Maria Àngels Cardona i Florit

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Àngels Cardona i Florit
Dades biogràfiques
Naixement 1940
Ferreries
Mort 24 de desembre de 1991
Barcelona
Residència Espanya
Nacionalitat Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per Biòloga, ecologista i botànica.
Activitat professional
Ocupació Botànica, biòloga i ecòloga
Obra
IPNI abrev. Cardona
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Maria Àngels Cardona i Florit (Ferreries, 1940 - Barcelona, 1991) fou una biòloga, ecologista i botànica vinculada a Menorca i Barcelona.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Quan encara no tenia un any d’edat, Maria Àngels Cardona es va traslladar a Ciutadella, on va viure la seva infantesa i joventut, fins que va marxar a Barcelona per fer els estudis universitaris.[1]

Es va llicenciar en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963. Del 1964 al 1971 va realitzar la seva tesi doctoral sobre el cicle de vida de les plantes de diverses comunitats vegetals, seleccionant un nombre considerable d’àrees diverses de Collserola, a l’entorn de Barcelona. Amb aquesta tesi va obrir una nova línia de recerca geobotànica al nostre país, el que significà un esforç d’adequació metodològica i científica. Obtingué el grau de doctora el 1972 amb aquest treball, que titulà Funcionalisme i ecologia d'algunes comunitats vegetals barcelonines, i amb el qual va obtenir el premi Pius Font i Quer de l'Institut d'Estudis Catalans aquell mateix any.[1]

Ja des del començament de la seva tesi doctoral, va iniciar la seva carrera com a docent a la Universitat de Barcelona, començant com a professora ajudant fins a convertir-se en professora titular en el Departament de Botànica de la Facultat de Biologia, posició que va ocupar de 1975 a 1985, quan es va traslladar a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va guanyar, l’any 1986, la càtedra de Biologia Vegetal, que va ocupar fins a la seva mort.[1]

Un cop acabat el doctorat, el 1972, va desviar el seu camp d’estudi cap a la citotaxonomia o cariosistemàtica vegetal, part de la ciència que classifica els organismes depenent de la seva funció i estructura cel·lular, especialment basant-se en l’estructura i el nombre de cromosomes. Fou pionera a la península Ibèrica en aquesta disciplina. En relació amb aquest tema va iniciar una de les relacions professionals més consolidades i durables de la seva carrera professional, la relació amb la Dra. Juliette Contandriopoulos, professora del Laboratori de Citogenètica de la Universitat de Marsella i especialista en vegetals de la Mediterrània oriental. Pel seu interès en la botànica, particularment de les Illes Balears, va realitzar investigacions en citobiogeografia i va estudiar els endemismes de les Illes, especialment de Menorca, i va esdevenir una autoritat reconeguda en aquest tema. Amb Contandriopoulos va estudiar els nombres cromosòmics de 21 taxons endèmics de les Illes Balears. Aquest estudi fa una classificació dels taxons segons la seva antiguitat. A aquest estudi se l'anomena mètode de Contandriopoulos i Cardona, i va ser publicat entre 1984 i 1986.[1]

La Dra. Cardona també va establir relació amb investigadores i investigadors d’altres països, amb els quals va col·laborar periòdicament. És autora i/o col·laboradora de diversos llibres i de més d'una cinquantena de publicacions en diverses revistes i va publicar l’obra de botànics menorquins de segle XIX. També va ser membre de diverses societats i comissions nacionals i internacionals, com la Institució Catalana d'Història Natural, de la Societat d'Història Natural de les Balears, la Societat de Botànica Italiana o la Societat de Biogeografria de França.[1]

La seva salut era feble i va morir d’un vessament cerebral a Barcelona el 24 de desembre de 1991.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Maria Àngels Cardona Florit». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]