Margaritasita
 Margaritasita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cs2(UO2)2(VO4)2·H2O |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.HB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HB.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.11 |
| Dana | 40.2a.28.2 |
| Heys | 21.4.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,514(3) Å; b = 8,425(3) Å; c = 7,252(5) Å; β = 106,01° |
| Simetria | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | space group P2₁/a (en)  |
| Color | groc |
| Duresa | 2 (Mohs) |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 5,41 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | Radioactiu, > 70 Bq/g |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-093 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Referències | [1] |
La margaritasita és un mineral uranil-vanadat, per tant dins de la classe dels Minerals òxids. Va ser descoberta l'any 1982 a la mina Margaritas localitzada en la sierra de Peña Blanca, al municipi d'Aldama, estat de Chihuahua (Mèxic), sent nomenada així pel nom de la mina on es va trobar.
Un sinònim és la seva clau: IMA1980-093.
Característiques químiques[modifica]
Químicament és un uranil sorovanadat de cesi hidratat.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: potassi i hidrogen.
Formació i jaciments[modifica]
Es va trobar en dipòsits de fumarola en roca riolita. És el principal dipòsit de mineral que emplena els porus amb fenocristalls en tobes volcàniques félsiques; que han estat alterades per fluids hidrotermals d'alta temperatura.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: caolinita o quars.
Usos[modifica]
És una mena d'urani, de gran importància estratègica.
Referències[modifica]
- ↑ «Margaritasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- Margaritasita, webmineral.com.
- Manual de margaritasita, Mineral Data Publishing.