Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
 Maria Lluïsa de Parma, per Goya (1789)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Luisa María Teresa Ana 9 desembre 1751 Parma (Itàlia) |
| Mort | 2 gener 1819 (67 anys) Roma |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Sepultura | Cripta Reial del Monestir d'El Escorial |
| Consort d'Espanya | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | política, aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Princess of Parma (en)  Infanta Princess of Asturias (en) |
| Família | Casa de Borbó-Parma |
| Cònjuge | Carles IV d'Espanya (1765–) |
| Fills | Carlota Joaquima de Borbó, Carles Climent de Borbó, Maria Teresa de Borbó i de Borbó-Parma, Carles Francesc de Paula de Borbó, Maria Lluïsa Carlota de Borbó, Carles Domènec de Borbó, Felip Maria de Borbó, Maria Amàlia de Borbó, Maria Isabel de Borbó, Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma, Francesc de Paula de Borbó, Ferran VII d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Felip Francesc de Paula de Borbó |
| Pares | Felip I de Parma i Elisabet de França |
| Germans | Isabel de Borbó-Parma i Ferran I de Parma |
 | |
 | |
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV. És coneguda àmpliament gràcies als retrats on quedà immortalitzada pel pintor de cambra Francisco de Goya.[1]
Orígens familiars[modifica]
Filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Era neta de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese per línia paterna i de Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczynska per línia materna.[2]
Matrimoni i descendència[modifica]
Va casar-se el 4 de setembre a La Granja de San Ildefonso, amb Carles IV d'Espanya quan aquest encara era príncep d'Astúries. El matrimoni va tenir catorze fills, dels quals només set van arribar a l'edat adulta:[3][4][5]
- Carles Climent (El Escorial, 1771 - El Pardo, 1774)
- Carlota Joaquima (Madrid, 1775 - Queluz, 1830)
- Maria Lluïsa (San Ildefonso, 1777 - 1782)
- Maria Amàlia (El Pardo, 1779 - Madrid, 1798)
- Carles Domènec Eusebi (El Pardo, 1780 - Aranjuez, 1783)
- Maria Lluïsa (La Granja, 1782 - Lucca, 1824)
- Carles i Felip (San Ildefonso, 1783 - 1784)
- Ferran (El Escorial, 1784 - Madrid, 1833)
- Carles Maria Isidre (Madrid, 1788 - Trieste, 1855)
- Maria Isabel (Madrid, 1789 - Portici, 1848)
- Maria Teresa (Aranjuez, 1791 - El Escorial, 1794)
- Felip Maria (Aranjuez, 1792 - Madrid, 1794)
- Francesc de Paula (Aranjuez, 1788 - Madrid, 1865)
Reina d'Espanya[modifica]
Amb Carles IV en el tron des de 1788, la reina va demostrar tenir un paper fonamental en la política espanyola; amb una personalitat dominant, se situava al costat del seu espòs en el moment de rebre els ministres i va resultar tenir més capacitat, intel·ligència i ambició que el seu marit.[2] Tot i això, la seva persona es va veure esquitxada per una sèrie d'escàndols relacionats amb infidelitats dels quals la reina no es preocupava; el rumor d'infidelitat més conegut fou amb Manuel Godoy, del qual mai va haver-hi cap prova;[2] s'arriba a especular que l'infant Francesc de Paula era fill del favorit.[6] La introducció del favorit Godoy a la cort i el seu imparable ascens va crear crispació i la reina va ser l'objectiu de crítiques i rumors infundats; l'Església arribà a titllar-la de zorra mentre també encenia els ànims contra Godoy.[7]
Després de les abdicacions de Baiona, la reina seguí el seu marit a França i, finalment, a Itàlia. Els seguí Godoy, que estava lligat sentimentalment a la reina,[2] si bé possiblement la seva relació mai va arribar a ser carnal.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Maria Lluïsa de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Moreno Cullell, Vicente. «Maria Lluïsa de Parma». Sàpiens, 2012. [Consulta: 20 novembre 2013].
- ↑ Pericot García, 1983, p. 139.
- ↑ Pericot García, 1983, p. 140.
- ↑ Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 329-330.
- ↑ Moral Roncal, Antonio Manuel «El Infante don Francisco de Paula Borbón: masonería y progresismo a la sombra del trono». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 20, 2000. ISSN: 0210-9425.
- ↑ 7,0 7,1 Carrón, Concha «Ni Godoy fue un traidor, ni María Luisa de Parma "una zorra"» (en castellà). Público, 10-04-2008 [Consulta: 20 novembre 2013]. Arxivat 15 de novembre 2014 a Wayback Machine.
| Precedit per: Maria Bàrbara de Bragança |
Princesa consort d'Astúries 1751-1765 |
Succeït per: Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies |
| Precedit per: Maria Amàlia de Saxònia |
Reina consort d'Espanya 1788-1808
|
Succeït per: Júlia Clary |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Borbó-Parma |