Marguerite Perey

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarguerite Perey
Biografia
Naixement 19 octubre 1909
Villemomble
Mort 13 maig 1975 (65 anys)
Louveciennes
Causa de mort Càncer
Educació Universitat de París
Activitat
Director de tesi Marie Curie
Camp de treball Física
Ocupació Física, química i professor d'universitat
Ocupador Universitat d'Estrasburg
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Marguerite Catherine Perey o Marguerite Perey (Villemomble, 19 d'octubre de 1909Louveciennes, 13 de maig de 1975) fou una física francesa cèlebre per descobrir l'any 1939 l'element anomenat franci[1][2] i per ser la primera dona a ingressar en l'Acadèmia Francesa de les Ciències,[3] un honor que li va ser negat a la seva mentora, Marie Curie.[4] Marguerite Perey enfocà la seva carrera en la recerca de les propietats físiques, químiques i biològiques de diferents substàncies radioactives, tant naturals com artificials.[5]

Primeres passes[modifica]

Marguerite volia estudiar medicina però, després de morir el seu pare, la família es va quedar pràcticament sense recursos. Amb molt esforç, i l'oposició de la seva mare, el 1929 va obtenir un títol de Tècnica de Laboratori a l'Escola d'Ensenyament Tècnic Femenina de Paris, el qual li va servir per aconseguir un contracte de pràctiques de 3 mesos a l'Institut del Radi[6] i l'oportunitat de treballar amb Marie Curie.[7]

La formació de la mà dels Curie[modifica]

Marie Curie va detectar de seguida la capacitat intel·lectual i l'habilitat per treballar en el laboratori de Marguerite i més enllà de convertir-la en la seva assistenta de laboratori personal, es va ocupar de formar-la tot i que Marguerite estés mancada d'estudis universitaris. Amb tot, estarien juntes cinc anys, fins a la mort de Marie Curie en 1934.[6] Aleshores, Marguerite va ser nomenada radioquímica de l'Institut, passant a treballar amb André Debierne, nou director de l'Institut, i d'Irène Joliot-Curie[8] ambdós interessats en l'estudi de l'actini.[9]

Marguerite s'acostà, així, a la ciència de la mà de Marie Curie i del seu marit, Pierre Curie, qui el 1946 va ser el director de la seva tesi. Amb tots dos va treballar des dels 19 anys separant l'actini de l'urani i estudiant les interaccions dels dos elements.

La caracterització del franci[modifica]

El 7 gener 1939, en una de les seves mostres, descobrí un nou element, el qual va batejar com a franci (eka-cesi-223) en honor al seu país. Es tractava de l'últim element natural que quedava per completar la taula de Mendeleev de 92 elements. Abans, hi va haver diversos intents fallits d'aïllar-lo, ja que es sospitava de la seva existència per coherència de la taula periòdica.

Aquest descobriment era una bona oportunitat per Marguerite per presentar la seva tesi doctoral. No obstant això, Marguerite no tenia ni estudis universitaris ni tan sols el batxillerat per la qual cosa va haver de deixar el treball al laboratori per dedicar-se a estudiar. Va fer alguns cursos a la Sorbona, el preparatori de medicina i diversos modulos de química, biologia i fisiologia amb els quals va aconseguir de manera insòlita una excepcional titulació universitària.[6]

Altres responsabilitats[modifica]

Va treballar fent recerca per al Centre national de la recherche scientifique i la Universitat d'Estrasburg, on va ocupar la càtedra de química nuclear i impartí classes durant dècades. Publicà nombrosos articles i notes sobre la seva tasca investigadora i més endavant establí el seu propi laboratori.

Malaltia i defunció[modifica]

El treball continuat amb aquest nou element radioactiu fou el que li provocà el càncer que causà finalment la seva mort l'any 1975.

Reconeixements[modifica]

Va rebre en vida nombrosos reconeixements, entre ells el guardó Leconte de l'Acadèmia en honor de la tasca científica, el premi Lavoisier o la medalla de plata de la Societat Química francesa. Va ser escollida membre de l'Acadèmia de ciències, essent la primera dona a aconseguir-ho (es va proposar l'ingrés de la seva mentora, Marie Curie, però va ser refusada). Posteriorment va ser condecorada amb l'Orde Nacional del Mèrit i la Legió d'Honor.

Referències[modifica]

  1. Charles Coulston Gillispie. Dictionary of Scientific Biography. Scribner, 1970. ISBN 978-0-684-10114-9. 
  2. «C&EN: IT'S ELEMENTAL: THE PERIODIC TABLE - FRANCIUM» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2016].
  3. Falgueras, Margarita Salas, et al. Mujer y ciencia. Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.
  4. "Francium" at Chemistryexplained.com
  5. «Investigadores en física nuclear. Comissió d'Igualtat de la Facultat de Física de la UB» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Marguerite Perey, la otra hija de Marie Curie | Vidas científicas | Mujeres con ciencia» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2016].
  7. «My Great-Great-Aunt Discovered Francium. And It Killed Her. - The New York Times» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2016].
  8. DE LA ASTRONOMÍA, M. U. S. A. "I. El descubrimiento de la radioactividad natural."
  9. Louis-Pascal Jacquemond. Irène Joliot-Curie: Biographie. Editions Odile Jacob, 23 gener 2014, p. 1925–. ISBN 978-2-7381-7245-7. 

Publicacions seleccionades[modifica]

  • Marguerite Perey, « Sur un élément 87, dérivé de l'actinium », C.R. Hebd. Seances Acad. Sci. 208:97-99 (1939) Volltext
  • Marguerite Perey et Jean-Pierre Adloff, « Sur la descendance de l'actinium k : 22387Fr », Journal de Physique et Le Radium, 17(7):545-547 (1956) doi:10.1051/jphysrad:01956001707054500

Enllaços externs[modifica]