Maria Josep Colomer i Luque

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Josep Colomer i Luque
Naixement 1913
Barcelona
Mort 25 de maig de 2004(2004-05-25) (als 90–91 anys)
Surrey
Modifica dades a Wikidata

Maria Josep Colomer i Luque[1] (Barcelona, 1913 - Surrey, Anglaterra, 25 de maig de 2004),[2] més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història[3] i la tercera d'Espanya.[1][4]

Va obtenir la llicència de pilot el 19 de gener de 1931,[5] amb 17[2] o 18 anys,[6] fet que li va suposar aparèixer en la primera plana del diari La Vanguardia. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, junt amb el seu pare, va haver de convèncer el rector Josep Canudas, que en aquells moments era el màxim responsable de l’aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l’escola. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només l’inici de la seva breu però intensa carrera com a aviadora. Per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots-homes que l’envoltaven, participà en diversos concursos de pilots amateurs i en el II Concurs d’Aviació de Cardedeu, en aquella època molt reconegut en el món de l’aviació civil. També exercí de professora i va formar i entrenar diversos pilots fins a l’inici de la Guerra Civil.[6] La segona pilot catalana va ser Dolors Vives i Rodón, Lolita per als amics, que era una professora de piano nascuda a Valls el 1908.[2]

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, va formar part de l'Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya,[7] amb el rang d'auxiliar de primera categoria del Servei Aeronàutic[8] on hi treballava formant nous pilots per a les Forces Aèries de la República Espanyola. Amb el rang d'Oficial, també va portar a terme tasques de propaganda.[7] En acabar la guerra, s'exiliaria amb el seu professor d'aviació i futur marit, el pilot Josep Maria Carreras i Dexeus,[8] primer a Tolosa de Llenguadoc i finalment a Anglaterra.[2] No va tornar a pilotar mai més un avió i quan se li preguntava per què, la seva resposta sempre va ser que a Anglaterra no hi havia feina per a ella com a pilot.[6]

El mes de març de l’any 2003, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya li va retre un homenatge a la seva trajectòria esportiva en el món de l’aviació.[6] Les seves cendres foren portades al cementiri de Reus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Maria Josep Colomer i Luque». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ribalta i Puig, Pere «Maria Antònia Simó i Andreu i Mari Pepa Colomer i Luque: dues amigues pioneres en l'alpinisme i l'aviació catalanes». Arraona. Revista d'Història, 29, 2005.
  3. Necrològica a 3cat24
  4. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  5. Necrològica a El País (castellà)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Mari Pepa Colomer Luque». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 de març 2017].
  7. 7,0 7,1 Necrològica a El Mundo (castellà)
  8. 8,0 8,1 Mari Pepa Colomer a "Dones invisibles"

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]