Margot Moles Piña

De Viquipèdia
Infotaula de personaMargot Moles Piña
Lucinda Moles, Aurora Villa, Manuel Robles Rojas, Margot Moles y Aurora Eguiluz en el Campeonato de España de Atletismo de 1932.jpg
Margot Moles, segona per la dreta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1987 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónedadora, atleta, esquiadora alpina, jugadora d'hoquei Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació
atletisme
esquí alpí
hoquei sobre herba Modifica el valor a Wikidata
Participà en
7 febrer 1936Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 - Combinada femenina Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Pina Picazo Modifica el valor a Wikidata

Olympic.org: margot-moles-de-pina Modifica el valor a Wikidata

Margarita –Margot– Moles Piña (Terrassa, 12 d'octubre del 1910[1][2] - Madrid, 19 d'agost del 1987)[3][4] va ser una multiesportista catalana pionera, que feia atletisme, hoquei, natació i esquí, i la primera a participar en uns Jocs Olímpics d'hivern.[5] Com a professora esportiva, fou depurada després de la Guerra Civil.[3]

Entorn familiar[modifica]

Va ser germana de Carlos i Lucinda Moles[2] (tots dos esportistes com ella) i neboda d'Enric Moles i Ormella, farmacèutic, químic i físic espanyol, considerat el químic més rellevant de la ciència espanyola anterior a la Guerra Civil i de Joan Moles i Ormella, ministre de la Governació en esclatar la Guerra Civil. El seu pare va ser Pedro Moles Ormella, mestre llicenciat en Filosofia i Lletres.[4]

A causa dels càrrecs del seu pare la seva educació es va desenvolupar a Madrid, en l'Instituto-Escuela, creat per la Institución Libre de Enseñanza. En aquest lloc es donava gran importància a l'educació física. cal destacar que posteriorment ambdues germanes, essent ja campiones d'atletisme, van exercir com a professores d'esport en l'Instituto-Escuela[6] encara que després de la guerra civil se'ls va impedir continuar en l'exercici de la docència.[3]

Trajectòria esportiva[modifica]

Es va iniciar en els esports d'hivern formant part de la Societat Peñalara (en l'actualitat Reial Societat Espanyola d'Alpinisme Peñalara).

Va ser campiona de llançament de disc en el Campionat d'Espanya d'atletisme de 1931 i en el de 1932 va tornar a ser-ho tant en disc com en pes.[1]

Va batre en cinc ocasions el rècord d'Espanya de llançament de disc entre 1929 i 1934.[7][8] El seu últim rècord d'Espanya (35,84 m), aconseguit el 20 d'abril de 1934 es va mantenir durant 30 anys fins que en va ser batut al setembre de 1964. Anteriorment havia realitzat una marca de 35,02 en els V Jocs Universitaris Internacionals de Torí de 1933 (precursors del que a partir de 1959 serien les Universíades)[9] però no va ser homologada per diferències entre federacions espanyoles.[1]

Malgrat que el llançament de martell no va ser reconegut per IAAF com a disciplina esportiva femenina fins a l'any 1995, algunes de les marques que van realitzar les llançadores espanyoles van quedar registrades i van ser reconegudes com a vàlides. Es dona el cas que Margot va llançar el martell a 22,85 metres el 19 de juny de 1932, marca que ha figurat com a rècord mundial al costat de les de les atletes espanyoles. La marca va romandre imbatida a nivell mundial durant 43 anys, fins a 1975. A Espanya el va estar fins a 1988.[7][10]

Al costat d'Ernestina Maenza Fernández-Calvo van ser les primeres espanyoles a participar en els Jocs Olímpics d'Hivern. Ho van fer en els Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1936. Tenia 26 anys.[11][12]

En 1937 va participar en l'Olimpíada Popular d'Anvers ocupant el tercer lloc en llançament de disc.[10]

En 1930 va participar en la fundació de l'Associació Esportiva Canoë Club, posteriorment Canoe Natació Club i conegut en l'actualitat com a Real Canoe Natación Club. Hi apareixen com a vocals en la primera junta directiva Lucinda, la seva germana, i Manuel Pina, també destacat esportista, amb qui contrauria matrimoni, el qual, per tal com havia estat combatent republicà en la guerra civil, va ser afusellat el gener de 1942.[3][13]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Margot Moles: atletismo, triunfo y preguerra (II). Carreño, Fernando. Tirando a dar. Marca.com. 30 de març del 2012 (castellà) Consulta 21 de gener del 2017
  2. 2,0 2,1 Herreros, Enrique (noviembre de 2005). La Codorniz de Enrique Herreros. EDAF. p. 87. ISBN 84-414-1740-7
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Margot Moles: Tragedias, posguerra y silencio (y IV). Carreño, Fernando. Tirando a dar. Marca.com. 2 d'abril del 2012 (castellà) Consulta 21 de gener del 2017
  4. 4,0 4,1 Fernández, Óscar (enero/febrero de 2014). «Las pioneras del atletismo español». Atletismo español. RFEA. Consultat el 13 de febrer del 2017.
  5. «Margarita Moles | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juny 2022].
  6. Gamero Merino, Carmela (1988). Un modelo europeo de renovación pedagógica: José Castillejo. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 205. ISBN 84-00-06796-7
  7. 7,0 7,1 Las atletas españolas en el ránkin mundial y europeo antes de 1969. Etayo, José Javier. Boletín de la Asociación Española de Estadísticos de Atletismo. Junio de 2011. Boletín núm.88. Pàgines 149-155 PDF
  8. Sabina Asenjo, récord de España de disco (60,74) RFEA - Noticias. 15 de juny del 2015 Consulta 31 de gener del 2017
  9. FISU History - The Beginning [1] Arxivat 2017-01-29 a Wayback Machine. (castellà) Consulta 31 de gener del 2017
  10. 10,0 10,1 El récord mundial que la guerra nos ocultó. M. Carreño, Fernando Marca, 11 d'abril del 2012 pàgines 24-25[Enllaç no actiu] (castellà) Consulta 31 de gener del 2017
  11. Real Sociedad Española de Alpinismo Peñalara - Nuestros orígenes castellà REal Sociedad Española de Alpinuismo Peñalara[Enllaç no actiu] Consulta 1 de febrer del 2017
  12. «Margot Moles de Pina» COI (anglès i francès). Consulta l'1 de febrer del 2017.
  13. Real Canoe N. C. - Historia Real Club Canoe Arxivat 2017-07-21 a Wayback Machine. (castellà) Consulta 31 de gener del 2017