Maria Lluïsa d'Orleans

Maria Lluïsa d'Orleans

Retrat de la reina Maria Lluïsa d'Orleans (ca. 1679) obra de José García Hidalgo conservat al Museu del Prado
Biografia
Naixement	26 març 1662 Palau Reial
Mort	12 febrer 1689 (26 anys) Madrid
Causa de mort	síndrome de disfunció multiorgànica
Sepultura	Monestir de l'Escorial Panteó d'Infants
Reina consort d'Espanya
Activitat
Ocupació	reina consort
Altres
Títol	Reina consort d'Espanya (1679–1689) Princesa Duc de Borgonya
Família	Casa d'Orleans
Cònjuge	Carles II de Castella (1679–)
Pares	Felip IV de Valois   i Enriqueta d'Anglaterra
Germans	Anna Maria d'Orleans Elisabet Carlota d'Orleans Philippe-Charles d'Orléans Felip III d'Orleans

Maria Lluïsa de Borbó-Orleans (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans. Esdevingué monarca consort d'Espanya pel seu casament amb el rei Carles II de Castella el 1679. Morí jove sense descendència.

Orígens familiars

Nasqué el 27 de març de 1662 al Palau Reial de París. Filla del duc Felip d'Orleans, germà petit del rei Lluís XIV de França, i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra. Era neta per línia paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya, i per línia materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta Maria de França.

Matrimoni

Quan es signà la Pau de Nimega el 1678 entre França i Espanya, ambdues corones van formalitzar un matrimoni entre el rei Carles II de Castella i Maria Lluïsa. L'encarregat de les negociacions fou Pablo Spínolla Doria, enviat a París des de Brussel·les com a ambaixador extraordinari, rebut a la cort francesa el 7 de juny de 1679. Ben aviat s'anuncià la notícia de l'acord matrimonial, que arribà a Madrid el 15 de juliol. A Madrid es realitzaren celebracions per la notícia; es tenien grans esperances pel matrimoni pel fet de la seva joventut i llur fama de pietosa, de formosa i gràcil en els moviments.

La parella es casà de presència el 19 de novembre de 1679 a Quintanapalla (Burgos).

Regnat

Maria Lluïsa no fou ben rebuda a Madrid, primerament a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada. El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació dels membres de la cort, que la varen sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat i ho feren a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants. Durant segles es va considerar que l'esterilitat no era cosa d'homes sinó ben al contrari, la culpa requeia en les reines i en resultà aquesta situació. D'altra banda, també corria una cobla per la ciutat:

«	(castellà) Paríd bella Flor de Lis En afliccion tan estraña: Si parís, parís à España; Si no parís, à París.	(català) Pariu bella Flor de Lis En aflicció tan estranya: Si pariu, pariu a Espanya; Si no pariu, a París.	»
— Anònim

Finalment, la reina morí el 12 de febrer de 1689 sense haver proporcionat descendència a la monarquia. S'afirma que a causa d'una apendicitis, encara que no es descarta tampoc que morís d'indigestió a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada.

Bibliografia

• Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790. 

Precedit per: Marianna d'Àustria

Monarca consort d'Espanya 1669-1679

Succeït per: Marianna de Neuburg