Marià Borrell i de Miralpeix
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  valor desconegut |
| Mort | 28 agost 1865 Cardedeu (Vallès Oriental) |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| 1854 – | |
| 3r Batlle de Barcelona | |
| octubre 1836 – juny 1837 ← Marià Vehils i Salvat – Guillem Oliver i Salvà → | |
 Diputat provincial de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, industrial |
Marià Borrell i de Miralpeix (Barcelona, 1797[1] - Cardedeu, 28 d'agost de 1865[2])[3] fou un industrial i polític català de la primera meitat del segle xix. Havia estat "abastidor de l'exèrcit" i va fer la seva fortuna amb la compra de les cases del carrer Tallers que pertanyien a l'orde dels Dominics i que foren desamortitzades el 1822, durant el Trienni Liberal. El 1831 era soci de la fàbrica Bonaplata, la primera que va utilitzar la màquina de vapor en aplicacions industrials a l'Estat espanyol.
Membre del Partit Progressista, fou capità del primer batalló de la Milícia Nacional i membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona creada arran de les bullangues de 1835 i substituí Marià Vehils com a alcalde de Barcelona el 1836.[4] Fou el primer alcalde barceloní del Partit Progressista. El 1837 va adquirir el Casal de Vilalba, a la Roca del Vallès, que va convertir en un palauet. Posteriorment fou regidor de l'ajuntament el 1854 i diputat provincial el 1841-1843, 1854-1856 i 1860-1865.[5][6] El 1860 fou proposat per a senador.
Va ser diputat per Granollers fins a la seva mort, ocorreguda l'any 1865 abans del 12 d'octubre.[2]
Casat amb Arcàngela Pou i Teixidor[7] i sogre de Francesc Camprodon i Lafont casat amb la seva filla Concepció.
Referències[modifica]
- ↑ Pere Jordi Figuerola; J. M. Martí Bonet «El martiri dels temples». Taüll, Abril 2005, pàg. 28.
- ↑ 2,0 2,1 «Parte política». La Época, 12-10-1865, pàg. 3.
- ↑ «A las once de la mañana de ayer...». Diario de Barcelona: Año 1865, no. 241. Ed. mañana, 29-08-1865, pàg. 2.
- ↑ «Marià Borrell i de Miralpeix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ La revolució liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política, per Ramon Arnabat, p. 57
- ↑ «El castell de Vilalba, una joia del Vallès Oriental». Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑ «Esquela. La Imprenta.Año 1876.num 135.pàg.3303». La Imprenta, 14-05-1876. [Consulta: 27 abril 2019].
| Precedit per: Marià Vehils i Salvat |
Alcalde de Barcelona 1836-1837 |
Succeït per: Guillem Oliver i Salvà |
