Margherita Carosio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargherita Carosio
Margherita Carosio.jpg
Biografia
Naixement 7 juny 1908
Gènova (Itàlia)
Mort 10 gener 2005 (96 anys)
Gènova (Itàlia)
Lloc d'enterrament Cementiri monumental de Staglieno 44° 25′ 47″ N, 8° 56′ 56″ E / 44.4297787°N,8.948839°E / 44.4297787; 8.948839
Activitat
Ocupació Cantant, actriu i cantant d'òpera
Gènere Òpera
Alumnes Zdzisław Klimek
Veu Soprano
Instrument Veu
Discogràfica Fonotipia

IMDB: nm0139200 Allmovie: p627038
Musicbrainz: c6e118c9-c068-4639-858b-723de5245fe2
Modifica les dades a Wikidata

Margherita Carosio (Gènova, 7 de juny de 1908 - Gènova, 10 de gener de 2005) fou una soprano italiana particularment associada al repertori lírico-coloratura.

Biografia[modifica]

Estudià cant des de la infantesa amb el seu pare Natale Carosio, professor de cant. Començà a cantar en concert als 14 anys, i fa el seu debut a l'òpera el 1924, amb tan sols 16 anys a Novi Ligure en el paper de Lucia di Lammermoor.

De seguida fou convidada a tots els teatres d'Itàlia, s'imposà en el repertori lírico-coloratura italià (Rosina, Adina, Norina, Amina, Elvira, Lucia, Linda, Gilda, Violetta, Mimi) i francès (Zerline, Philline, Leila, Lakmé) així com Constance a El rapte en el serrall, Feodor en Boris Godounov, i que canta al costat de Fiódor Xaliapin al Royal Opera House de Londres el 1928, La Reina de Chemakha a El gall d'or de Rimski-korsakov, el rol titular a Le Rossignol de Stravinsky. Va aparèixer regularment a La Scala de Milà de 1929 a 1954, on creà el paper d'Egloge a l'òpera Nerone de Mascagni el 1935. El 1949, cantà a La Fenice de Venècia al paper d'Elvira a I puritani, va ser reemplaçada per Maria Callas, que hi cantava Brünnhilde a Die Walküre.

Margherita Carosio es retirà de l'escena el 1959, i morí a la seva ciutat natal als 96 anys.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margherita Carosio Modifica l'enllaç a Wikidata