Marià Cubí i Soler

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarià Cubí i Soler
Leopoldo lópez de gonzalo-Retrato de Mariano Cubi y Soler.jpg
Biografia
Naixement (es) Mariano Cubí y Soler
15 desembre 1801
Malgrat de Mar (Maresme)
Mort 5 desembre 1875 (73 anys)
Activitat
Ocupació Lingüista i metge
Modifica les dades a Wikidata

Marià Cubí i Soler (Malgrat de Mar, 15 de desembre de 1801 - Barcelona, 5 de desembre de 1875) fou un lingüista i frenòleg català.

Biografia[modifica]

Quan Catalunya fou ocupada per les tropes franceses i incorporada a l'Imperi Napoleònic (1810) es va traslladar amb la seva família a Maó (Menorca), aleshores ocupada pels britànics. El 1819 la família tornà a Malgrat però ell es quedà a Maó aprenent idiomes, i el 1820 va marxar als Estats Units. Va viure un temps a Washington DC i després va viure vuit anys a Baltimore, on fou professor d'espanyol al Col·legi Saint Mary. El 1829 marxà a l'Havana, on fundà amb Juan Olivella l'Escola Buenavista, primer centre d'ensenyament secundari a Cuba, i la Revista Bimestre Cubana (1831).

El 1832 marxà a Nova Orleans i d'allí cap a Tampico (Mèxic), on hi fundà amb el comerciant Tomàs Rosell l'escola Fuente de la Libertad. El 1835 tornà a Nova Orleans i s'interessà per la frenologia, desenvolupada pel fisiòleg alemany Franz Joseph Gall el 1796, i va recórrer hospitals, universitats i presons dels Estats Units observant cranis. El 1837 fou nomenat catedràtic d'idiomes moderns a la Universitat de Louisiana, càrrec que deixà el 1842 per a tornar a Barcelona amb la intenció de difondre la frenologia.

Un cop a Barcelona va visitar presons i hospitals, alhora que editava un manual de frenologia. També es comença a interessar pel magnetisme animal de Franz Anton Mesmer, antecedent de l'hipnotisme, i per la fisiognomonia. A partir de 1845 viatja per tota Espanya donant cursos i conferències per a difondre la frenologia, però el maig de 1847 fou detingut a La Corunya i processat pel Tribunal Eclesiàstic de Santiago de Compostel·la. Després de romandre captiu onze mesos fou alliberat sense càrrecs l'abril de 1848.

Aleshores tornà a Barcelona, on va dirigir la revista La Antorcha (1848-1850), de caràcter científic i lingüístic, i va publicar un manual de frenologia que serà traduït al francès el 1858 sota el mecenatge del mateix Napoleó III. Interessat per la lingüística, va proposar una reforma ortogràfica del castellà i va prologar el llibre d'Antonio Fernández y Morales Ensayos poéticos en dialecto berciano (1861), col·lecció de poemes en gallec d'El Bierzo. El 1867 va visitar París per veure l'Exposició Universal i recorregué Bèlgica i Alemanya. Després tornà a Barcelona, on dedicà la resta de la seva vida a escriure tractats per difondre la frenologia.

Morí solter el 5 de desembre de 1875 al carrer de Diputació, núm. 363, 2n pis, de Barcelona, als setanta-tres anys d'edat.[1]

La frenologia segons Cubí[modifica]

Marià Cubí assenyalà com a principis bàsics de la frenologia:[2]

  • Les facultats de l'ànima són innates
  • El cervell és l'òrgan de l'ànima.
  • L'ànima manifesta diverses facultats que exercita a través dels òrgans del cervell.
  • Grandària i forma del cervell estan en funció de la grandària i forma del crani.
  • Tota facultat de l'ànima té el seu llenguatge especial.

També se'l considera precursor de la criminologia, ja que s'anticipà a les teories de Cesare Lombroso afirmant la teoria de l'existència dels criminals nats incorregibles i irresponsables.

Obres[modifica]

Marià Cubí a la Literatura[modifica]

Referències[modifica]

  1. Portavella, pàgs. 174-175
  2. Luis Rodríguez Manzanera Criminología p. 184-185
  3. «Una novel·la sobre guanya el Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre». [1], 28-08-2014. [Consulta: 7 gener 2015].
  4. «Una novela sobre gana el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre». [2], 28-08-2014. [Consulta: 7 gener 2015].
  5. «Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre». La Vanguardia, 27-08-2015. [Consulta: 6 setembre 2015].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]