Mariàngela Vilallonga i Vives
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Mariàngela Vilallonga Vives 3 abril 1952 (68 anys)Girona |
 Consellera de Cultura | |
| 24 març 2019 – 3 setembre 2020 ← Laura Borràs i Castanyer – Àngels Ponsa i Roca → Gabinet: Govern de Catalunya 2018-actualitat Nomenat per: Joaquim Torra i Pla | |
 Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans | |
| 2017 – 2019 ← Jaume de Puig i Oliver – Marta Prevosti i Monclús → | |
| Membre de la junta Consell Escolar de Catalunya | |
| 2011 – 2015 | |
| Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans | |
| 2010 – 2013 ← Joan Solà i Cortassa – Jaume de Puig i Oliver → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona . filologia clàssica Universitat de Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | Filòloga, catedràtica, historiadora de la literatura i escriptora |
| Ocupador | Govern de Catalunya (2019–2020) Universitat de Girona (1975–) |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 31 març 2016 | Manifest Koiné |
| Família | |
| Fills | Borja Vilallonga i Garcia |
| Pare | Josep Vilallonga i Ribalta |
Premis | |
   | |
Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona. Des de 2017 és vicepresidenta segona de l'IEC, institució on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat.[1] Entre març de 2019 i setembre de 2020 fou consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a part del govern de Quim Torra.[2][3] Posteriorment, el 4 de setembre del mateix any va reingresar al cos de catedràtics de la Universitat de Girona.
Biografia[modifica]
El seu pare fou el sastre Josep Vilallonga. Nascuda a Girona, va créixer a Llagostera. Va estudiar primària a les carmelites del municipi i el batxillerat elemental a l'Institut de Girona. Posteriorment va estudiar a l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Va començar la carrera de filosofia i Lletres a la Universitat de Girona, i es va llicenciar en filologia Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El mes de setembre de 1974 va llegir la seva tesina, L'estructura omfàlica a l'epístola Ad Pisones d'Horaci, dirigida per Àngel Anglada Anfruns. El mateix any va començar a treballar com a docent al Col·legi Universitari de Girona i es va casar el 1975.[4]
Universitat[modifica]
Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de filologia llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, des de la seva creació l'any 2004, i del Grup de Recerca de Patrimoni Literari. Ha dirigit projectes de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d’Aragó i Europa durant els segles xv i xvi. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista.
Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen catorze investigadors d’Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins.[5]
Acadèmia[modifica]
Des del 28 de febrer de 2005 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans amb el número 255, on des de 2017 és la vicepresidenta de la institució. Ja ho havia sigut anteriorment, entre l'11 de novembre de 2010 i el 2013, en substitució de Joan Solà, mort el 27 d'octubre del 2010.
És vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des de 2015. Ha estat membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015), membre del Consell Social de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2014-2015), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-2015), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions de la Generalitat de Catalunya (2011-2013) i coordinadora dels "Fulls" de la Revista de Girona (1985-2008).
Política[modifica]
El 22 de març del 2019 va ser anunciada com a consellera de Cultura del govern de Quim Torra, en substitució de Laura Borràs.[6] Borràs va deixar el càrrec per a presentar-se com a candidata independent a les eleccions generals espanyoles de 2019.[7] Vilallonga fou nomenada consellera el dia 24 de març del mateix any[8] i fou cessada el dia 3 de setembre de 2020. Posteriorment es va tornar a reincorporar al cos de catedràtics de la Universitat de Girona.
Publicacions[modifica]
És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres com ara Jeroni Pau. Obres (1986) i Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988). També ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (2011). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d’Or, La Vanguardia, Avui, Ara).[1]
Premis i reconeixements[modifica]
El 26 d'abril del 2016, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva "recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó".[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Mariàngela Vilallonga». IEC. [Consulta: 15 juny 2018].
- ↑ 324cat. «Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura» (en català), 22-03-2019. [Consulta: 22 març 2019].
- ↑ «La santcugatenca Àngels Ponsa, nova consellera de Cultura». Tot Sant Cugat, 03-09-2020.
- ↑ «Mariàngela Vilallonga». [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ «Exposició "M.A. Anglada 1930/1999. Vida i Obra"». Fundació Josep Pla.
- ↑ Ekaizer, Ernesto. «Mariàngela Vilallonga es perfila com a nova consellera de Cultura» (en català), 21-03-2019. [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ Geli, Carles «Vilallonga, una consejera de emergencia bajo dos sombras» (en castellà). El País [Madrid], 23-03-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «El president de la Generalitat ha signat avui el decret de nomenament de les noves conselleres de Presidència i Cultura» (en català). [Consulta: 5 abril 2019].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats». Gencat, 10-02-2017 [Consulta: 13 abril 2016].
Enllaços externs[modifica]
- Bibliografia completa (català)
- Fitxa a l'IEC (català)
- Lloc web de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent (català)
- Discurs d'acceptació del guardó Narcís Monturiol
PDF
PDF| President | |
|---|---|
| Vicepresident | Pere Aragonès (Economia i Hisenda) |
| Consellers | Elsa Artadi / Meritxell Budó (Presidència i Portaveu) • Ernest Maragall / Alfred Bosch / Bernat Solé (Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència) • Miquel Buch / Miquel Sàmper (Interior) • Josep Bargalló (Ensenyament) • Alba Vergés (Salut) • Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) • Laura Borràs / Mariàngela Vilallonga / Àngels Ponsa (Cultura) • Ester Capella (Justícia) • Chakir El Homrani (Treball, Afers Socials i Famílies) • Maria Àngels Chacón / Ramon Tremosa (Empresa i Coneixement) • Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública) • Teresa Jordà (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) |
* Degut a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola, la presa de possessió de Quim Torra va ser el 17 de maig i la dels consellers el 2 de juny de 2018 * Després de la inhabilitació de Torra, Pere Aragonès treballa com president interí després del 30 de setembre de 2020 | |
1977-1980: Pere Pi-Sunyer · 1980-1984: Max Cahner · 1984-1985: Joan Rigol · 1985-1988: Joaquim Ferrer · 1988-1996: Joan Guitart · 1996-1999: Joan Maria Pujals · 1999-2003: Jordi Vilajoana · 2003-2006: Caterina Mieras · 2006: Ferran Mascarell · 2006-2010: Joan Manuel Tresserras · 2010-2016: Ferran Mascarell · 2016-2017: Santi Vila · 2017: Lluís Puig · 2018-2019: Laura Borràs · 2019-act.: Mariàngela Vilallonga |  | |
De 1977 a 1980: Conselleria d'Ensenyament i Cultura. De 1980 a 1984 i de 2006 a 2010: Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació. Des de 2010: Conselleria de Cultura | ||
.svg)