Maria Francesca de Fivaller-Clasquerí i de Bru
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1756  Barcelona |
| Mort | 3 octubre 1791 (34/35 anys) |
| Família | |
| Cònjuge | Manuel d'Amat i de Junyent |
| Germans | Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru |
Maria Francesca de Fivaller-Clasquerí i de Bru (Barcelona, 1756 - 3 d'octubre de 1791) fou una noble catalana, muller de Manuel d'Amat i Junyent, virrei del Perú, donant nom de «Virreina» a un palau a Barcelona i un altre a Gràcia.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]Era la tercera dels set fills del matrimoni de Joan de Fivaller i de Rubí i de Maria Antònia de Bru i Descatllar, que vivien al palau Bru, al carrer de la Mercè de Barcelona, i pertanyia a la parròquia de Santa Maria del Pi. Molt jove ingressà al monestir de Santa Maria de Jonqueres.[1]
Cap al 1777, Antoni, germà de les religioses Antònia i Eulàlia d'Amat i de Rocabertí, conegué Francesca de Fivaller, llavors una noia d'uns vint anys i que ja havia professat. Entre els dos es donaren paraula de matrimoni, cosa no estranya en el cas de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa, perquè les dones ingressades gaudien d'una certa llibertat de disposar dels seus béns o de sortir del monestir per casar-se.[1] Per raons desconegudes, el matrimoni no s'arribà a celebrar, i en aquells moment, el d'octubre del 1777, Manuel d'Amat i Junyent, oncle dels tres germans Amat i Rocabertí, membre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i militar de carrera, s'havia instal·lat a Barcelona. Ell coneixia la relació que havia mantingut el seu nebot amb Francesca i, a mitjan 1778, quan ja tenia més de 70 anys, la demanà en matrimoni als seus pares. Amat havia arribat a Barcelona amb fama d'home molt ric i influent. La boda se celebrà per poders[5] el 3 de juny de 1779 a l'església del monestir de Jonqueres. En aquell moment el nuvi estava a Madrid i actuà en el seu lloc Antoni d'Amat i Junyent, el seu germà gran.[1]
El 14 de febrer del 1782 morí el virrei i deixà la seva dona usufructuària dels seus béns i com a hereu universal el nebot Antoni d'Amat i Rocabertí. Ben aviat entre tia i el nebot devien sorgir problemes per l'administració de la gran fortuna o potser el nebot cregué que Francesca de Fivaller podia tornar-se a casar. Firmaren el 1788 una concòrdia on s'especificava allò que pertocava a cadascú.[1] Tres anys després, el 3 d'octubre del 1791, es desmaià amb grans convulsions mentre oïa missa. Fou traslladada a casa dels seus pares i morí sense haver recobrat el coneixement. Tenia 35 anys i fou enterrada al panteó dels Amat al convent de Sant Francesc, al costat del seu marit.[1]
En el seu testament del 1789, després de nomenar marmessors, deixà diners perquè li fossin dites 3.000 misses i aniversaris per al repòs de la seva ànima i la del seu marit, i repartí els béns més personals entre la seva família, especialment entre les seves germanes Maria Lluïsa i Josepa. Recordà també el servei que llavors es trobava a la casa.[1]
A la mort d'Antoni d'Amat i de Rocabertí el 1824, els béns del virrei passaren als seus nebots, els marquesos de Castellbell.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Casinos, Xavi «El último rostro de la Virreina». La Vanguardia, 23-12-2017.
- ↑ «La història del virrei, la virreina i la Perricholi». La mà esquerra del Cardener, 23-04-2015. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ Rotger, Agnès. «Maria Francesca Fiveller, la ‘virreina’ del palau». A: Elles!: 65 dones oblidades de la història. 1ª ed. [Barcelona]: Institut Català de les Dones, 2017, p. 70-71. ISBN 978-84-393-9607-9.
- ↑ Miralpeix Vilamala, Francesc. «1778. El virrei es fa un casal a la Rambla». A: Borja de Riquer. Història Mundial de Catalunya. 2a. Barcelona: Edicions 62, Desembre 2018, p. 462. ISBN 978-84-297-7728-4.
Bibliografia
[modifica]- Amat i de Cortada, Rafael d'(1987-1988). Calaix de sastre. Barcelona: Curial, vols. I i II.
- Sáenz-Rico, Alfredo (1967). El virrey Amat. Precisiones sobre la vida y la obra de don Manuel de Amat y de Junyent. Barcelona: Museo de Historia de la Ciudad.
- Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Nobles». En : Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.