Marià Antoni Espinal i Armengol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarià Antoni Espinal i Armengol
Retrat marian espinal.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Marian Espinal i Armengol Modifica el valor a Wikidata
30 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1974 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Cunit (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmarianespinal.es Modifica el valor a Wikidata

Marian Espinal i Armengol (Terrassa, 30 d'octubre de 1897 - Cunit, 1974) va ser un pintor i col·leccionista d'art.

Nen amb estel, 1915 (col·lecció del Museu d'Art de Cerdanyola)
Nu, 1919
Maria llegint, 1924 (col·lecció del Museu d'Art de Cerdanyola)
Mura, el matí, 1917 (col·lecció del Museu d'Art de Cerdanyola)
Escena interior, 1925 (col·lecció del Museu d'Art de Cerdanyola)

Marià o Marian Espinal i Armengol[1] va néixer a Terrassa el 30 d'octubre de 1897. En finalitzar els estudis secundaris i amb el propòsit de formar-se com a directiu d'una empresa de tints que el seu pare tenia intenció de fundar, cursa estudis de química a l'Escola Industrial de Barcelona. El mateix any, sense fer-ho saber a la família, s'inscriu a l'escola del pintor Francesc Galí. Mesos més tard, abandona els estudis de química i fa saber als seus pares que ha pres la decisió de dedicar-se de ple a la pintura. Conscient del talent i la ferma vocació del seu primogènit, el seu pare, un pròsper fabricant de la indústria tèxtil, acaba donant a contracor el seu beneplàcit a fi i efecte que el jove pintor pugui continuar la seva formació, tant amb Galí com a l'Escola Superior dels Bells Oficis, on durà a terme, entre d'altres, projectes de tapisseria i vidrieria, dos dels quals serien reproduïts a La Veu de Catalunya el 9 d'abril de 1917 [2] i el 26 d'agost de 1918.[3]

Al llarg d'aquests anys de formació, Marian Espinal comparteix amistat amb Joan Miró, Lola Anglada, Enric C. Ricart, Lluís Mercadé i Josep Llorens Artigas, entre altres artistes. El 1917 exposa la seva obra per primera vegada a Barcelona a les Galeries Dalmau, i l'any següent s'incorpora a l'Agrupació Courbet, formada aleshores per Torres-García, Llorens Artigas, Josep Obiols, Josep de Togores, Rafael Benet, Lluís Llimona i Francesc Domingo. Aquest mateix any també exposa al Saló de Primavera i al Saló de Tardor, així com al Cercle Artístic de Sant Lluc juntament amb la resta de membres de l'Agrupació Courbet. El 1919 marxa a París, on es retroba amb els seus amics Lluís Mercadé i Enric C. Ricart. El 14 d'octubre, aclaparat per la grandiositat de la capital de França, escriu als seus pares: "Mai no m'havia pensat trobar una cosa tan extraordinària. Barcelona m'apareix com una Barceloneta; i sort té dels seus arbres que creixen bé i del seu cel blau. Pobra Barcelona!".[4]

La primera setmana d'octubre de 1919 Joan Miró escriu a Marian Espinal per fer-li saber que està "amb tractes amb uns senyors que'm volen organitzar una exposició meva a París per aquesta temporada".[5] El març de 1920, fent realitat el seu somni, l'autor de La Masia agafa el tren cap a París. L'endemà, Espinal l'anirà a rebre a l'estació d'Orsay, tal com li ho havia comunicat en una postal a la qual Miró es refereix en una carta dirigida a Enric C. Ricart tot dient que "és una reproducció del Musée Guimet; estupenda; una estatueta de la deessa Fortuna (!). Ja convé que ens ampari!".[6] Aquest mateix any Espinal participa tant a l'Exposició de Primavera dins el grup Les Arts i els Artistes com a l'Exposició Oficial d'Art, instal·lada al Palau de les Màquines de Barcelona. L'any 1921, durant els mesos de juny i juliol, Espinal mostra alguns dels seus treballs en una exposició col·lectiva a les Galeries Dalmau. A més de Marian Espinal, també hi participen Francesc Gimeno, Joaquim Sunyer, Manuel Humbert, Celso Lagar, Joan Miró, Josep Mompou i J.F. Ràfols. El 1923 s'instal·la novament a Barcelona i contrau matrimoni amb la pianista Maria Vancells i Barba, neboda del pintor Joaquim Vancells i cosina de Rafael Benet, qui el 1916 havia presentat a la parella durant una estada estiuenca a Mura. Al llarg dels anys següents Espinal se centra únicament en la seva obra pictòrica. El 1925 Santiago Marco, president aleshores del FAD, impulsa i organitza la participació catalana a l'exposició Internacional de les Arts Decoratives i d'Indústries Modernes que aquell any se celebra a París. Juntament amb Rafael Benet, Marian Espinal exposa pintures seves en un dels dos pavellons assignats al Foment de les Arts Decoratives, exactament el que havia dissenyat l'arquitecte Pascual Bueno i que s'havia bastit a l'Esplanada dels Invàlids.

El 1925 J.F. Ràfols li dedica un llarg article a la Gaseta de les Arts al fil de les obres realitzades a París,.[7] L'any 1927 exposa individualment a la Sala Parés. A la mostra, que fou un èxit de crítica[8] i públic, el pintor hi va presentar una àmplia selecció de les pintures i els dibuixos que havia realitzat els darrers anys a París i Barcelona. Escassos mesos després, quan la seva carrera semblava encarrilada, el seu pare mor sobtadament. Aquell fet, juntament amb altres circumstàncies adverses, forçaran l'artista a posar-se al capdavant de la indústria familiar i, en conseqüència, a reduir considerablement la seva activitat artística. Fins al 1941, en què s'acomiada com a pintor exposant individualment a la Llibreria Mediterrània, tan sols participa en dues exposicions col·lectives, ambdues dins el marc del Saló de Les Arts i els Artistes. El mes de gener del 1941 i dins la sèrie En el taller de los artistas que publica habitualment a la revista Destino, Joan Teixidor entrevista Marian Espinal. Entre altres coses, el pintor confessa a l'escriptor que "cuando llegué a París en el año 1918 todos los ismos estaban es su apogeo. Se pagaban alquileres de mil francos diarios para la exhibición de las peores sandeces y las más horribles monstruosidades. El esperpento artístico era el último exponente del gusto. Me acuerdo que lo único que me interesaba de aquellas exposiciones era la arquitectura de los edificios que las cobijaban, casi siempre admirable, y, quizá, las pomposas libreas de los criados".

L'any 1941 Marian Espinal adquireix la masia El Rectoret,[9] situada al terme municipal de Cunit. Entusiasmat per la bellesa mediterrània que aleshores presentava la comarca del Baix Penedès, el pintor, clarament inspirat per l'obra de Palladio, transforma aquell casalot ruïnós del segle xvii en una refinada vil·la neoclàssica. Després de més de set anys d'obres, la masia i el seu entorn de vinyes, hortes i boscos, esdevindran el seu refugi i el santuari dels seus ideals noucentistes.

El 1952 Espinal funda, juntament amb Francesc Preses, l'Editorial Alma mater. Entre d'altres projectes, la nova editorial va crear, sota la iniciativa del Dr. Marià Bassols de Climent, catedràtic de llatí de la Universitat de Barcelona, la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos. El 1968 el projecte va passar a mans del CSIC, institució que va adquirir els fons editorials i va continuar publicant nous títols dins la col·lecció Alma Mater.[10]

Gran amant de l'art, Marian Espinal va reunir al llarg de la seva vida una important col·lecció d'objectes artístics. D'aquesta col·lecció, molt variada en continguts, cal destacar-ne un important conjunt de taules i talles gòtiques i romàniques. Actualment, la major part d'aquestes obres es conserven, entre altres col·leccions, en les del Museo de Bellas Artes de Bilbao.[11] Marian Espinal va morir a la masia El Rectoret el 15 d'agost de 1974.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]