Marià de Quintana i Ramon
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1812  Eivissa (Balears) |
| Mort | 1885 (72/73 anys) Palma |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 17 de febrer de 1869 – 19 de maig de 1871 | |
| Circumscripció | Palma |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 29 d'abril de 1872 – 28 de juny de 1872 | |
| Circumscripció | Palma |
 Batle de Palma | |
| 1861 – 1863 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Radical |
Marià de Quintana i Ramon (vila d'Eivissa, 1812 - Palma, 1885) fou un polític eivissenc, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.
Biografia[modifica]
Des del 1856 fou cap del Partit Progressista a l'illa d'Eivissa. El 1858 fou escollit regidor d'Eivissa i batle de Palma el 1861-1862. Actiu conspirador contra la reina Isabel II d'Espanya, el juny de 1866 participà en una revolta fallida contra la monarquia, i en la revolució de 1868 fou el cap de la Junta Provisional de Govern de les Illes Balears.
Després de la revolució fou governador civil, president de la Diputació de les Illes i elegit diputat per Palma a les eleccions generals espanyoles de 1869. El 1871 s'integrà en el Partit Radical de Manuel Ruiz Zorrilla, amb el que fou novament elegit diputat a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 mercè un pacte amb els republicans federal. Després de les eleccions fou nomenat governador civil de les Balears (22 de juny de 1872- febrer 1873). Votà a favor de la proclamació de la Primera República Espanyola l'11 de febrer de 1873.
Enllaços externs[modifica]
- «Marià de Quintana i Ramon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antoni Maria Dameto Boixadors |
Batle de Palma 1861 - 1863 |
Succeït per: Estanislau- Lluís Piñano i Vilella |