Margot Fonteyn

De Viquipèdia
Infotaula de personaMargot Fonteyn
Margot Fonteyn - 1960s.jpg
(dècada del 1960) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Margaret Evelyn Hookham Modifica el valor a Wikidata
18 maig 1919 Modifica el valor a Wikidata
Reigate (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1991 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Ciutat de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'ovari Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsMargot Fontes
Margot Fonteyn-Arias Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Ballet School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarina, ballarina de ballet, coreògrafa, dissenyadora de moda Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAmerican Airlines
The Royal Ballet Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsRudolf Nurèiev
Robert Helpmann
Michael Somes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoberto Arias Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0284839 IBDB: 87577
Discogs: 1787618 Find a Grave: 8211051 Modifica el valor a Wikidata

Margaret Evelyn de Arias (Reigate, Surrey, 18 de maig de 1919Ciutat de Panamà, 21 de febrer de 1991), coneguda amb el nom artístic de Margot Fonteyn, va ser una famosa ballarina britànica. Va passar tota la seua carrera com a ballarina al The Royal Ballet (abans Sadler's Wells Theatre Company), i finalment va ser nomenada prima ballerina assoluta de la companyia per la Reina Isabel II.

Biografia[modifica]

La seua mare fou Hilda, la filla il·legítima d'una dona irlandesa, Evelyn Acheson, i l'industrial brasiler Antonio Gonçalves Fontes,[1] i el seu pare Felix Hookman.,[2] un enginyer mecànic britànic, que treballava per a la British-American Tobacco Company.[3]

Va començar les classes de ballet als quatre anys, va estudiar a Anglaterra i la Xina, on son pare va ser traslladat per la seua faena quan ella tenia nou anys.[4] La seua formació a Xangai va ser amb George Goncharov, la qual cosa va contribuir al seu continu interés pel ballet rus. Tornant a Londres als 14 anys, va ser convidada a unir-se a la Vic-Wells Ballet School per Ninette de Valois.[5] Va succeir a Alicia Markova com a prima ballarina de la companyia el 1935.[6] El coreògraf de Vic-Wells, Sir Frederick Ashton, va escriure nombroses parts per a Fonteyn i la seua parella de ball, Robert Helpmann, amb qui va ballar des dels anys 30 fins als 40.

El 1946, la companyia, ara rebatejada com a Sadler's Wells Ballet, es va traslladar a la Royal Opera House a Covent Garden on el soci més freqüent de Fonteyn durant la següent dècada va ser Michael Somes. La seua actuació a La bella dorment de Tchaikovsky es va convertir en un paper distintiu tant per a Fonteyn com per a la companyia,[7] però també era coneguda pels ballets creats per Ashton, com ara Symphonic Variations (1946), Cinderella (1948), Daphnis i Chloe (1951), Sylvia (1952) i Ondine (1958).

Va dirigir la companyia en una gira pels Estats Units l’any 1949 i es va convertir en una celebritat internacional.[8] Abans i després de la Segona Guerra Mundial, Fonteyn va actuar a les emissions televisives d'espectacles de ballet a Gran Bretanya i a principis dels anys 50 va aparéixer a The Ed Sullivan Show, la qual cosa va augmentar la popularitat de la dansa als Estats Units.[9]

Es va casar amb el polític panameny Roberto Arias el 1955[10] i, aquell mateix any, va aparéixer en una producció en viu i en color de La bella dorment emesa a l'NBC. Tres anys més tard, ella i Somes van ballar per a l'adaptació televisiva de la BBC de El Trencanous. Gràcies al seu reconeixement internacional i a moltes sol·licituds d'artistes convidats, el Royal Ballet va permetre a Fonteyn convertir-se en ballarina independent el 1959.

L’abril del mateix any va participar en un colp d’Estat fallit a Panamà amb el suport de castristes cubans i la intenció de derrocar al president Arnulfo Arias Madrid, cosa per la qual va ser breument empresonada.[11]

Margot Fonteyn i Rudolf Nureyev en 1968

El 1961, quan Fonteyn estava pensant a retirar-se, Rudolf Nureyev va desertar del Kírov Ballet mentre ballava a París. Fonteyn, encara que reticent a associar-se amb ell a causa dels dinou anys de diferència d'edat,[6] van debutar amb el Royal Ballet a Giselle el 21 de febrer de 1962. El duet es va convertir immediatament en una sensació internacional. Com a parella de ball van ser també coneguts per les seues interpretacions clàssiques en obres com ara Le Corsaire Pas de Deux, Les Sylphides, La Bayadère, Llac dels cignes, i Raymonda, en què Nureyev de vegades adaptava coreografies per mostrar el seu talent. Van estrenar Marguerite and Armand (1963) d'Ashton, que havia estat coreografiada específicament per a ells. Encara que Sir Kenneth MacMillan havia concebut el seu ballet Romeo and Juliet per a Lynn Seymour i Christopher Gable, per «raons burocràtiques» Fonteyn i Nureyev van ballar la nit d'obertura el 9 de febrer de 1965, per a decepció de MacMillan.[12]

Roberto, el seu marit, va rebre un tir el juliol de 1964, quan intentaven assassinar-lo, que el va deixar tetraplègic, i va requerir una atenció constant per a tota la vida.[13] L'any 1972, Fonteyn va entrar en semijubilació, tot i que va continuar ballant periòdicament fins a finals de la dècada. El 1979, el Royal Ballet va celebrar una festa en el seu honor i la va anomenar oficialment la prima ballerina assoluta de la companyia.

Es va retirar a Panamà, on va passar el seu temps escrivint llibres, criant bestiar i cuidant el seu marit. Va morir de càncer d'ovari exactament 29 anys després de la seua estrena amb Nureyev a Giselle.[14]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Nomenada membre de CBE en 1951 i de l'Ordre de l'Imperi Britànic EN 1961.[15]
  • Va ser una de les 5 dones seleccionades pels seus mèrits per a aparèixer en els segells britànics en 1996.[16]
  • Nomenada canceller de la Universitat de Durham entre 1981 i 1990.
  • Estàtua in memoriam a la seva ciutat natal construïda per l'escultor Nathan David.[17]

Referències[modifica]

  1. Parry, Jann «Equally at home on the range...» (en anglès). The Guardian [Londres], 31-10-2004 [Consulta: 14 febrer 2018].
  2. Percival, John. «Fonteyn, Dame Margot [real name Margaret Evelyn Hookham; married name Margaret Evelyn de Arias]» (en anglès), 24-05-2008. DOI: 10.1093/ref:odnb/49643. [Consulta: 20 juny 2018].(subscripció necessària)
  3. «Hookham, Felix Collection», 2018. Arxivat de l'original el 20 juny 2018. [Consulta: 14 febrer 2022].
  4. Daneman, Meredith. Margot Fonteyn: A Life. Londres: Penguin Books, 2005, p. 34-39. ISBN 978-0-670-84370-1. 
  5. «Prima ballerina» (en anglès). The Guardian [Londres], 05-03-2004 [Consulta: 14 febrer 2022].
  6. 6,0 6,1 Percival, 2008.
  7. Monahan, James. Fonteyn, A Study of the Ballerina in her Setting (en anglès). Nova York: Pitman Publishing Corporation, 1957, p. 65. OCLC 952072044 [Consulta: 14 febrer 2022]. 
  8. Anderson, Jack «Margot Fonteyn Dead at 71; Ballerina Redefined Her Art» (en anglès). The New York Times [Nova York], 22-02-1991 [Consulta: 14 febrer 2022].
  9. Light, Janet «Despite Kelly and Astaire, Dance Film Still Developing» (en anglès). The Cincinnati Enquirer [Cincinnati, Ohio], 10-08-1975, p. 98 [Consulta: 14 febrer 2022].
  10. «Margot Fonteyn Marries» (en anglès). The Manchester Guardian [Londres], 07-02-1955, p. 1 [Consulta: 14 juny 2018].
  11. Arce, Begoña «Espia 'ballerina'». El periódico, 05-06-2010 [Consulta: 14 febrer 2022].
  12. Macaulay, Alastair editor=Robert Gottlieb (ed.). «Sex, violence, and Kenneth MacMillan». A: Reading dance: a gathering of memoirs, reportage, criticism, profiles. Nova York: Pantheon, 2008, p. 422. 
  13. Campbell, Mary «Ballerina Dame Margot Fonteyn has foothold on dance history» (en anglès). The News-Press [Fort Myers, Florida], 16-02-1990, p. 54 [Consulta: 14 febrer 2022].
  14. «Margot Fonteyn» (en anglès). Variety [Nova York], 24-02-1991 [Consulta: 14 juny 2018].
  15. «Dame Margot Fonteyn» (en anglès). www.the-ballet.com. [Consulta: 11 març 2018].
  16. «ROYAL MAIL STAMPS CELEBRATE "20TH CENTURY WOMEN OF ACHIEVEMENT"». www.prnewswire.co.uk. [Consulta: 11 març 2018].
  17. «Who's the greatest?» (en anglès). Redhill And Reigate Life. [Consulta: 11 març 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margot Fonteyn