Margarita Rivière

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargarita Rivière
Ceremonia Ier Premio Margarita Riviere.jpg
1a Edició del Premi Margarita Rivière (2015) ADPC
Biografia
Naixement Margarita Rivière Martí
17 d'agost de 1944
Barcelona
Mort 29 de març de 2015(2015-03-29) (als 70 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona) 
Activitat
Ocupació Periodista, columnista i escriptora
Mitjà de comunicació La Vanguardia
El País
Llengua castellà
Participà en
17 octubre 2012Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Margarita Rivière Martí (Barcelona, 17 d'agost de 1944 - ?, 29 de març de 2015), més coneguda com a Margarita Rivière, fou una periodista independent i assagista catalana, autora d'una trentena de llibres, exercint tots els gèneres.

Biografia[modifica]

Els seus interessos professionals es van decantar per l'anàlisi i la interpretació de la cultura, la comunicació contemporània i els fenòmens de massa com la moda, temes sobre els quals va publicar més de trenta llibres.

A principis dels anys 80 es va interessar en els temes europeus, va cobrir per a El Periódico de Catalunya la negociació entre Espanya i la Unió Europea i la ratificació de l'entrada espanyola a l'OTAN. Va col·laborar en La Vanguardia, en la contraportada de la qual va realitzar una sèrie de quasi sis-centes entrevistes. També va ser col·laboradora habitual del diari El País i d'El Correo.

Va treballar en televisió i ràdio, va ser directora a Catalunya de l'Agència Efe i va ser autora del projecte de la revista de llibres Qué leer. Era doctora en sociologia, i en el seu llibre La fama. Iconos de la religión mediática (2009) analitzà la influència dels mitjans de comunicació en les formes de vida actuals.

Es va interessar pel fenomen de la moda com a sistema comunicatiu definitori de la nostra època. Amb Crónicas virtuales va tancar la trilogia dedicada a analitzar l'abast dels sistemes de la moda, trilogia iniciada amb Lo cursi y el poder de la moda (Premi Espasa d'assaig, 1992) i que va continuar amb La década de la decencia (Anagrama, 1995).

El 2007 va ser guardonada amb el premi Trajectòria europeista, que atorga el Patronat Català Pro Europa i l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

Va morir d'una malaltia pulmonar i fou enterrada al cementiri de Sant Gervasi (Barcelona). [cal citació]

Obra publicada[modifica]

Alguns dels sus principals llibres van ser: El malentendido. Cómo nos educan los medios (Icaria, 2003), La década de la decadencia, Crónicas virtuales, Periodistas, El segundo poder. Aquests van ser llibres que tenen a veure amb els mitjans de comunicació: s'hi defineix el periodisme contemporani com a sistema de socialització decisiu. També va escriure diversos llibres d'assaig i anàlisi sobre problemes relacionats amb la dona: El mundo según las mujeres (El País Aguilar, 2000), El tabú (Planeta, 2001, juntament amb Clara de Cominges), La aventura de envejecer (Plaza y Janés, 1986), Anticonceptivos y control de natalidad (La Gaya ciencia, 1977), El placer de ser mujer (Síntesis, abril 2005), un assaig autobiogràfic. El 2013 va publicar el recull d'entrevistes dels anys vuitanta i noranta Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder, editat a la Universitat de Barcelona.[1] Abans de morir va publicar En clave K (Icaria editorial, 2015), la seva única novel·la, que narra l'entramat de corrupció en un país fictici amb grans reminiscències de la realitat política catalana actual.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Masó, Sara «Dia a dia». Capçalera, 163, març 2014, pàg. 94.
  2. EFE «Muere a los 70 años la periodista y escritora Margarita Rivière». El Mundo. EFE, 29-03-2015 [Consulta: 30 març 2015].
  3. «Margarita Rivière Martí» (en catalán). Periodistes en temps difícils. [Consulta: 30 març 2015].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Enrique Gil Calvo
Estado de fiesta
Premi Espasa d'Assaig
1992
Succeït per:
Ramón Tamames Gómez
La España alternativa