Maria Carme Junyent i Figueras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Carme Junyent Figueras)
Infotaula de personaMaria Carme Junyent i Figueras
Carme Junyent (Dani Blancoren argazkia, 2020ko otsailekoa)-04.jpg
Carme Junyent al Pais Basc (any 2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Masquefa (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Directora Grup d'estudi de llengües amenaçades
1992 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Colònia
Universitat de Marburg
Universitat de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLa classificació de les llengües d'Àfrica: el bantu i una hipòtesi (més) sobre la seva expansió  (1992 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciólingüista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1996Declaració Universal dels Drets Lingüístics Modifica el valor a Wikidata
Premis
Twitter: CarmeJunyent Modifica el valor a Wikidata

Maria Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 4 de febrer de 1955) és una lingüista catalana.[1] És professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona,[2] duu a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya.[1] És la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.[3]

Biografia[modifica]

Carme Junyent de petita.

Va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona. Després va completar la seva formació a Alemanya, a la Universitat de Marburg i la Universitat de Colònia, i més tard als Estats Units, a la Universitat de Califòrnia. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb la tesi La classificació de les llengües d'Àfrica: el bantu i una hipòtesi (més) sobre la seva expansió.[4][5]

L'any 1992 va participar en la fundació del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística. Va formar part del comitè d'experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) i va ser membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües. Va formar part dels fundadors de la Revista d'Igualada, de la qual és membre del consell de redacció des de 1999.

Ha dirigit la realització de l'inventari de les llengües que es parlen a Catalunya, que actualment ja supera les 300.[6] Ha comissariat les exposicions "Les llengües a Catalunya"[7] i "Les llengües dels catalans" per donar-les a conèixer. També ha intervingut en diferents debats, com ara la gestió de les llengües en una possible Catalunya independent, on defensa que no hi hauria d'haver llengües oficials atès que, segons ella, a les llengües dominants l'oficialitat no els cal i a les subordinades no els serveix de res.[8]

El 2010 va organitzar la jornada Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana,[9] de la qual es van publicar les actes el 2013.[10] A partir d'aquesta jornada es va consensuar un document que té com a punt clau el reconeixement del gènere no marcat o masculí com a inclusiu del marcat o femení i garanteix, ja que, que cap organisme pot obligar a escriure documents amb formes desdoblades (nens i nenes, catalans i catalanes, etc.). Posteriorment, ha publicat alguns articles divulgatius sobre la qüestió. Actualment treballa com a professora de lingüística general a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019 "per la seva llarga trajectòria en l'estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món".[11]

Pateix prosopagnòsia, un trastorn que impedeix de reconèixer cares de coneguts correctament.[12][13]

Premis i reconeixements[modifica]

Fava d'Argent de Masquefa (2019)

Obres[modifica]

  • Les llengües d'Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986
  • Les llengües del món. Barcelona: Empúries, 1989
  • Vida i mort de les llengües. Barcelona: Empúries, 1992
  • Las lenguas del mundo. Una introducción. Barcelona: Octaedro, 1993
  • Estudis africans. Barcelona: Empúries, 1996
  • Contra la planificació. Una proposta ecolingüística. Barcelona: Empúries, 1998
  • La expansión bantú. Cuadernos Monográficos. Madrid: Asociación Española de Africanistas, 1998
  • La diversidad lingüística. Guía didáctica y recorrido por las lenguas del mundo. Barcelona: Octaedro, 1999
  • Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro, 2000
  • Guía didàctica del Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro, 2000
  • Lingüística històrica. Text-guia. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2000
  • Antropologia lingüística. Text-guia. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2000
  • La Gimcana de les Llengües. Barcelona: Octaedro, 2002
  • Escoles a la frontera. Vic: Eumo, 2016
  • M. C. Junyent; V. Unamuno (ed.) El català: Mirades al futur. Barcelona: EUB-Octaedro, 2002, ISBN 84-8312-039-9.
  • M. C. Junyent (ed.). Les llengües a Catalunya. Barcelona: Octaedro, 2005.
  • M. C. Junyent; F. Marti; P. Ortega; A. Barrena; I. Idiazabal; P. Juaristi; B. Uranga; E. Amorrortu (ed.). Words and Worlds: World Languages Review. Clevedon: Multilingual Matters, 2005.
  • M. C. Junyent; M. Barrieras, M; P. Comellas; M. Fidalgo; V. Unamuno. La diversitat lingüística a l'aula: Construir centres educatius plurilingües. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2009.
  • M. C. Junyent (ed.). Llengua i acollida. Barcelona: Horsori, 2009.
  • M. C. Junyent (ed.). Transferències: La manifestació dels processos extralingüístics en les llengües del món = Transferences: The expression of extra-linguistic processes in the world's languages. Vic: EUMO, 2009.
  • M. C. Junyent; C. Muncunill, C. El libro de las lenguas, Barcelona: Octaedro, 2010.
  • M. C. Junyent. El rol de les llengües dels alumnes a l'escola. Barcelona: Horsori, 2012.
  • M. C. Junyent (ed.). Visibilitzar o marcar: Repensar el gènere en la llengua catalana. Barcelona: Empúries, 2013.
  • M. C. Junyent; P. Comellas; M. Cortès-Colomé; M. Barrieras; E. Monrós; M. Fidalgo. Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l'escola?: un estudi de representacions lingüístiques a l'Anoia. Barcelona: Horsori, 2014.
  • M. C. Junyent; P. Comellas; M. Cortès-Colomé; M. Barrieras; E. Monrós; M. Fidalgo. La diversidad lingüistica: una invitación a reconocerla, comprenderla e incorporarla. Barcelona: Horsori, 2014.
  • M. C. Junyent; Bel Zaballa. El futur del català depèn de tu. Barcelona: La Campana, 2020. ISBN 9788416863754
  • Pere Comellas; Carme Junyent: Els colors de la neu. Vic: Eumo Editorial, 2021. ISBN 978-8497667302
  • M. C. Junyent (ed.). El català, la llengua efervescent: 77 visions sobre el terreny. Barcelona: Viena, 2021. ISBN 9788417998806
  • M. C. Junyent (ed.). Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Vic: Eumo, 2021. ISBN 978-84-9766-742-5

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Maria Carme Junyent i Figueras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 gener 2014].
  2. ↑ «Departament de Lingüística General, Universitat de Barcelona: personal». [Consulta: 6 abril 2015].
  3. ↑ «Maria Carme Junyent i Figueras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 6 octubre 2014].
  5. ↑ «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 6 octubre 2014].
  6. ↑ «Inventari de les llengües que es parlen a Catalunya». [Consulta: 31 març 2016].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Les llengües a Catalunya». Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 29 març 2016].
  8. ↑ «Carme Junyent: "Jo no faria servir el concepte llengua oficial"». Vilaweb. [Consulta: 29 març 2016].
  9. ↑ «Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení». [Consulta: 29 març 2016].
  10. ↑ «Grup 62». Grup 62. [Consulta: 29 març 2016].
  11. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-04-2019. [Consulta: 30 abril 2019].
  12. ↑ «Carme Junyent, el film». Vilaweb, 20-03-2016 [Consulta: 27 octubre 2020].
  13. ↑ «T'imagines deixar de reconèixer els teus fills o la teva parella?». Rac1, 12-05-2019 [Consulta: 27 octubre 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Òmnium: llengua, cultura, país». Arxivat de l'original el 2016-04-11. [Consulta: 9 març 2016].
  15. ↑ 324cat. «Messi, La Trinca, Núria Picas, Benach, De Gispert i Rigol, Creus de Sant Jordi 2019», 30-04-2019. [Consulta: 2 maig 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Carme Junyent i Figueras
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Carme_Junyent_i_Figueras&oldid=30662160»