Vés al contingut

Maria Josepa Carmela de Borbó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Josepa Carmela de Borbó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1744 Modifica el valor a Wikidata
Gaeta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1801 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Member of the Junta de Damas de Honor y Mérito (en) Tradueix
11 octubre 1787 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles III d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria Amàlia de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Lluïsa de Borbó
Felip Antoni de Borbó
Carles IV d'Espanya
Francesc Xavier de Borbó
Gabriel de Borbó
Antoni Pasqual de Borbó
Ferran I de les Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8970647 Modifica el valor a Wikidata

Maria Josepa Carmela de Borbó i de Saxònia (Gaeta, 6 de juliol de 1744 - Madrid, 8 de desembre de 1801) va ser princesa de Nàpols i Sicília i, després, infanta d'Espanya. Filla de Carles III i germana de Carles IV d'Espanya, va romandre soltera al llarg de la seva vida i va residir a la cort de Madrid, dedicada a tenir cura dels més petits i a la religió.

Biografia

[modifica]

Orígens

[modifica]

Va néixer al Palau Reial de Gaeta el 6 de juliol de 1744,[1] filla del llavors Carles VII de Nàpols i V de Sicília —el futur Carles III d'Espanya— i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia,[2] que estava temporalment allà per la guerra que Carles III disputava a Itàlia el 1744. Va ser batejada allà mateix pel cardenal Spinelli.[3] Va esdevenir princesa de Nàpols i Sicília des del seu naixement, i quan el seu pare va accedir al tron espanyol, el 10 d'agost de 1759, va convertir-se en infanta d'Espanya.[2][4]

Aspecte

[modifica]

Hom afirma que la seva aparença era poc atractiva, el seu cos encorbat i amb deformacions físiques com la cifosi,[1] si bé Fernán Núñez la va descriure com de cara no desagradable, amb un nas i una boca com les del seu pare.[3]

Intents de matrimoni

[modifica]

Carles III va oferir-la en matrimoni a Lluís XV de França, que havia enviudat,[4] després d'una proposta de casament, en vista que els seus fills encara no tenien descendència, i també per tal d'allunyar el monarca francès de madame du Barry.[3] Més endavant, el rei va pensar en casar-la amb el seu germà, l'infant Lluís, comte de Chinchón. Cap dels dos projectes va fructificar i se'n desconeix el motiu.[1] Hom creu que devia ser per l'aspecte de la infanta,[4] tanmateix, altres afirmen que, en el cas de l'infant Lluís, ambdós estaven disposats, però finalment va ser la infanta que no va voler casar-s'hi per rumors sobre una malaltia que havia patit l'infant que podria perjudicar-la.[3]

Vida a la cort

[modifica]

La infanta va romandre soltera al llarg de la seva vida[1] i va viure a la cort espanyola al llarg dels regnats del seu pare i del seu germà, Carles IV.[2] S'encarregà de tenir cura dels més petits de la cort, sent molt estimada i apreciada per tothom, tret de la seva cunyada, la reina Maria Lluïsa de Borbó-Parma, a la qual titllava de desagradable. També va dedicar-se a la religió i va protegir a les monges carmelites durant molts anys.[3]

Va ser dama de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa en la seva primera promoció, el 21 d'abril de 1792, a més de ser condecorada amb la Creu de l'Orde de la Creu Estrellada de la dinastia Habsburg.[1]

Mort

[modifica]

La infanta va morir a Madrid el 8 de desembre de 1801.[2] Va ser enterrada primer al convent de Santa Teresa de la capital, pertanyent a les monges carmelites,[3] però arran de la revolució de 1868 el convent va ser enderrocat i les seves restes van ser traslladades al Panteó d'Infants del monestir de San Lorenzo de El Escorial.[1]

Retrats

[modifica]

De Maria Josepa el Museu del Prado conserva un retrat de joventut, obra de Lorenzo Tiepolo, i un esbós de Francisco de Goya per al quadre La família de Carles IV, on és representada, poc abans de la seva mort, com una senyora gran i amb una piga molt gran a la templa dreta.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Sampedro, José Luis. «María Josefa Carmela de Borbón y Sajonia» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 març 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Borbón Sajonia, María Josefa Carmela de (1744-1801, infanta de España)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya. [Consulta: 5 març 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ezquerra del Bayo, Joaquín. Casas Reales de España. Retratos de niños. (en castellà). vol. 2. Madrid: Junta de Iconografía Nacional, 1926, p. 11-13, 31-32. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 322. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 5 març 2022].