Maria Dolors Sabater i Puig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Dolors Sabater i Puig
Maria Dolors Sabater i Puig.JPG
Biografia
Naixement 1960 (58/59 anys)
Manresà
Escut de badalona.PNG  Alcaldessa de Badalona 

13 juny 2015 – 20 juny 2018
← Xavier García AlbiolÀlex Pastor López →
Escut de badalona.PNG  Regidora de l'Ajuntament de Badalona 

13 maig 2015 –
Activitat
Ocupació Política, professora, activista i pedagoga
Partit Guanyem Badalona en Comú

Lloc web Blog oficial
Facebook: Dolors-Sabater-958359204215926 Twitter: mariadolorsa
Modifica les dades a Wikidata

Maria Dolors Sabater i Puig[1] (Badalona, 1960)[2] és una professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona entre el 13 de juny de 2015 i el 20 de juny de 2018, la segona en la història de Badalona, després de Maite Arqué.

Sense experiència política prèvia, va encapçalar durant les eleccions de 2015 la candidatura ciutadana Guanyem Badalona en Comú, que va ser la segona força del consistori, i que gràcies al vot de les forces d'esquerra, i un vot de CDC, va aconseguir esdevenir alcaldessa. Entre les seves atribucions, a banda de l'alcaldia, va conservar els àmbits de seguretat, descentralització, joventut i dona, a més d'esdevenir regidora del districte 4, format pels barris de Llefià i La Salut. Els eixos del seu govern foren, per una banda, donar resposta a la situació d'emergència social de la ciutat, per garantir els serveis bàsics a les famílies més vulnerables, i, d'altra banda, fomentar la participació ciutadana i una forma de govern més transparent, juntament amb la col·laboració de les entitats socials badalonines. El juny de 2018 va perdre l'alcaldia a causa d'una moció de censura presentada pel Partit dels Socialistes, que va comptar amb el suport del Partit Popular i Ciutadans.

Biografia[modifica]

Sabater tal com apareixia en el vídeo de campanya electoral.

Veïna del barri del Manresà de Badalona.[3] Està casada i és mare d'un noi i una noia. És llicenciada en Ciències de l'Educació, especialitzada en educació especial. La seva trajectòria professional va començar el 1976 a la desapareguda Escola Nolva. Fins a la seva presa de possessió com a alcaldessa, ha estat professora i cap del departament de ciències socials i pedagoga a l'Institut Júlia Minguell, al barri de Llefià.[4][5]

Així mateix, té una llarga trajectòria en les lluites socials, l'activisme, l'associacionisme, el voluntariat i l'ecologisme.[6][7] Als anys setanta va formar part del moviment pacifista, al Casal de la Pau de Barcelona, i antimilitarista del Moviment d'Objectors de Consciència, tot i que les dones no estaven obligades al servei militar. De fet, era de les poques noies que hi havia, i era coneguda com «la noia del camió de Badalona», perquè conduïa el camió d'empresa del seu pare, i els membres d'aquests moviments l'utilitzaven sempre que era necessari, per exemple a les primeres rues de Carnaval de Barcelona als anys vuitanta, i el guarnien com si fos un cotxe blindat llança míssils i carrossa pacifista.[5]

Per qüestions familiars, a causa d'una minusvalidesa de naixement del seu germà gran, va combinar la seva vida laboral, familiar, i la social amb entitats i projectes, amb la dedicació de la cura del seu germà. El 2003, el seu germà petit també va quedar impedit a causa d'un íctus, i també se'n va fer càrrec. Per aquesta raó, la vida de Sabater es lligà especialment a l'activisme en defensa de les persones amb discapacitat, va trobar-se amb els impediments que patien aquests col·lectius des de la burocràcia i l'administració. Ha col·laborat amb l'Associació en pro de les persones amb discapacitat intel·lectual (Aspanin), de la qual el seu pare en fou dels fundadors.[5][4] A més, és membre de la plataforma Badalona som tots i totes, de la comissió de Convivència de Llefià i de la Salut i de la plataforma Deixem de ser invisibles, entre altres.[3]

Defensa també la independència de Catalunya.[8] Va ser vicepresidenta d'Òmnium Cultural Barcelonès Nord, on s'encarregà dels projectes de cohesió, llengua i educació; abandonà el càrrec el 2015 per presentar-se a les eleccions locals.[9]

Eleccions municipals de 2015[modifica]

Dolors Sabater a la porta de l'ajuntament el 13 de juny de 2015, després de ser elegida alcadessa en el plenari.

Sense experiència política prèvia, va sortir escollida com cap de llista de les primàries de la formació Guanyem Badalona en Comú, el 20 de març de 2015,[10] i es presentà a les eleccions municipals de 2015. La nova formació es va presentar a les eleccions com una «candidatura transversal», «alternativa i rupturista», així com de caràcter sobiranista; com a candidata va signar el manifest de compromís de l'Assemblea Nacional Catalana.[11][4] En els comicis, Guanyem va obtenir cinc regidors, situant-se com a segona força política del consistori, per darrere del Partit Popular, que en va obtenir 10.[12]

Després de dies de negociacions, Sabater va ser escollida alcaldessa en la sessió plenària de l'Ajuntament el 13 de juny, en substitució de Xavier Garcia Albiol, gràcies a un pacte entre les forces d'esquerra (PSC, ERC i IC-EUiA), a més de comptar amb el vot a favor del candidat de CDC Ferran Falcó,[12][13][14] mentre els partidaris de Garcia Albiol i els de Sabater seguien la constitució de l'ajuntament des de la plaça de la Vila, amb alguns moments de tensió.[15] A més, també es va començar a negociar com seria el govern, principalment amb ERC i IC-EUiA, però també amb el PSC i es comença a perfilar com serà el nou organigrama municipal.[16][17][18] Davant les crítiques al seu vessant independentista, Sabater va afirmar que governaria per a tots els ciutadans i que «Badalona no té un govern independentista ni s'ha plantejat», perquè representa una formació on hi són presents persones de tota mena de pensaments, tant independentistes com federalistes.[19]

Alcaldia[modifica]

Primera reunió de Junta de Govern de Sabater, celebrada el 27 de juliol de 2015.

Sabater, finalment, forma govern, en minoria, únicament amb ERC i IC-EUiA.[16] Les negociacions amb el PSC no van arribar a bon port; el govern oferia als socialistes els àmbits de Serveis Socials, Salut, Educació i Cultura, entre altres, així com una regidoria de districte, però ho van refusar. Davant d'una nova proposta que els donava la possibilitat de tenir dues regidories de districte, va fer que els socialistes acceptessin la primera proposta, però el clima negatiu generat per un possible pacte entre PSC i PP va situar finalment els socialistes a l'oposició, però es van mostrar receptius a l'hora de negociar amb el govern.[20] El govern va quedar dividit en cinc grans àrees, al capdavant de les quals hi ha els tinents d'alcalde: Oriol Lladó (ERC), Àlex Mañas (IC-EUiA), Jose Téllez (GBeC), Laia Sabater (GBeC) i Francesc Ribot (ERC). Sabater, a banda de les funcions d'alcaldessa, va també assumir la regidoria del districte 4 (Llefià i La Salut), i atribucions en els àmbits de descentralització, de seguretat, de joventut i de la dona.[21][22]

Entre els eixos programàtics del nou govern hi ha la resposta als problemes socials de Badalona, en resposta a això, elaborar un «pla d'emergència social», per garantir els serveis bàsics a les famílies més vulnerables i sense recursos, així com mesures per combatre l'atur i els desnonaments a la ciutat. A més, l'aposta per una participació ciutadana vinculant, amb la col·laboració de les entitats socials i veïnals, amb un govern que sigui totalment transparent. Ja abans de ser investida alcaldessa Sabater, Guanyem Badalona va proposar la creació d'un codi ètic de govern.[23][24]

Pel que fa al cartipàs, el nou govern va proposar la reducció de salaris dels regidors entre un 15 i un 25%, i els càrrecs de confiança posant el límit, almenys, en 27, segons marca la llei.[25] Al estar en minoria, l'oposició va imposar el seu criteri en alguns aspectes: van aprovar la reducció del sou de l'alcaldessa, tinents d'alcalde, regidors, presidents i portaveus de grups, però, en canvi, van augmentar altres partides, com l'assistència als plens o comissions o les dotacions als grups municipals. No es va sotmetre a votació, tanmateix, els càrrecs de confiança, ni el nomenament dels membres dels ens autònoms municipals.[26] En sessió extraordinària, a final de juny, es van aprovar, finalment, els càrrecs de confiança, i es van acceptar els 27 proposats pel govern, 12 dels quals serien assessors dels grups municipals -sis més dels proposats inicialment- mentre el govern tindria nou assessors i sis coordinadors de districte.[27]

Relacions amb els agents socials[modifica]

En relació a l'eix programàtic principal, fer front a l'emergència social, Sabater es va reunir el mes de juny de 2015 amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), a la qual va donar tot el seu suport, a diferència del seu predecessor, que va actuar en solitari, i si bé va aconseguir resoldre alguns casos, les seves mesures van ser poc eficaces. L'alcaldessa, a més, els va anunciar que havia contactat amb el jutge degà, perquè amb sis mesos d'antelació comuniqui a l'Ajuntament dels desnonaments, i així estudiar com resoldre cada cas.[28][24] Amb la mateixa finalitat, Sabater es va reunir amb entitats bancàries per evitar un major problema d'habitatge a la ciutat, per exemple, va aconseguir el compromís de Bankia per accelerar la cessió de pisos buits per donar-los en lloguer social.[29]

El 7 de juliol de 2015 es van reunir també amb la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona, on es van tractar diversos temes d'interès general de la ciutat, i es va valorar positivament treballar junts consistori i moviment veïnal per analitzar els problemes de ciutat i prendre decisions de forma conjunta es va proposar un calendari de treball.[30] Un dels temes més tractats va ser la continuïtat del canal del Gorg des del port, que va ser tema d'una altra reunió amb els afectats i veïns del barri, on el govern va confirmar el manteniment del projecte i la millora urbanística de la zona.[31]

Eliminació del cos antiavalots[modifica]

En l'àmbit de la seguretat, tan aviat com va començar el mandat, es va decidir suprimir la Unitat Omega de la Guàrdia Urbana, de caràcter polèmic i que servia com a policia antiavalots, adduint que els municipis no tenen competència d'ordre públic, i només servia com a propaganda de l'anterior alcalde i, a voltes, fins i tot, un abús d'autoritat de l'anterior regidor de seguretat. La patrulla Omega havia estat formada per catorze agents, es va anunciar la seva integració a patrulles convencionals, que de fet, augmenta la presència d'agents i de patrulles de la Guàrdia Urbana en horari nocturn i que, segons Sabater, «s'ajusta més a les necessitats de la ciutat», perquè permet abastar més territori; el cap de la Guàrdia Urbana Conrado Fernández també va afirmar que els canvis no suposaven una millor o pitjor seguretat per als badalonins. Amb aquesta decisió es va donar el primer pas per reorganitzar el cos en la seva totalitat, que es durà a terme de cara a setembre.[32][33] A més, també es va anunciar la revisió de les ordenances cíviques de la ciutat, així com el darrer examen d'accés a la policia municipal, que se sospita que fou fraudulent, perquè les notes més altes, entre 670 aspirants, van ser els fills de dos escoltes de l'alcalde.[32]

Altres mesures[modifica]

Durant els primers dies de govern també va ser sonat el cessament d'Alberto Fernández Saltiveri, càrrec de confiança del PP i coordinador executiu de Badalona Comunicació, per tant cap dels mitjans públics municipals, va ser molt polèmic al final del mandat de García Albiol per haver estat el protagonista de la censura de la cançó L'Estaca durant la clausura del Festival Filmets de Badalona.[34] En el seu lloc, ocupa el càrrec el periodista Josep Viñeta i Balsells.[24] Altrament, Sabater va retirar a l'Ajuntament del procés judicial contra el consell d'administració, on l'oposició tenia majoria i estava favor del cessament de Saltiveri. El nou govern ha anunciat que vol que els mitjans de comunicació municipals tinguin un nou projecte de gestió de caràcter professional, de proximitat i al servei dels ciutadans.[35]

Una altra mesura que va voler endegar el nou govern va ser restablir l'aigua a les fonts públiques, algunes de les quals havien deixat de fer servei durant el mandat de Garcia Albiol, a causa de les conductes incíviques d'alguns col·lectius, i altres, fins i tot, no tenien aigua o havien estat retirades abans. Així, el govern s'ha proposat elaborar un pla perquè la ciutat torni a gaudir de fonts a tots els barris de la ciutat, amb una reactivació progressiva de les fins aleshores anul·lades, sense aigua corrent o directament eliminades, tenint en compte l'opinió dels veïns, així com revisar l'ordenança de civisme per sancions en aquest aspecte.[36][37]

Moció de censura[modifica]

El 2018 la proposta del pressupost municipal no va prosperar al ple, amb l'oposició del PP, PSC i Cs. Atesa la situació, va decidir presentar-los de nou lligats a una qüestió de confiança.[38] El canvi de suport es va produir a la bancada socialista, adduint que es va incomplir les condicions que els van portar a donar suport a l'elecció de Sabater com a alcaldessa: la neutralitat davant del procés sobiranista de Catalunya i fer un pressupostos més socials.[39][40] El debat extraordinari, celebrat el 7 de maig de 2018, va suposar la retirada de la confiança a l'alcaldessa amb els mateixos vots en contra que abans, obrint-se un termini de 30 dies per a l'oposició per presentar un govern alternatiu.[41] La moció de censura que va presentar el socialista Àlex Pastor López, va prosperar el 20 de juny de 2018 amb el suport del Partit Popular i Ciutadans, pel que Sabater va deixar de ser alcaldessa.[42]

Obres[modifica]

Articles[modifica]

Publicacions[modifica]

  • El fanalet d'en Tasi. Autopublicat amb Anna Riera, 2014.[44]

Referències[modifica]

  1. Redacció «Llistes de les eleccions municipals de Badalona». El Punt Avui, 22-04-2015 [Consulta: 4 juny 2015].
  2. «Fitxa de Dolors Sabater». Guanyem Badalona en Comú, 30-04-2015. [Consulta: 5 juny 2015].
  3. 3,0 3,1 Muñoz, Sara «"Aspirem a fer il·lusionar la gent de Badalona"». El Punt Avui, 20-04-2015 [Consulta: 5 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Font, Isidre «Dolors Sabater, una activista social i cultural al capdavant de Badalona». La Vanguardia, 13-06-2015.
  5. 5,0 5,1 5,2 Rius, Xavier «Dolors Sabater, la noia que portava un camió per Badalona». El Periódico, 11-06-2015.
  6. Gil del Olmo, Clara; Piñol, Àngels «La izquierda desaloja a García Albiol de la alcaldía de Badalona» (en castellà). El País, 05-06-2015 [Consulta: 4 juny 2015].
  7. Ferrer, Tomeu «Maria Dolors Sabater: "L'emergència social i la participació seran claus de la nostra acció política"». eldiario.es, 30-05-2015 [Consulta: 5 juny 2015].
  8. Capdevila, Carles «Dolors Sabater:"Sóc independentista, però a Guanyem també hi ha federalistes"». Ara, 12-06-2015.
  9. «M. Dolors Sabater, vicepresidenta d'Òmnium Cultural deixa temporalment el seu càrrec a la junta de l'entitat per motius polítics». Òmnium Cultural, 2015. [Consulta: 5 juny 2015].
  10. Redacció «L'activista Dolors Sabater serà la cap de llista de Guanyem BDN». Diari de Badalona, 21-03-2015.
  11. Redacció «Guanyem prepara un gran acte de presentació a Llefià». Línia Badalona, 23-04-2015.
  12. 12,0 12,1 ACN Badalona «Guanyem Badalona en Comú, PSC, ERC i ICV-EUiA anuncien l'acord per fer fora Albiol de l'alcaldia de Badalona». Ara, 04-06-2015 [Consulta: 4 juny 2015].
  13. Redacció «Un acord entre Guanyem, PSC, ICV i ERC aparta a Xavier García Albiol de l'alcaldia de Badalona». 3/24, 04-06-2015 [Consulta: 4 juny 2015].
  14. Vicens, Laia «Dolors Sabater ja és alcaldessa de Badalona». Ara, 13-06-2015.
  15. Redacció «Tensión en Badalona durante la investidura de la nueva alcaldesa». La Vanguardia, 13-06-2015.
  16. 16,0 16,1 Redacció «Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA formaran govern a Badalona». La Vanguardia, 12-06-2015.
  17. Muñoz, Sara «Badalona tancarà el nou govern local 'in extremis'». El Punt Avui, 12-06-2015.
  18. Redacció «El nou organigrama municipal dividirà en quatre grans àmbits les funcions del govern». Diari de Badalona, 13-06-2015.
  19. Rodríguez, Nerea «Sabater: "Badalona no té un govern independentista ni s'ha plantejat"». El Singular Digital, 15-06-2015.
  20. Muñoz, Sara «El PSC accepta entrar en el govern de Badalona però li responen que hi arriba tard». El Punt Avui, 23-06-2015.
  21. «L'alcaldessa de Badalona nomena el nou Govern municipal». Ajuntament de Badalona, 29-06-2015. [Consulta: 9 juliol 2015].
  22. Torres, Javier «L'alcaldessa Dolors Sabater serà la regidora de districte de Llefià i La Salut». Diari de Badalona, 30-06-2015.
  23. Muñoz, Sara «Guanyem Badalona pretén baixar sous i reduir càrrecs». El Punt Avui, 02-06-2015.
  24. 24,0 24,1 24,2 Flotats, Queralt «El inicio de mandato de Dolors Sabater en imágenes». El Periódico, 20-08-2015.
  25. Redacció «El govern municipal de Badalona proposa una reducció de salaris dels regidors d'entre el 15% i el 25%». La Vanguardia, 29-06-2015.
  26. Redacció «L'oposició imposa el seu criteri en el cartipàs municipal de Badalona». La Vanguardia, 20-07-2015.
  27. Redacció «El ple de Badalona aprova finalment el repartiment dels càrrecs de confiança». Nació Digital, 30-07-2015.
  28. Cols, Carles «La PAH recibe a Colau en BCN y el aval de Sabater en Badalona» (en castellà). El Periódico, 17-06-2015.
  29. Redacció «Bankia acelerará la cesión de sus pisos deshabitados en Badalona» (en castellà). El Periódico, 04-08-2015.
  30. Redacció «El govern programarà trobades periòdiques amb la FAVB per prendre decisions de ciutat». Diari de Badalona, 09-07-2015.
  31. Redacció «El govern es reuneix amb els afectats i els veïns del Gorg i confirma que el canal continuarà». Diari de Badalona, 18-07-2015.
  32. 32,0 32,1 Cols, Carles «Badalona revisará el último examen de acceso a policía». El Periódico, 23-06-2015.
  33. Redacció «El nou Govern de Badalona dissol la unitat antiavalots de la Guàrdia Urbana». El Periódico, 22-06-2015.
  34. Redacció «El nou govern de Badalona cessa l'exconseller delegat dels mitjans públics fitxat per Garcia Albiol». Vilaweb, 23-06-2015.
  35. Torres, Javier «El nou govern cessa el càrrec del PP que ha dirigit els mitjans públics el darrer mandat». Diari de Badalona, 24-06-2015.
  36. Muñoz, Sara «Badalona troba entrebancs per retornar l'aigua a les fonts». El Punt Avui, 06-07-2015.
  37. Carvajal, Carles «El govern arranja una trentena de fonts però encara queden una setantena sense aigua». El TOT Badalona, Montgat i Tiana, 16-11-2015.
  38. Redacció «Sabater insisteix en el pressupost». El Punt Avui, 28-04-2018.
  39. Redacció «L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, perd la confiança del ple i es veu obligada a fer front a l'amenaça d'una moció de censura». El Punt Avui, 07-05-2018.
  40. ACN «Dolors Sabater perd la qüestió de confiança i l’oposició amenaça amb una moció de censura». Vilaweb, 07-05-2018.
  41. «Sabater perd la moció de confiança presentada per aprovar els pressupostos de Badalona». 3/24, 07-05-2018.
  42. «El socialista Àlex Pastor, nou alcalde de Badalona amb els vots del PP i Ciutadans». Ara, 20-06-2018.
  43. «Detalls de l'autor». RACO. [Consulta: 16 octubre 2015].
  44. «Fitxa d'El Fanalet d'en Tasi». Llibreria Saltamartí. [Consulta: 22 agost 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Dolors Sabater i Puig Modifica l'enllaç a Wikidata