tetrahedon Letters, entre unes altres. A més ha participat en la publicació de llibres especialitzats com el publicat l'any 2007, per la Universitat de València, pel Servei de Formació Permanent, titulat “10 Experiències en innovació educativa: Jornada d'intercanvi d'idees entre docents de química d'universitats valencianes” per a la Formació de PDI, de 78 pàgines.[6]

Com a investigadora, Margarita Parra ha publicat diferents patents, juntament amb altres investigadors, com:

  • R. Mestres, A. Tortajada, M.J. Aurell, M.Parra, S.Gil, L. Ceita i A. Simó, Procediment per a la preparació d'àcids retinoics aromàtics i els seus derivats (1992). UNVA- Universitat de València (Espanya)
  • R. Mestres, M.J. Aurell, M.Parra, S.Gil, A.Tortajada, Procediment per a la preparació d'àcids retinoicos i els seus derivats (1991). UNVA- Universitat de València (Espanya)
  • Raul Gotor; Margarita Parra; Salvador Gil; Ana María Costaner, Mètode colorimètric de detecció de l'anió cianur (2013). UNVA-Universitat de València (Espanya)

Premis[modifica | modifica el codi]

La seva labor com a docent ha estat tan destacable que li han concedit el premi de Docència de Qualitat Facultat de Química de la Universitat de València durant els anys 2006 i 2007.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Error en el títol o la url.«».
  2. Universidad de Valencia.
  3. Universitat de València.
  4. Boletín Oficial del Estado.
  5. Universitat de València.
  6. 10 Experiencias en innovación educativa: Jornada de intercambio de ideas entre docentes de química de universidades valencianas. [1]