Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Maria Lluïsa de Parma)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Lluïsa de Borbó-Parma
María Luisa de Parma, reina de España.jpg
Maria Lluïsa de Parma, per Goya (1789)
 Reina consort d'Espanya
1788 – 1808
Dades biogràfiques
Naixement Maria Lluïsa Teresa Anna
9 de desembre de 1751
Parma, Ducat de Parma
Mort 2 de gener de 1819(1819-01-02) (als 67 anys)
Roma, Estats Pontificis
Sepultura Cripta Real del Monasterio de El Escorial
Religió catolicisme
Dades familiars
Dinastia Casa de Borbó Casa de Borbó
Cònjuge Carles IV d'Espanya
Fills
Pares Felip I de Parma
Elisabet de França
Germans

Escut d'armes de Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Modifica dades a Wikidata

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 1751 - Roma, 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV. És coneguda àmpliament gràcies als retrats on quedà immortalitzada pel pintor de cambra Francisco de Goya.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Era néta de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese per línia paterna i de Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczynska per línia materna.[1]

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

El 1765 va contraure matrimoni amb Carles IV, llavors príncep d'Astúries. El matrimoni tingué set fills que arribaren a l'edat adulta:

Reina d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Amb Carles IV en el tron des de 1788, la reina va demostrar jugar un paper fonamental en la política espanyola; amb una personalitat dominant, se situava al costat del seu espòs en el moment de rebre els ministres i va resultar ser tenir més capacitat, intel·ligència i ambició que el seu marit.[1] Tot i això, la seva persona es va veure esquitxada per una sèrie d'escàndols relacionats amb infidelitats dels quals la reina no se'n preocupava; el rumor d'infidelitat més conegut fou amb Manuel Godoy, del qual mai va haver-hi cap prova;[1] s'arriba a especular que l'infant Francesc de Paula era fill del favorit.[3] La introducció del favorit Godoy a la cort i el seu imparable ascens va crear crispació i la reina va ser l'objectiu de crítiques i rumors infundats; l'Església arribà a titllar-la de zorra mentre també encenia els ànims contra Godoy.[4]

Després de les abdicacions de Baiona, la reina seguí el seu marit a França i, finalment, a Itàlia. Els seguí Godoy, qui estava lligat sentimentalment a la reina,[1] si bé possiblement la seva relació mai va arribar a ser carnal.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Moreno Cullell, Vicente. «Maria Lluïsa de Parma». Sàpiens, 2012. [Consulta: 20 novembre 2013].
  2. Quevedo, José. Historia del real monasterio de San Lorenzo: llamado comunmente del Escorial, desde su origen y fundacion hasta fin del año de 1848, y descripcion de las bellezas artisticas y literarias que contiene (en castellà). Estab. de Mellado, 1849, p. 370. 
  3. Moral Roncal, Antonio Manuel «El Infante don Francisco de Paula Borbón: masonería y progresismo a la sombra del trono». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 20, 2000. ISSN: 0210-9425.
  4. 4,0 4,1 Carrón, Concha «Ni Godoy fue un traidor, ni María Luisa de Parma "una zorra"» (en castellà). Público, 10-04-2008 [Consulta: 20 novembre 2013].


Precedit per:
Maria Bàrbara de Bragança
Princesa consort d'Astúries
1751-1765
Succeït per:
Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
Precedit per:
Maria Amàlia de Saxònia
Reina consort d'Espanya
1788-1808
Escut de Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Succeït per:
Júlia Clary
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya) Modifica l'enllaç a Wikidata