Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Josepa de Saxònia
Maria Josefa of Austria.jpg
Nom original (de) Maria Josepha von Sachsen
Biografia
Naixement 31 maig 1867
Dresden
Mort 28 maig 1944 (76 anys)
Q1289153 Tradueix
Lloc d'enterrament Cripta Imperial de Viena
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Política
Altres
Títol Princesa i Arxiduc d'Àustria
Família Wettin
Cònjuge Otó d'Àustria
Fills Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Archduke Maximilian Eugen of Austria Tradueix
Pares Jordi I de SaxòniaMaria Anna de Portugal
Germans Princess Mathilde of Saxony Tradueix, Prince Johann Georg of Saxony Tradueix, Prince Maximilian of Saxony Tradueix, Prince Albert of Saxony Tradueix i Frederic August III de Saxònia
Modifica les dades a Wikidata

Maria Josepa de Saxònia, arxiduquessa d'Àustria (Dresden 1867 - Castell de Wildenwart (Baviera) 1944). Princesa de Saxònia amb grau d'altesa reial que per matrimoni esdevingué arxiduquessa d'Àustria i mare de l'últim emperador, Carles I d'Àustria.

Nascuda el 31 de maig de 1867 a la capital del Regne de Saxònia, Dresden, essent filla del rei Jordi I de Saxònia i de la infanta Maria Anna de Portugal. Era néta del rei Joan I de Saxònia i de la princesa Amèlia de Baviera per part de pare mentre que per part de mare ho era de la reina Maria II de Portugal i del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha.

El 2 d'octubre de 1886 es comprometé amb l'arxiduc Otó Francesc d'Àustria, fill de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies. L'arxiduc era nébot de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. La parella s'instal·là a Viena i tingueren dos fills:

L'extrema religiositat amb què fou educada fou l'única arma que tingué per aguantar un matrimoni ple d'infidelitats i en què les corredisses i festes de l'arxiduc eren un escàndol continu en el si de la societat vienesa de tombant de segle.

Durant la Primera Guerra Mundial convertí el castell de Augarten en un hospital de campanya per les tropes ferides que arribaven a Viena. Al llarg dels anys de la guerra es guanyà una molt bona reputació gràcies a les seves múltiples obres benèfiques.

L'any 1918, amb la caiguda de l'Imperi, partí a l'exili amb el seu fill i la seva jove instal·lant-se a l'illa de Madeira. Passà la Guerra a Alemanya i morí l'any 1944 a Baviera. És enterrada a la Cripta dels caputxins de Viena al costat del seu espòs.