Marià Fonts Ciurana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarià Fonts Ciurana
 Batlle 

Dades biogràfiques
Naixement segle XVIII
la Canonja
Mort 1861
Reus
Activitat professional
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Marià Fonts Ciurana (La Canonja ? - Reus 1861) va ser un hisendat i polític català, pare de Marià Fonts i Fortuny.

Era un hisendat de La Canonja que tenia també propietats a Reus, ciutat on passà la major part de la seva vida.[1] El 1812 va ser, juntament amb el doctor Jaume Ardèvol, un dels principals defensors de la nova constitució a la ciutat de Reus.[2] Va intentar aplicar el vapor a les màquines industrials en una premsa de la seva propietat cap al 1817. L'experiment fracassà a causa de la mala qualitat del ferro utilitzat. Va ser el primer alcalde constitucional de Reus quan es va proclamar la Constitució de Cadis el 1820, amb el pronunciament de Riego l'1 de gener d'aquell any, inici del Trienni Liberal.[1] Va prendre possessió de l'alcaldia el 26 de març de 1820 i el 16 d'abril va oficialitzar la jura de la Constitució a la plaça del Mercadal, amb una cerimònia cívica i la milícia formada. El mes de juliol va publicar el nou codi organitzant festes a la ciutat. Va fer col·locar a la façana de l'ajuntament una placa de marbre amb la inscripció Plaza de la Constitución. Els membres del nou ajuntament, a més de Marià Fonts, van ser Pau Font Rocamora, que seria alcalde de la ciutat el 1837-38, durant la regència de Maria Cristina, Francesc Aixemús, nét de Gabriel Aixemús i conegut liberal, Salvador Soler, Pere Sardà i Cailà, Joan Estepà, Jaume Ardèvol, Josep Llaveria, Gabriel Pujol i altres constitucionalistes.[2] El mes d'agost es va declarar una epidèmia de febre groga i va manar que s'establís un cordó sanitari al port de Salou.[3] Marià Fonts havia estat redactor del periòdic liberal Eco de Reus, que sortí el 1814, i el 1822 de la Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus.[1] Francesc Torné diu que el 1835 era alcalde de La Canonja i comandant d'armes del poble.[4]

A La Canonja hi ha un carrer amb el seu nom.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 275. 
  2. 2,0 2,1 Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 27 i 46. 
  3. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 231-232. 
  4. Torné Domingo, Francesc. Los veinte años de inscripción. Reus: Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1990, p. 78. ISBN 8460075591. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Lluís Maria de Cardeñas
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1820
Succeït per:
Josep Gayà