Maria Cunitz

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Cunitz
Kunic-lawka.JPG
Esculptuta a Świdnica per Sueroski
Dades biogràfiques
Naixement vers 1607
Schweidnitz, Silèsia (avui Świdnica, Polònia)
Mort 22 d'agost de 1664(1664-08-22) (als 57 anys)
Pitschen, Ducat de Brieg (avui Byczyna) Polònia)
Activitat professional
Ocupació Matemàtiques
Astronomia
Influències de Kepler
Modifica dades a Wikidata

Maria Cunitz, llatinitzat: Maria Cunitia (Schweidnitz, Silèsia, ~1607 - 22 d'agost de 1664, Pitschen, ducat de Brieg) va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.

Vida[modifica]

Filla d'un metge, Heinrich Curitz, i de Maria Scholl, va rebre una bona educació amb tutors, entre els quals hi havia Elies von Löven, un altre metge molt aficionat a l'astronomia i que, amb el temps, esdevingué el seu marit.[1]

Durant la Guerra dels Trenta Anys ella i el seu marit es van refugiar en un priorat cistercenc a Łubnice, malgrat que ells eren protestants,[2] des d'on van fer nombroses observacions astronòmiques.

Obra[modifica]

En el curs de les seves observacions va trobar discrepàncies amb les Taules rudolfines (1627) de Kepler i com que, per altra banda, trobava els mètodes de càlcul de Kepler massa complexos,[3] va decidir publicar una versió de les taules de Kepler, prescindint del càlcul logarítmic, per posar-lo a l'abast dels no entesos.

Així va néixer el seu llibre Urania Propitia sive tabulae astronomicae mire faciles, vim hypothesium phisicarum a Keplero..., conegut normalment com a Urania Propitia. Aquest llibre té la distinció de ser la més antiga obra científica supervivent escrita per una dona.[4]

Primera pàgina del Urania Propitia (1650)

El llibre consta de tres parts:[5]

Part 1: taules de l'astronomia esfèrica[modifica]

És el punt de partida matemàtic, amb les seves taules de sinus sexagesimals, resolució de triangles esfèrics, declinacions, ascensions rectes i obliqües per a totes les latituds de 0 a 72º, etc.

Part 2: taules de moviments mitjans[modifica]

En aquesta part, Maria Cunitz fa la simplificació de càlcul: utilitzant les taules de la primera part, posa en evidència els moviments dels planetes i satèl·lits emprant algunes fórmules matemàtiques senzilles. Per exemple, la coneguda com equació de Kepler:

no té, normalment, solució geomètrica o algebraica per a . Això no obstant, quan està donat, és possible trobar a partir de amb qualsevol grau de precisió utilitzant mètodes d'iteració i interpolació.

Amb aquesta i altres idees, Cunitz va ser capaç de simplificar les Taules rudolfines i determinar la posició d'un planeta en la seva òrbita com una funció del temps.

Part 3: taules per a calcular eclipsis[modifica]

Aquestes taules serveixen per a calcular tant el lloc com el moment dels eclipsis.

Referències[modifica]

  1. Ogilvie i Harvey, pàgina 629.
  2. Jimenez Sureda, pàgina 33.
  3. Ogilvie i Harvey, pàgina 630.
  4. Swerdlow, pàgina 81.
  5. Swerdlow, pàgina 86 i següents.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Cunitz Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Maria Cunitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)