Marià Rubió i Bellver

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarià Rubió i Bellver
Marià Rubió i Bellver.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 24 de novembre de 1862
Reus
Mort 1938 (75/76 anys)
Niça
Activitat professional
Ocupació Enginyer
Dades familiars
Fills
Modifica dades a Wikidata

Marià Rubió i Bellver (Reus, 1862 - Niça, 1938) fou un enginyer militar català, responsable d'importants obres urbanístiques i d'enginyeria.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Graduat militarment a l'Acadèmia Militar de Guadalajara (1878), va combinar el treball militar i l'activitat tècnica i científica. Destinat a Maó (1883), s'ocupà de les reformes del castell de la Mola.

Es traslladà a Barcelona el 1896 i l'any 1901 fou baixa a l'exèrcit, dedicant-se exclusivament a l'obra civil. Fou contractat pel Doctor Andreu dins de la Societat Urbanitzadora del Tibidabo per a dirigir el projecte d'urbanització de la muntanya. Va ser president de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona des de 1911 i director tècnic de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La guerra civil espanyola el va trobar a l'estranger i va morir a Niça, França, el 1938.

Va ser autor de diversos llibres de temàtica militar i d'enginyeria, però destaquen especialment els seus articles a La Vanguardia com a analista de la Primera Guerra Mundial entre 1914 i el final de la guerra, publicats com a llibre amb el nom Filosofía de la guerra: juicios, observaciones, y comentarios relativos a la gran lucha de las naciones. Barcelona: Minerva, 1917

Era germà de Joan Rubió i Bellver, arquitecte deixeble de Gaudí amb qui col·laborà al Tibidabo. Es va casar amb Maria Tudurí i els seus fills seguirien la seva vocació per l'obra civil: Santiago Rubió i Tudurí amb qui va compartir projectes al Tibidabo i va introduir-lo en la Societat Gran Metropolitano, que havia de construir la línia del metro de Lesseps a la Rambla i Correus (actual Línia 3); i amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí a qui proposà com a ajudant de Jean Forestier en els projectes de reforma de Montjuïc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 575. 
  2. Santasusagna, J. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1984, p. 229. 

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Els Rubió: una nissaga d'intel·lectuals: Marian Rubió i Bellvé, Joan Rubió i Bellver, Nicolau Ma. Rubió i Tudurí, Santiago Rubió i Tudurí, Fernando Rubió i Tudurí, Marian Rubió i Tudurí. [Barcelona]: Angle: N.M.A.R.T., Fundació Privada Nicolau Ma. i Montserrat Rubió, 2003