Maria Helena Vieira da Silva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Helena Vieira da Silva
Plaque commémo.jpg
Nom original (fr) Maria Elena Vieira da Silva
Biografia
Naixement 13 juny 1908
Lisboa (Portugal)
Mort 6 març 1992 (83 anys)
París
Formació Universitat de Lisboa
Activitat
Ocupació Pintora i vitrallera
Moviment Escola de París
Participà en
28 juny 1964documenta 3
11 juliol 1959documenta 2
16 juliol 1955documenta 1
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
Fundação Arpad Szenes-Vieira da Silva, Lisboa

Maria Helena Vieira da Silva (Lisboa, 13 de juny de 1908 - París, 6 de març de 1992) va ser una pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França.

Després de viatjar amb la família per diversos països d'Europa, en tornar a Portugal va iniciar la seva formació artística a l'Escola de Belles Arts de Lisboa, i va rebre classes d'anatomia a la Facultat de Medicina. El 1928, a l'edat de 20 anys, es trasllada a París, on es va matricular a l'Acadèmia de la Grande Chaumière, on va continuar els seus estudis d'art amb Bourdelle. Tot i haver començat, des d'anys enrere, amb la pràctica de l'escultura va reorientar la seva carrera cap a la pràctica de la pintura; per això fou alumna de Friesz, Léger i Bissière. Dos anys més tard contragué matrimoni amb el pintor hongarès Arpad Szenes. El pintor italià Massimo Campigli va ser el seu primer comprador -un oli de 1934- després de la seva primera exposició a la galeria de Jeanne Bucher (París).[1]

Quan esclata la Segona Guerra Mundial viatja al Brasil i hi viu fins a l'any 1947, que torna a París. La seva obra va ser molt valorada al país sud-americà, i va ser exposada a la galeria Askanasy (de Rio de Janeiro) i al Palau Municipal de Belo Horizonte. També en aquesta època es produí el reconeixement internacional, perquè el 1946, Jeanne Boucher organitzà la seva primera exposició individual a Nova York.[1]

Als anys seixanta va ser nomenada Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres. El 1963 va realitzar la seva primera vidriera, per a Saint-Jacques de Reims, i també va rebre el 1966 el Gran Premi Nacional de les Arts a París, essent la primera dona que l'obtenia.[2] A partir d'aleshores exposà a Nova York, Lisboa, Rouen, Marsella, Rotterdam, Oslo... A principis dels anys vuitanta va filmar, al costat d'Arpad Szenes, una pel·lícula sobre la seva obra. Portugal la va nomenar membre de l'Acadèmia Nacional de Belles Arts.[1]

Les seves primeres obres ens mostren paisatges reduïts a dissenys lineals i geomètrics que aconsegueixen l'efecte espacial sense recórrer als mètodes tradicionals per a crear la perspectiva. La seva obra es desenvolupa entorn de sèries temàtiques: biblioteques, ponts, tallers, bastides, estacions...; es dedica a l'estudi de les possibilitats de l'espai i mostra la preocupacio per la profunditat.[3] Els seus quadres se situen a mig camí entre la pintura abstracta i la figurativa, l'interès pel primitivisme i el cubisme sintètic, i la seva obra constitueix una amalgama d'estils i d'idees, resultat d'una intensa reflexió gràfica.[1]

S'adscriu en l'anomenada Escola de París, i és considerada la pintora portuguesa més important del segle XX. El 1994 s'inaugurà a Lisboa la Fundació Arpad Szenes-Vieira da Silva, un museu en què s'exhibeix una gran col·lecció de tots dos artistes.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Maria Helena Vieira da Silva» (en castellà). Concha Mayordomo, 2016. [Consulta: setembre 2019].
  2. 2,0 2,1 «Maria Helena Vieira da Silva: Abstracción y Escuela de París». Trianarts, 06-03-2017. [Consulta: setembre 2019].
  3. Gelonch Viladegut, Antoni. 100 dones. Viena, març del 2018. ISBN 9788483309902. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Helena Vieira da Silva Modifica l'enllaç a Wikidata