Maria Lluïsa d'Orleans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgMaria Lluïsa d'Orleans
Portrait of Marie Louise d'Orléans circa 1680 future Queen of Spain.jpg
La reina vers 1679; autor desconegut.
 Reina consort de la Monarquia d'Espanya
1679 – 1689
Dades biogràfiques
Naixement 27 de març de 1662
París, França
Mort 12 de febrer de 1689(1689-02-12) (als 26 anys)
Madrid,Castella
Ocupació política
Dinastia Casa d'Orleans Casa d'Orleans
Cònjuge Carles II de Castella
Pares Felip d'Orleans
Enriqueta d'Anglaterra

Escut d'armes de Maria Lluïsa d'Orleans
Modifica dades a Wikidata

Maria Lluïsa d'Orleans[1] o de Borbó[2] (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans. Esdevingué monarca consort d'Espanya pel seu casament amb el rei Carles II de Castella el 1679. Morí jove sense descendència.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 27 de març de 1662 al Palau Reial de París. Filla del duc Felip d'Orleans, germà petit del rei Lluís XIV de França, i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra.[1] Era néta per línia paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya, i per línia materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta Maria de França.

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Quan es signà la Pau de Nimega el 1678 entre França i Espanya, ambdues corones van formalitzar un matrimoni entre el rei Carles II de Castella i Maria Lluïsa. L'encarregat de les negociacions fou Pablo Spínolla Doria, enviat a París des de Brussel·les com a ambaixador extraordinari, rebut a la cort francesa el 7 de juny de 1679. Ben aviat s'anuncià la notícia de l'acord matrimonial, que arribà a Madrid el 15 de juliol. A Madrid es realitzaren celebracions per la notícia; es tenien grans esperances pel matrimoni pel fet de la seva joventut i llur fama de pietosa, de formosa i gràcil en els moviments.[3][4]

La parella es casà de presència el 19 de novembre de 1679 a Quintanapalla (Burgos).[5]

Regnat[modifica | modifica el codi]

Maria Lluïsa no fou ben rebuda a Madrid,[1] primerament a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada.[6] El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació dels membres de la cort, que la varen sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat i ho feren a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants. Durant segles es va considerar que l'esterilitat no era cosa d'homes sinó ben al contrari, la culpa requeia en les reines i en resultà aquesta situació.[6] D'altra banda, també corria una cobla per la ciutat:[7]

« (castellà) Paríd bella Flor de Lis
En afliccion tan estraña:
Si parís, parís à España;
Si no parís, à París.
(català) Pariu bella Flor de Lis
En aflicció tan estranya:
Si pariu, pariu a Espanya;
Si no pariu, a París
»
— Anònim

Finalment, la reina morí el 12 de febrer de 1689 sense haver proporcionat descendència a la monarquia. S'afirma que a causa d'una apendicitis, encara que no es descarta tampoc que morís d'indigestió a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 DD. AA. «Maria Lluïsa d'Orleans». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2013].
  2. Flórez, 1790, p. 970.
  3. Flórez, 1790, p. 971.
  4. Flórez, 1790, p. 972.
  5. Pericot García, Luis (dir.); DD. AA. Ediciones Océano. Historia de España: La Casa de Austria. Barcelona: Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1983, p. 257. ISBN 84-7505-725-X. 
  6. 6,0 6,1 6,2 MATA, Jordi; ALCOVERRO, Augstí «Totes les malalties de Carles II». Sàpiens. GrupCultura03 [Barcelona], Abril 2010, pàg. 30-34. ISSN: 1695-2014.
  7. Flórez, 1790, p. 982.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Marianna d'Àustria
Monarca consort d'Espanya
1669-1679
Escut de Maria Lluïsa d'Orleans
Succeït per:
Marianna de Neuburg