Maria Lluïsa de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1802 Barcelona |
| Mort | 18 març 1857 (54 anys) Roma |
| Sepultura | San Carlo ai Catinari (en)  |
| Residència | Palazzo Antonelli (en) (1838–1856) |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Família | Casa de Borbó-Parma |
| Cònjuge | Cavaliere Giovanni Vimercati (1855–1857), mort Giovan Francesco de Rossi (1838–1854), mort Maximilià de Saxònia (1825–1838), mort del cònjuge |
| Pares | Lluís I d'Etrúria i Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma |
| Germans | Carles II de Parma |
| Premis | |
| |
 | |
Maria Lluïsa Carlota de Borbó-Parma (en mar, prop de Barcelona, 2 d'octubre del 1802[1] – Roma, 18 de març del 1857) filla de Maria Lluïsa de Borbó i Lluís I d'Etrúria.
El 1825 es convertí a Lucca en la segona muller del Príncep Maximilià de Saxònia, vidu de la seva tia Carolina de Borbó-Parma. No tingueren fills, per la qual cosa, Maria Lluïsa s'ocupà dels de Maximilià i Carolina, entre els quals els futurs reis Frederic August II de Saxònia i Joan I de Saxònia.
Quedà vídua el 1838 i el mateix any es casà amb el comte Ferdinando Rossi. Novament vídua el 1854, es tornà a casar el 1855 amb el comte Giovanni Vimercati (1788-1861), amb el qual passà a Roma els últims anys de la seva vida.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Borbó-Parma
- ↑ Amat i de Cortada, Rafael d'. Calaix de Sastre. vol. 6. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1994, p. 125.