Maria Kalèsnikava

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Kalesnikava)
Infotaula de personaMaria Kalèsnikava

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(be) Марыя Аляксандраўна Калеснікава Modifica el valor a Wikidata
24 abril 1982 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Minsk Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Estatal de Música de Belarús
Escola superior de Música i Arts dramàtiques de Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitTogether (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
InstrumentFlauta dolça Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnada perArt. 361. Calls for action against national security (en) Tradueix (2021)
Art. 357. Conspiracy to seize power in an unconstitutional manner (en) Tradueix (2021)
Art. 361-1. Сreation and administration of an extremist formation (en) Tradueix (2021) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm5752834 Facebook: maria.kalesnikava Twitter (X): by_kalesnikava Instagram: kalesnikava LinkedIn: maria-kalesnikava-35a110136 Youtube: UCUQUq9KT4JgYlZFaWTufCLA Modifica el valor a Wikidata

Maria Kalèsnikava (belarús: Марыя Аляксандраўна Калеснікава) (Minsk, 24 d'abril de 1982) és una música i activista política belarussa. Dirigent de la campanya presidencial de Víktar Babarika, fou també una membre del presidium del Consell de Coordinació format durant les protestes de Belarús del 2020 en oposició a la regla d'Aleksandr Lukaixenko.[1][2]

L'11 de setembre de 2020, Amnistia Internacional la va reconèixer com a presonera de consciència. El 2021, va ser guardonada amb el Premi Internacional Dona Coratge.[3] El 6 de setembre de 2021, va ser condemnada a 11 anys de presó per la seva activitat política.[4]

Biografia[modifica]

Després de completar estudis de solista com flautista a Minsk, es va graduar en l'Acadèmia Estatal de Música de Belarús com flautista i directora. Als 25 anys, va continuar la seva formació sobre Música Antiga i Contemporània en la Universitat Estatal de Música i Arts Escèniques de Stuttgart, Alemanya. El 2017, va fundar Artemp, una associació d'art. A partir de 2019, va ser directora artística del club cultural OK16 a Minsk.[5]

Kalèsnikava va fer campanya per Tsikhanòuskaia a Babruisk el 25 de juliol de 2020

El maig de 2020, es va convertir en la directora de la campanya presidencial de Viktar Babaryka en les eleccions presidencials de Belarús de 2020.[6] Babaryka va ser arrestat al juny i se li va prohibir postular-se per a la presidència. A mitjan de juliol de 2020, Kalèsnikava i Veronika Tsepkalo es van unir a la campanya de Sviatlana Tsikhanouskaya.[7] Kalèsnikava va participar activament en nombroses manifestacions a Belarús, encoratjant als ciutadans belarussos a participar en les protestes.[8]

El 19 d'agost de 2020, es va incorporar l'equip de set membres del Consell de Coordinació.[9] El 20 d'agost, va ser inclosa en un procediment penal per intent de confiscar el poder de l'Estat i perjudicar la seguretat nacional.[10] Va formar, juntament amb Svetlana Tikhanóvskaia i Veronika Tsepkalo, una candidatura conjunta que pretenia aconseguir un canvi polític a Belarús, derrotant Lukaixenko a les urnes l'estiu del 2020, però, Lukaixenko va arrasar amb un 80% dels vots.[4]

El 7 de setembre de 2020, va ser segrestada a Minsk.[11] El 8 de setembre de 2020, va ser detinguda en l'encreuament fronterer d'Alexandrovka amb Ucraïna.[12] El 16 de setembre, el Comitè de Recerca de Belarús va acusar Kalèsnikava d"accions destinades a soscavar la seguretat nacional de Belarús" utilitzant els mitjans de comunicació i Internet.[13]

El febrer de 2021, Kalèsnikava i l'advocat Maxim Znak van ser acusats de "conspiració per a apoderar-se del poder estatal de manera inconstitucional" i "establir i dirigir una organització extremista".[14] El 4 d'agost de 2021, després de gairebé 11 mesos de detenció, va començar el judici tancat de Kalèsnikava i Maxim Znak a Minsk i el 6 de setembre de 2021 va ser sentenciada a 11 anys de presó.[4]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Belarusian opposition leader Maria Kalesnikava: 'The international community should not stand aside'». atlanticcouncil.org.
  2. «Сябры Каардынацыйнай Рады» (en belarús). rada.vision. Arxivat de l'original el 21 agost 2020. [Consulta: 18 agost 2020].
  3. «2021 International Women of Courage Award Recipients Announced». US Department of State, 04-03-2021. [Consulta: 5 març 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 324cat. «Qui és Maria Kolesnikova, la líder opositora belarussa condemnada a 11 anys de presó», 06-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
  5. Eremina, Ekaterina. «Как завод превратился в культурный центр | belmarket.by». www.belmarket.by, 27-09-2019. [Consulta: 7 setembre 2020].
  6. «'Any Belarusian could replace me' Maria Kolesnikova — the last member standing of the opposition 'women's triumvirate' — says she's not going anywhere». Meduza, 11-08-2020. Arxivat de l'original el 17 agost 2020. [Consulta: 7 setembre 2020].
  7. Wesolowsky, Tony. «Women Lead The Charge Against Belarus's Longtime Ruler». RadioFreeEurope/RadioLiberty, 23-07-2020. [Consulta: 7 setembre 2020].
  8. Евгений Шуваев. «Соратница Тихановской Мария Колесникова приехала на митинг оппозиции в Минске» (en rus). Известия, 16-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].
  9. «Структура Координационного Совета» (en rus). rada.vision. [Consulta: 8 setembre 2020].
  10. Irfan, Muhammad. «Belarus Opens Criminal Probe Against Oppositions Coordination Council- Prosecutor General». UrduPoint, 20-08-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  11. 324cat. «Uns emmascarats segresten l'única líder opositora que no havia abandonat Belarús», 07-09-2020. [Consulta: 6 setembre 2021].
  12. «#BREAKING Belarus authorities try to forcibly expel Kolesnikova, who rips up passport and is detained at Ukraine border» (en anglès). bne IntelliNews, 08-09-2020 [Consulta: 8 setembre 2020].
  13. Vasilyeva, Nataliya «Belarus protest leader Maria Kolesnikova charged with incitement to undermine national security». , 17-09-2020.
  14. Mylnikov, Pavel. «В Беларуси предъявлены новые обвинения Марии Колесниковой и Максиму Знаку» (en rus). Deutsche Welle, 12-02-2021. [Consulta: 5 maig 2021].
  15. «The democratic opposition in Belarus - 2020, Belarus». Europäisches Parlament.
  16. «3 female Guatemalan judges defend rule of law» (en anglès). [Consulta: 9 març 2021].[Enllaç no actiu]