Marià Faura i Sans
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
4 agost 1886 Les Corts |
| Mort |
18 novembre 1941 (55 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot catòlic, paleontòleg, geòleg, divulgador científic i professor |
 | |
Marià Faura i Sans (Barcelona, 4 d'agost de 1886 - 18 de novembre de 1941) va ser un paleontòleg, geòleg i professor català.
Ordenat sacerdot el 1908, de ben jove s'interessà pels crustacis, graptòlits i mol·luscs paleozoics de la mà de Norbert Font i Sagué. Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat de Barcelona i a l'Escola Superior d'Agricultura. S'interessà per diverses qüestions que estudià en profunditat, com la hidrogeologia del Pirineu, el petroli de Sant Joan de les Abadesses, la sismologia a Catalunya, i descobrí diversos minerals. Va fundar un observatori meteorològic a Viella, va dirigir l'elaboració d'un Mapa Geològic de Catalunya publicat per la Mancomunitat de Catalunya des del 1917 i fou responsable de la paleontologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Publicà diversos estudis.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Marià Faura i Sans». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
