Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Lluïsa de Parma)
Infotaula de personaMaria Lluïsa de Borbó-Parma
María Luisa de Parma, reina de España.jpg
Maria Lluïsa de Parma, per Goya (1789) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1751 Modifica el valor a Wikidata
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1819 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Reial del Monestir d'El Escorial Modifica el valor a Wikidata
Consort of Spain (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincess of Parma (en) Tradueix
Infanta (en) Tradueix
Princess of Asturias (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles IV d'Espanya (1765–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlota Joaquima de BorbóCarles Climent de BorbóMaria Teresa de Borbó i de Borbó-ParmaCarles Francesc de Paula de BorbóMaria Lluïsa Carlota de BorbóCarles Domènec de BorbóFelip Maria de BorbóMaria Amàlia de BorbóMaria Isabel de BorbóMaria Lluïsa de Borbó i de Borbó-ParmaFrancesc de Paula de BorbóFerran VII d'EspanyaCarles Maria Isidre de BorbóFelip Francesc de Paula de Borbó Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip I de Parma Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de França Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de Borbó-Parma i Ferran I de Parma Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Maria Luisa of Parma, Queen Consort of Spain.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8852607 Modifica el valor a Wikidata

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV. És coneguda àmpliament gràcies als retrats on quedà immortalitzada pel pintor de cambra Francisco de Goya.[1]

Orígens familiars[modifica]

Filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Era neta de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese per línia paterna i de Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczynska per línia materna.[2]

Matrimoni i descendència[modifica]

Va casar-se el 4 de setembre a La Granja de San Ildefonso, amb Carles IV d'Espanya quan aquest encara era príncep d'Astúries. El matrimoni va tenir catorze fills, dels quals només set van arribar a l'edat adulta:[3][4][5]

Reina d'Espanya[modifica]

Amb Carles IV en el tron des de 1788, la reina va demostrar tenir un paper fonamental en la política espanyola; amb una personalitat dominant, se situava al costat del seu espòs en el moment de rebre els ministres i va resultar tenir més capacitat, intel·ligència i ambició que el seu marit.[2] Tot i això, la seva persona es va veure esquitxada per una sèrie d'escàndols relacionats amb infidelitats dels quals la reina no es preocupava; el rumor d'infidelitat més conegut fou amb Manuel Godoy, del qual mai va haver-hi cap prova;[2] s'arriba a especular que l'infant Francesc de Paula era fill del favorit.[6] La introducció del favorit Godoy a la cort i el seu imparable ascens va crear crispació i la reina va ser l'objectiu de crítiques i rumors infundats; l'Església arribà a titllar-la de zorra mentre també encenia els ànims contra Godoy.[7]

Després de les abdicacions de Baiona, la reina seguí el seu marit a França i, finalment, a Itàlia. Els seguí Godoy, que estava lligat sentimentalment a la reina,[2] si bé possiblement la seva relació mai va arribar a ser carnal.[7]

Referències[modifica]

  1. «Maria Lluïsa de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 novembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Moreno Cullell, Vicente. «Maria Lluïsa de Parma». Sàpiens, 2012. [Consulta: 20 novembre 2013].
  3. Pericot García, 1983, p. 139.
  4. Pericot García, 1983, p. 140.
  5. Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 329-330.
  6. Moral Roncal, Antonio Manuel «El Infante don Francisco de Paula Borbón: masonería y progresismo a la sombra del trono». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 20, 2000. ISSN: 0210-9425.
  7. 7,0 7,1 Carrón, Concha «Ni Godoy fue un traidor, ni María Luisa de Parma "una zorra"» (en castellà). Público, 10-04-2008 [Consulta: 20 novembre 2013].


Precedit per:
Maria Bàrbara de Bragança
Princesa consort d'Astúries
1751-1765
Succeït per:
Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
Precedit per:
Maria Amàlia de Saxònia
Reina consort d'Espanya
1788-1808
Escut de Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Succeït per:
Júlia Clary
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Borbó-Parma