Maria Josefa de Riba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Josefa de Riba
Biografia
Naixement20 juliol 1913 Modifica el valor a Wikidata
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 2008 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Josefa de Riba i Salas (Granollers, 20 de juliol de 1913 – 7 de març de 2008), coneguda també com Pepa Riba o Josefa de Riba, va ser una tenista catalana impulsora del tenis femení que va guanyar nou títols individuals, quatre de dobles i un de mixt.[1]

Trajectòria[modifica]

Josefa de Riba va començar a jugar als anys trenta i el 1933 va ser campiona de Catalunya individual de segona categoria.[2] Va passar a primera categoria l’any 1943, després que aquella temporada hagués guanyat els campionats de primera i segona.[3] Així, a partir del 1944 i fins mitjans dels anys 50 va ocupar assíduament la primera posició del tenis català i espanyol. Igualment, va ser de les primeres tenistes catalanes i espanyoles en jugar a l’estranger. Entre 1944 i 1950 va guanyar set Campionats d’Espanya individuals, quatre de dobles i sis de mixtes, i va disputar diversos tornejos internacionals.[4] L’any 1946 va guanyar el Torneig Internacional de S’Agaró, en la primera edició després de la represa.[5]

Era membre del Reial Club de Tenis del Turó, junt amb Pilar Barril i Carme Puig, amb qui va disputar diversos tornejos i amb qui en ocasions va formar parella en dobles.[6] La premsa contemporània la va definir com la jugadora «amb més classe» i la que més resultats internacionals havia assolit després de Lilí Álvarez i Pepa Chávarri.[7]

Tornejos internacionals[modifica]

Junt amb Pilar Barril, va ser de les primeres dones espanyoles en jugar en tornejos internacionals de tenis després de la Segona Guerra Mundial.[7] Entre els anys 1952 i 1957 va participar en el Torneig de Wimbledon en cinc ocasions. El juny de 1955, va guanyar a l’italiana Lea Pericoli i l’anglesa M. Parker i va perdre a la quarta ronda davant l’americana Doris Hart.[8][9] Igualment, va jugar quatre vegades l’Open de Roma i en diverses ocasions els open de Suïssa a Gstaad (1953 i 1955), el de Menton (1953 i 1955), el de Montecarlo (1954 i 1955) i el torneig de Cannes (1953 i 1956). El 1955 també va prendre part al Torneig de Roland Garros.[10]

Igualment, va disputar diversos tornejos a Estoril, Lisboa i Oporto, Zermatt (Suïssa), Bristol (1951), França (1957) o Flins (Àustria).[4][11][12] i el 1953 va quedar finalista del de Lugano i el 1955 del de Wengen.[13][14]

Premis i reconeixements[modifica]

L’any 1954 l’Ajuntament de Barcelona va concedir a Maria Josefa de Riba i Isabel Maier Muller, que els anys 1952 i 1953 havien estat campiones de Catalunya en la modalitat de tenis dobles, la Medalla de la ciutat al mèrit esportiu de bronze.[15]

Junt amb altres tenistes com Andreu Gimeno, Manolo Orantes, Pere Masip, Emilio Martínez, Josefa Chávarri o Carmen Perea, va rebre l’homenatge als campions nacionals de la Federació Espanyola de Tenis l’any 1988.[16]

Forma part del Club de los Grandes del Tenis Español, junt amb les tenistes Lilí Álvarez, Pilar Barril, Josefa Chávarri, Ana María Estalella, M. Carmen Hernández Coronado, Conchita Martínez i Arantxa Sánchez Vicario.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ «María Josefa de Riba de Salas | Real Academia de la Historia». [Consulta: 4 setembre 2022].
  2. ↑ «Edición del miércoles, 22 noviembre 1933, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  3. ↑ «Edición del viernes, 03 diciembre 1943, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «La ex tenista Pepa Riba fallece a los 94 años | Tenis | deportes | elmundo.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  5. ↑ «Edición del miércoles, 15 julio 1953, página 20 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  6. ↑ «Edición del sábado, 12 agosto 1944, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 «ABC MADRID 12-10-1969 página 154 - Archivo ABC», 12-08-2019. [Consulta: 4 setembre 2022].
  8. ↑ «Lea Pericoli of Italy plays a forehand return to María Josefa de Riba...» (en castellà). [Consulta: 4 setembre 2022].
  9. ↑ «The Championships 1955. Ladies' Singles» (en anglès). Wimbledon.com. [Consulta: 4 setembre 2022].
  10. ↑ «Tennis Abstract: Josefa De Riba Match Results, Splits, and Analysis». [Consulta: 4 setembre 2022].
  11. ↑ «Edición del miércoles, 09 junio 1954, página 26 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  12. ↑ «Edición del miércoles, 06 febrero 1957, página 27 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  13. ↑ «Edición del martes, 14 julio 1953, página 22 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  14. ↑ «Edición del martes, 26 julio 1955, página 23 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  15. ↑ «Edición del sábado, 16 enero 1954, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  16. ↑ «Edición del lunes, 05 diciembre 1988, página 32 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 setembre 2022].
  17. ↑ «Club de los Grandes» (en castellà). [Consulta: 4 setembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Josefa_de_Riba&oldid=32912946»