Marguerite Canal
 Canal, en rebre el Prix de Rome (1920)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marie Marguerite Denise Canal 29 gener 1890 Tolosa de Llenguadoc (França) |
| Mort | 27 gener 1978 (87 anys) Cepet (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Tolosa Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | directora d'orquestra, professora de música, compositora, pianista |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Paul Vidal |
| Instrument | Piano |
Premis | |
    | |
Marie Marguerite Denise Canal (Tolosa de Llenguadoc, 29 de gener de 1890 - 27 de gener de 1978) va ser una compositora i directora tolosana.[1][2]
Biografia[modifica]
De familia de músics, el 1903 va entrar al Conservatoire de Paris, on estudià cant i piano. Allà, va guanyar els primers premis en harmonia musical (1911), acompanyament de piano (1912) i fuga (1915). Alumna destacada, el 1917 fou la primera dona a dirigir una orquestra a França. Al 1919 esdevingué professora de solfeig del conservatori parisenc. Estudià composició amb Paul Vidal i guanyà el Premi de Roma al 1920, felicitada per Camille Saint-Saens, amb la cantata Don Juan.[3] Degut al seu divorci de Maxim Jamin, i la implicació amb la docència al conservatori, va deixar algunes obres incompletes, com l'òpera Tlass Akla o el Requiem.[4]
Obra[modifica]
Marguerite Canal té més de cent obres, inclosa obra pòstuma. Algunes de les més remarcables són:[5][6][7]
- Cantates
- Le Poète et la fée (1919)
- Don Juan (1920)
- Per a orquestra
- Arabesque (1921)
- Chanson pour Namy
- La Flûte de Jade (1924)
- Per a música de cambra
- Sonate pour piano et violon (1926)
- Spleen pour violoncelle solo et quintette (1926)
- Idylle et Lied pour violon ou violoncelle et piano
- Thème et variations pour hautbois avec accompagnement de piano (1936)
- Per a piano
- Esquisses méditerranéennes (Heugel, 1930)
- Pages enfantines (Heugel, 1931)
- 3 Pièces romantiques (Enoch)
- Cançons
(escrites per a cant i piano sobre poemes de Baudelaire, Paul Verlaine, Paul Fort, Edmond Haraucourt, Desbordes-Valmore)
- Bien loin d'ici (Lemoine, 1940)
- Madrigal triste (id.)
- Recueillement (Lemoine, 1941)
- Amour partout (Eschig, 1948)
- Dormeuse (id.)
- Fileuse (id.)
- Pour endormir l'enfant (id.)
- Sagesse (Heugel)
- Au Jardin de l'Infante (Eschig)
- Musique (Jamin)
- Chanson de l'Aube
- L'Amour marin
- Le Bonheur est dans le pré
- Le Regard éternel (Lemoine)
- 6 Chansons écossaises (Jamin)
- Le Miroir et Romance (Jamin)
- Amours tristes (Lemoine, 1939) [text propi de Marguerite Canal] [8]
- 3 Chants (Enoch, 1928)
- Incompletes
- Tlass Akla (1920- ) òpera
- Requiem (1920-)
Referències[modifica]
- ↑ «Canal, Marguerite | Grove Music» (en anglès). DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000004710. [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ «CANAL (Marie, Marguerite, Denise)» (en francès). France Archives. Portail National des Archives. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ Montagne, Denis Havard de la. «Prix de Rome 1920-1929» (en francès). [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ «Canal, Marguerite (1890–1978) - Dictionary definition of Canal, Marguerite (1890–1978) | Encyclopedia.com: FREE online dictionary» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ «Canal, Marguerite 1890-1978» (en anglès). WORLDCAT Identities. [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ «Marguerite Canal (1890-1978) - Author - Resources from the BnF» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ «oeuvre.gif». [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ «Marguerite Canal (1890-1978)» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2018].