Maria Josep Colomer i Luque

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
2 mari-pepa-colomer.jpg
Infotaula de personaMaria Josep Colomer i Luque
2 mari-pepa-colomer.jpg
Naixement 31 de març de 1913
Barcelona
Mort 25 de maig de 2004(2004-05-25) (als 91 anys)
Surrey
Modifica dades a Wikidata

Maria Josep Colomer i Luque (Barcelona,31 de març de 1913[1] - Surrey, Anglaterra, 25 de maig de 2004),[2] més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història[3] i la tercera d'Espanya.[4][5] La segona pilot catalana va ser Dolors Vives i Rodón, Lolita per als amics, que era una professora de piano nascuda a Valls el 1908.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era filla de Josep Colomer, un fabricant de teixits obert i lliberal, amic personal de Picasso, a qui admirava. Va ser precisament el seu pare el que es va encarregar que la seva filla estudiés a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona sent també el seu aliat quan la Mari Pepa va decidir dedicar-se al món de l'aviació.[1]

Va obtenir la llicència de pilot el 19 de gener de 1931,[6] amb 18 anys[1], fet que li va suposar aparèixer en la primera plana del diari La Vanguardia del dia 28 de gener de 1931. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, junt amb el seu pare, va haver de convèncer el rector Josep Canudas, que en aquells moments era el màxim responsable de l’aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l’escola realitzant el curs d'amagat de la seva mare[1]. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només l’inici de la seva breu però intensa carrera com a aviadora.

Un cop aconseguit el tÍtol bàsic, la Mari Pepa es va apuntar a un curs de pilot comercial de 50 hores de vol, començant a realitzar algunes feines que anaven des de llençar propaganda per les platges des de l'avioneta, fins portar mercaderies d'un lloc a l'altre. Paral·lelament per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots, tots homes, participà en diversos concursos de pilots amateurs i en el II Concurs d’Aviació de Cardedeu, en aquella època molt reconegut en el món de l’aviació civil. Fins i tot va arribar a pilotar i fer aterrar un zepelí a l'aeròdrom d'Aeronaval, l'any 1932.[1]

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, va formar part de l'Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya,[7] amb el rang d'auxiliar de primera categoria del Servei Aeronàutic[8] on hi treballava formant nous pilots per a les Forces Aèries de la República Espanyola. El seu primer vol militar el va realitzar el 2 d'agost de 1936, amb la missió de llançar fullets antifeixistes sobre la ciutat de Barcelona. El 4 d'octubre de 1936 va quedar oficialment mobilitzada com a pilot però sense graduació militar, tal com consta al Butlletí Oficial de la Generalitat. També va dur a terme patrulles de vigilància costera a la recerca de vaixells i avions enemics, i vols en missions d'enllaç i pagadoria a la rereguarda. Bàsicament s'encarregava de portar ferits del front d'Aragó cap a Barcelona i de transportar gent amenaçada de mort a l'altra banda dels Pirineus, arribant a fer fins a tres viatges diaris en alguns moments del conflicte. [1]

En acabar la guerra, s'exiliaria amb el seu professor d'aviació i futur marit, el pilot Josep Maria Carreras i Dexeus,[8] primer a Tolosa de Llenguadoc i finalment a Anglaterra.[2] No va tornar a pilotar mai més un avió i quan se li preguntava per què, la seva resposta sempre va ser que a Anglaterra no hi havia feina per a ella com a pilot.[9]

El mes de març de l’any 2003, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya li va retre un homenatge a la seva trajectòria esportiva en el món de l’aviació.[9] Al morir, seguint els seus desitjos, les seves cendres foren portades al cementiri de Reus on vivien alguns familiars i amics amb qui havia mantingut el contacte durant tots els anys que va viure a l'estranger[1].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Riera, Ana. Dones amb empenta (en català). Ediciones Robinbook, 2014, p. 27-32. ISBN 9788494113185. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Ribalta i Puig, Pere «Maria Antònia Simó i Andreu i Mari Pepa Colomer i Luque: dues amigues pioneres en l'alpinisme i l'aviació catalanes». Arraona. Revista d'Història, 29, 2005.
  3. Necrològica a 3cat24
  4. «Maria Josep Colomer i Luque». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  6. Necrològica a El País (castellà)
  7. Necrològica a El Mundo (castellà)
  8. 8,0 8,1 Mari Pepa Colomer a "Dones invisibles"
  9. 9,0 9,1 «Mari Pepa Colomer Luque». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 30 abril 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]