Mariàngela Vilallonga i Vives

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Mariàngela Vilallonga i Vives
Mariàngela Vilallonga retrat oficial 2019.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Mariàngela Vilallonga Vives Modifica el valor a Wikidata
3 abril 1952 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Fundació Prudenci Bertrana
maig 2021 –
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg Consellera de Cultura
24 març 2019 – 3 setembre 2020
← Laura Borràs i Castanyer – Àngels Ponsa i Roca →

Nomenada per: Joaquim Torra i Pla
Logotip IEC.png Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans
1r setembre 2017 – 24 març 2019
← Jaume de Puig i Oliver – Marta Prevosti i Monclús →
Membre de la junta Consell Escolar de Catalunya
2011 – 2015
Logotip IEC.png Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans
2010 – 2013
← Joan Solà i Cortassa – Jaume de Puig i Oliver → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - filologia clàssica
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòloga, escriptora, historiadora de la literatura, catedràtica, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGovern de Catalunya (2019–2020)
Universitat de Girona (1975–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBorja Vilallonga Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Vilallonga i Ribalta Modifica el valor a Wikidata
Premis
Twitter: MVilallonga Instagram: mariangelavilallonga Modifica el valor a Wikidata

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona. Des de 2017 és vicepresidenta segona de l'IEC, institució on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat.[1] Entre març de 2019 i setembre de 2020 fou consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a part del govern de Quim Torra.[2][3] Posteriorment, el 4 de setembre del mateix any va reingresar al cos de catedràtics de la Universitat de Girona. Des de maig de 2021 és la Presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana.[4]

Biografia[modifica]

El seu pare fou el sastre Josep Vilallonga. Nascuda a Girona, va créixer a Llagostera. Va estudiar primària a les carmelites del municipi i el batxillerat elemental a l'Institut de Girona. Posteriorment va estudiar a l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Va començar la carrera de filosofia i Lletres a la Universitat de Girona, i es va llicenciar en filologia Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El mes de setembre de 1974 va llegir la seva tesina, L'estructura omfàlica a l'epístola Ad Pisones d'Horaci, dirigida per Àngel Anglada Anfruns. El mateix any va començar a treballar com a docent al Col·legi Universitari de Girona i es va casar el 1975.[5]

Universitat[modifica]

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de filologia llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, des de la seva creació l'any 2004, i del Grup de Recerca de Patrimoni Literari. Ha dirigit projectes de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i Europa durant els segles xv i xvi. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista.

Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen catorze investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins.[6]

Acadèmia[modifica]

Des del 28 de febrer de 2005 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans amb el número 255, on des de 2017 és la vicepresidenta de la institució. Ja ho havia sigut anteriorment, entre l'11 de novembre de 2010 i el 2013, en substitució de Joan Solà, mort el 27 d'octubre del 2010.

És vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des de 2015. Ha estat membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015), membre del Consell Social de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2014-2015), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-2015), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions de la Generalitat de Catalunya (2011-2013) i coordinadora dels "Fulls" de la Revista de Girona (1985-2008). Des de 2004 és directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona (excepte període 2019-2020).[7]

Política[modifica]

El 22 de març del 2019 va ser anunciada com a consellera de Cultura del govern de Quim Torra, en substitució de Laura Borràs.[8] Borràs va deixar el càrrec per a presentar-se com a candidata independent a les eleccions generals espanyoles de 2019.[9] Vilallonga fou nomenada consellera el dia 24 de març del mateix any[10] i fou cessada el dia 3 de setembre de 2020. Posteriorment es va tornar a reincorporar al cos de catedràtics de la Universitat de Girona i fou nomenada presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana.[4]

Publicacions[modifica]

És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres. També ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (2011). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d'Or, La Vanguardia, Avui, Ara.)[1]

Premis i reconeixements[modifica]

El 26 d'abril del 2016, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva "recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó".[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Mariàngela Vilallonga». IEC. [Consulta: 15 juny 2018].
  2. ↑ 324cat. «Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura», 22-03-2019. [Consulta: 22 març 2019].
  3. ↑ «La santcugatenca Àngels Ponsa, nova consellera de Cultura». Tot Sant Cugat, 03-09-2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 girona, acn. «Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana», 01-06-2021. [Consulta: 1r juny 2021].
  5. ↑ «Mariàngela Vilallonga». [Consulta: 18 juny 2018].
  6. ↑ «Exposició "M.A. Anglada 1930/1999. Vida i Obra"». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 18 juliol 2012].
  7. ↑ «Càtedres de la UdG > Patrimoni Literari». [Consulta: 28 octubre 2021].
  8. ↑ Ekaizer, Ernesto. «Mariàngela Vilallonga es perfila com a nova consellera de Cultura», 21-03-2019. [Consulta: 21 març 2019].
  9. ↑ Geli, Carles «Vilallonga, una consejera de emergencia bajo dos sombras» (en castellà). El País [Madrid], 23-03-2019. ISSN: 1134-6582.
  10. ↑ «El president de la Generalitat ha signat avui el decret de nomenament de les noves conselleres de Presidència i Cultura». [Consulta: 5 abril 2019].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats». Gencat, 10-02-2017 [Consulta: 13 abril 2016]. Arxivat 17 de juny 2018 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mariàngela_Vilallonga_i_Vives&oldid=28510876»