Marià Vallès i Vallès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarià Vallès i Vallès
Biografia
Naixement 1862
Manresa (Bages)
Mort 1919 (56/57 anys)
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Empresari, traductor, arxiver i advocat
Modifica les dades a Wikidata

Marià Vallès i Vallès (Manresa, Bages, 1862 - Barcelona, Barcelonès, 1919) va ésser poeta, advocat, arxiver, publicista d'agronomia i empresari químic. Era fill de Marià Vallès i Isant, Procurador causídic i músic de Manresa.

Estudià el Batxillerat a Manresa i Vic, i Dret a la Universitat de Barcelona (1882-1886). Fou secretari del Col·legi d'Advocats de Manresa (1888-1890) on exercí com a advocat (1886-1892). Marxà a Barcelona en ser nomenat arxiver de la Diputació de Barcelona (1893-1918).

De jove conreà la poesia, en tres vessants: una de caràcter patriòtic a l'estil de la Renaixença catalana, una altra íntima i lírica més moderna propera al simbolisme i una tercera dedicada a versificar tradicions locals. Fou deixeble de Marià Aguiló i Fuster i va fer amistat amb Mn. Cinto Verdaguer. Guanyà tres certàmens de poesia (1882 i 1883) i publicà diversos poemes. Anys després preparà l'edició dels seus poemes titulada "Muntanyanes" (1895-1897) però no l'arribaria a publicar.

També l'apassionà la difusió del catalanisme. Primer ho féu a través de la literatura, fundant a Manresa un esbart literari-patriòtic (1884) amb Leonci Soler i March i Maurici Fius i Palà. Després fundà i presidí la Lliga Regional de Manresa (1890) adherida a la Lliga de Catalunya. A continuació, de la mà del seu amic Narcís Verdaguer i Callís fou membre fundador de la Unió Catalanista (1891) i membre del seu Consell; va ser delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).[1] Signà el Missatge a la Reina Regent (1888).

El preocupà la prostració del món agrari. Col·laborà amb les revistes Los Seguros de Joan Antoni Sorribas Zaidín i Revista Social de Francesc Moragas i Barret publicant-hi una vintena d'articles sobre les assegurances i el problema agrari, i fundà i dirigí la revista tècnica El Mundo Agrícola (1897-1907), que el 1903 es convertí en la revista de la Federació Agrícola Catalano-Balear. Publicà un manual sobre el conreu dels ametllers, El Almendro (Barcelona, 1902) i diversos llibrets sobre l'ús del lysol en l'agricultura. Participà en l'Institut Agrícola de Sant Isidre.

Juntament amb Antoni Mora Pasqual, fundà l'empresa química “Mora i Cia” (1898-1902), una de les primeres a difondre productes per abonaments i fumigacions. Després inaugurà i dirigí la fàbrica “Vallés y Cia” (1902) a Les Corts, per produir derivats del quitrà de l'hulla (origen de "Vallés Hermanos").

Com a arxiver de la Diputació de Barcelona, professió que va exercir durant 26 anys,[2] va elaborar valuosíssims catàlegs d'importants documents històrics alguns dels quals d'altra manera s'haurien perdut: l'arxiu de la Llotja, l'arxiu musical i artístic, l'arxiu de la Junta de Carreteres, els llibres dels platers... També va elaborar nombrosos informes per al govern de la Mancomunitat de Catalunya.


Referències[modifica]

  1. Ollé i Romeu, Josep. M.: Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Rafael Dalmau (editor), col·lecció Camí Ral, núm. 6. Barcelona, abril del 1995. ISBN 84-232-0484-7, planes 262-263. Josep Maria Gasol, Les Bases de Manresa. Ed. Rafael Dalmau
  2. «Marià Vallès i Vallès, arxiver de la Diputació de Barcelona (1893-1919)» (en català). ESAGED, 2010. [Consulta: 23 setembre 2015].