Marià Rius i Montaner

Marià Rius i Montaner

Biografia
Naixement	19 octubre 1838 Tarragona
Mort	12 gener 1894 (55 anys) Cartoixa d'Escaladei (Priorat)
Diputat a Corts
10 abril 1893 – 19 novembre 1894 (mort) Circumscripció electoral: Districte electoral de Tarragona-Reus-Falset
Diputat a Corts
30 agost 1881 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Districte electoral de Tarragona-Reus-Falset
Diputat a Corts
25 febrer 1876 – 30 desembre 1878 ← Agustí Sardà i Llaveria – Supressió del càrrec → Circumscripció electoral: Districte electoral de Falset
Majordom major del Rei d'Espanya Amadeu I d'Espanya
15 juliol 1872 – 11 febrer 1873 ← Carlos Manuel O'Donnell – José Osorio y Silva →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
29 abril 1872 – 28 juny 1872 ← Estanislau Figueras i de Moragas Circumscripció electoral: Districte electoral de Falset
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1869 – 2 gener 1871 ← cap valor – Manuel Bes i Hediger → Circumscripció electoral: Districte electoral de Tortosa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Liberal Fusionista
Altres
Títol	Comtat de Rius (1871–1894)
Cònjuge	Elisa Olózaga Camarasa (1864–)
Fills	Elisa Rius i Olózaga
Parents	Joaquim de Querol i de Rius, fill de la filla Ferran de Querol i de Bofarull, gendre Salustiano de Olózaga Almandoz, sogre

Marià Rius i Montaner (Tarragona, 19 d'octubre de 1838 – Scala Dei, 12 de gener de 1894) era un empresari i polític català, fill de Marià Rius i Espina, comerciant d'Altafulla, i de Vicenta Montaner i Avellaner, de Cumanà (Veneçuela). El 1871 Amadeu I li concedí el títol de comte de Rius.

Biografia

El 1853 va marxar a Madrid per a estudiar lleis. Allà va conèixer Salustiano de Olózaga Almandoz, amb la filla del qual es va casar el 1864 i mercè el qual es va afiliar al Partit Progressista. Fou un dels caps d'aquest partit a Tarragona i participà tant a la insurrecció de Tarragona de 1867 com a la revolució de 1868. Amic íntim de Joan Prim i Prats, fou vicepresident de la Junta Revolucionària de Tarragona. A les eleccions de 1869 fou elegit diputat per Tortosa i fou nomenat secretari del Congrés dels Diputats. A instància de Prim, formà part de la delegació que anà a Itàlia a buscar Amadeu per tal d'oferir-li el tron espanyol. Quan aquest es va exiliar, l'acompanyà a Lisboa i Torí. Fou elegit diputat per Falset a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, i durant un temps alcalde de Tarragona i president de l'Ateneu de Tarragona. Fou escollit novament diputat a les eleccions de 1876, però no volgué ocupar l'escó per fidelitat a Amadeu I.

Poc després formà part de la Izquierda Liberal Dinástica, per la qual fou elegit diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1881. Després ingressà al Partit Liberal Fusionista, amb el que fou novament diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1884, 1886 i 1893. Per influència seva es va construir el pont sobre el riu Francolí, les obres del port de Tarragona i l'estació de ferrocarril. Li oferiren el càrrec de senador vitalici, però el va rebutjar.

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885) Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine., p. 544-545
• Asunción Díaz López, La correspondencia familiar del conde de Rius Arxivat 2014-01-05 a Wayback Machine.