Vés al contingut

Maria Comnena, reina de Jerusalem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Comnè, reina de Jerusalem)
Infotaula de personaMaria Comnena, reina de Jerusalem

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1154 Modifica el valor a Wikidata
Mort1208 ↔ 1217 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Altres
TítolDame de Naplouse (fr) Tradueix (1174–1187)
Reina de Jerusalem (1167–1174)
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComnens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEsteve IV d'Hongria
Balian d'Ibelin
Amalric I de Jerusalem (1167–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel I de Jerusalem
 ( Amalric I de Jerusalem)
Philip de Ibelin
 ( Balian d'Ibelin)
Helvis de Ibelin
 ( Balian d'Ibelin)
Joan I de Beirut
 ( Balian d'Ibelin)
Marguerite of Ibelin (en) Tradueix
 ( Balian d'Ibelin) Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Ducas Comnè Modifica el valor a Wikidata  i Maria Taronita Modifica el valor a Wikidata

Maria Comnena (1154-c.1217) era filla de Joan Ducas Comnè, dux de Xipre i de Maria Taronita, una descendent d'antics reis armenis. La seva germana Teodora va ser l'esposa de Bohemon III d'Antioquia.

Reina de Jerusalem[modifica]

El Regne de Jerusalem sense Jerusalem, reconstituït el 1192

Després de l'anul·lació del seu primer matrimoni amb Agnès de Courtenay, Amalric I de Jerusalem estava ansiós per forjar una aliança amb l'Imperi Romà d'Orient, per la qual cosa va sol·licitar una núvia de sang imperial a Manuel I Comnè. María era besneboda de l'emperador i va aportar una rica dot, celebrant-se el matrimoni el 29 d'agost de 1167.

Maria va donar a llum a una nena el 1172, Isabel de Jerusalem, i a un nen nascut mort en 1173. Un any més tard va morir Amalrico, convertint-se així en reina vídua.

Segon matrimoni[modifica]

El 1177, Maria es va casar amb Balian d'Ibelin, noble i militar que comandava la defensa de Jerusalem quan la ciutat va caure davant Saladí el 1187. Amb ell va tenir almenys quatre fills: Helvis, Joan, Margarita i Felip.

María i Balian van recolzar a Conrad de Montferrat en la seva lluita per la corona contra Guiu de Lusignan. Ells van arreglar les noces d'Isabel, (filla de Maria amb el seu anterior marit), amb Conrad. Aquest suport els va valer l'enemistat de Ricard Cor de Lleó i dels seus cronistes, que recolzaven a l'altre candidat.

Últims anys[modifica]

Com a àvia d'Alícia de Xampanya (filla d'Isabel de Jerusalem i d'Enric V de Xampanya), Maria va dur a terme negociacions matrimonials a Xipre, per concertar l'enllaç de la seva neta amb Hug I de Xipre. Aquesta és l'última vegada que apareix Maria. La data de la seva mort és dubtosa, però no posterior a 1217.

Arbre genealògic[modifica]

 
 
 
 
Joan Comnè
x Anna Dalassè
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aleix I
Comnè
 
Maria Comnena
 
Miquel Taronita
protosebast
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan II
Comnè
 
 
 
Joan Taronita
 
Gregori Taronita
protovestiari
 
N Taronita
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Manuel I
Comnè
 
Andrònic Comnè
x Irene Aineidasa
 
 
 
 
 
 
 
Joan Taronita
protosebast
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alexis II
Comnè
 
Joan Comnè
duc de Xipre
 
 
 
 
 
 
 
Maria Taronita
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marie Comnè
x Amalric I de Jerusalem
xx Balian d'Ibelin
 
Eudòxia Comnena
x Guillem VIII
de Montpeller
 
Teodora Comnena
x Bohemon III
d'Antioquia
 
 
 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Comnena, reina de Jerusalem
  • Chronique d'Ernoul et de Bernard le Trésorier, edited by M. L. de Mas Latrie. La Société de l'Histoire de France, 1871.
  • La Continuation de Guillaume de Tyr (1184-1192), edited by Margaret Ruth Morgan. L'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1982.
  • Ambroise, The History of the Holy War, translated by Marianne Ailes. Boydell Press, 2003.
  • Chronicle of the Third Crusade, a Translation of Itinerarium Peregrinorum et Gesta Regis Ricardi, translated by Helen J. Nicholson. Ashgate, 1997.
  • Peter W. Edbury, The Conquest of Jerusalem and the Third Crusade: Sources in Translation. Ashgate, 1996.
  • Edbury, Peter W. John of Ibelin and the Kingdom of Jerusalem, 1997
  • Payne, Robert. The Dream and the Tomb, 1984
  • Steven Runciman, A History of the Crusades, vols. II-III. Cambridge University Press, 1952-55.