Maria Mercè Marçal i Serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgMaria Mercè Marçal
Mariamercemarsalfoto.png
Maria Mercè Marçal
Naixement 13 de novembre de 1952
Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell
Mort 5 de juliol de 1998(1998-07-05) (als 45 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri d'Ivars d'Urgell
Altres noms Maria-Mercè Marçal
Nacionalitat catalana
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Escriptora, professora, traductora
Partit polític Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Cònjuge Ramon Pinyol Balasch (1972-1976)
Fills Heura
Premis Medalla d'Honor de Barcelona
Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig
Modifica dades a Wikidata

Maria Mercè Marçal i Serra[1] (Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell13 de novembre de 1952 – Barcelona5 de juliol de 1998)[2] va ser una poeta, catedràtica d'institut de català, narradora, editora i traductora catalana. Va fer servir com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.[2] També va ser activista política, cultural i feminista

Biografia[modifica | modifica el codi]

Marçal neix circumstancialment a Barcelona.[3] Passa la infantesa a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, d'on sempre es va considerar originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popular.[4]

El 1963 se'n va a estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida. Durant aquesta etapa escriu els primers textos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona. Hi estudia Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencia. En l'etapa universitària s'inicia la politització de Marçal.[3] Abans d'acabar els estudis comença a donar classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.[5]

La dècada dels setanta representa l'entrada de Marçal en el món literari i en l'activisme polític i feminista, que no abandonarà mai. El 1972 es casa amb el company d'estudis i poeta Ramon Pinyol i Balasch, de qui es separa el 1976. Aquest mateix any guanya el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es publicarà l'any següent. El 1979 publica el poemari Bruixa de dol.

El 1980 fa oposicions a ensenyament secundari de llengua i literatura catalana i ensenya a l'Institut Maragall de Barcelona. Anys més tard, ensenya a l'Institut Joan Boscà. El 1980 té la seva filla Heura.[6] Decideix afrontar la maternitat en solitari i dedica a la filla alguns poemes (com ara Triar). El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla. A Terra de mai,[6] també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors. El 1985 publica La germana, l'estrangera. L'última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pare.[5] Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. També prepara la seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien.

El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, que li val un reguitzell de premis. En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d'Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 2000.

Mor el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i és enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir rep la Medalla d'Honor de Barcelona. Pòstumament s'han publicat dues antologies de la seva poesia i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.[2]

Treball editorial[modifica | modifica el codi]

El 1973, Marçal funda, juntament amb Ramon Pinyol, Gemma d'Armengol i Xavier Bru de Sala, l'editorial Llibres del Mall, a través de la qual difonen autors, novells o ja consolidats, d'arreu dels Països Catalans. Bru de Sala assenyala que l'editorial tenia «la voluntat d'obrir l'espai a una generació molt jove i propiciar uns canvis d'envergadura en l'aleshores desestructurat panorama poètic català».[7] L'editorial serveix per llançar la coneguda com a «Generació dels 70», i reuneix autors joves que segueixen una línia simbolista i que volen recuperar mots i mètriques considerats obsolets. Els poetes de Llibres del Mall reivindiquen autors com Joan Brossa, Josep Vicenç Foix o Joan Vinyoli. L'editorial tanca el 1988.

També participa, el 1978, en la fundació de l'editorial LaSal. Edicions de les dones, que vol recuperar l'obra de les escriptores catalanes.[8]

En la vessant de traductora, Marçal tradueix autores com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini.[3]

Activisme polític, feminista i cultural[modifica | modifica el codi]

A més de prendre part activament en la vida literària catalana, Marçal participa en política i en diversos moviments cívics i culturals.

El 1975 Marçal simpatitza amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, el PSAN. L'any següent ingressa al partit i passa a formar part del seu executiu. La reelegiran com a membre de l'executiu el 1978. Dins el PSAN crea el front de dones, primer grup de dones feministes i nacionalistes.[3] És membre del PSAN fins al 1979, any en què se'n desvincula per formar, amb altres membres, l'organització Nacionalistes d'Esquerra.[6]

El mateix any que ingressa al PSAN, Marçal participa en l'Assemblea d'Intel·lectuals, Professionals i Artistes de l'Assemblea de Catalunya.

El 1976, any de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona, Marçal s'integra en el moviment feminista. D'una manera o altra, col·labora amb iniciatives de signe feminista de tot tipus, i esdevé la veu poètica del moviment arran de la publicació del poemari Bruixa de dol.[3]

El 1979 crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu, i la coordina fins al 1985. Arran del naixement de la seva filla el 1980, Marçal abandonarà l'activitat política i se centrarà més en l'activisme feminista i cultural.

El 1994 impulsa el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del Pen Club.[6]

Obra[modifica | modifica el codi]

Marçal defineix l'escriptura com a «activitat vertebradora».[9] Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua.

Divises dels poemaris Cau de llunes (1977) i Bruixa de dol (1979), en una placa als jardins de Maria Mercè Marçal, situats al carrer de Provença, 91-97, de Barcelona

El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976),[10] prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:

«

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

»

En una entrevista, l'autora reconeix que els tres dons són els tres eixos de la seva literatura, els elements amb què construeix la mirada.[11] Aquests versos s'han fet molt populars, especialment en el moviment feminista d'esquerres a Catalunya, que ha patrimonialitzat l'autora fins al punt de relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts.

Temàtiques i simbologia[modifica | modifica el codi]

Marçal és de les primeres a tractar en la literatura catalana temes com l'amor lèsbic, l'embaràs o la maternitat. En aquest sentit, trenca tabús sobre maternitat i sexualitat.[3] Reivindica una maternitat plena, que no necessita la presència del mascle i que estableix un vincle íntim i fort amb la filla, com es pot apreciar en un poema de La germana, l'estrangera: «Heura, victòria marçal, germana, estrangera, de cop feta present». També tracta temes com la relació de parella, la identitat femenina, la soledat, el dol o la passió amorosa.[8]

Diagnosticada de càncer el 1996, Marçal afronta la pròpia mort amb plena consciència i serenor. En parla en diversos poemes, amb imatges poètiques dures i crues, però amb un punt de positivitat: la poeta identifica la mort amb el «desnéixer», amb el retorn al ventre matern.[3]

Pel que fa a la simbologia, la poesia de Marçal pren elements tradicionalment associats a la dona, i sovint conceptualitzats de manera negativa, i els dóna un nou significat. És el cas de la lluna i de la bruixa, figures freqüents en les seves primeres composicions poètiques.[3] Altres símbols i imatges recurrents són el mar, la sal o el mirall.

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977 (Premi Carles Riba 1976).[10]
  • Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979.
  • Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982
  • Terra de Mai. València: El cingle, 1982
  • La germana, l'estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985
  • Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1997
  • Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000

Narrativa[modifica | modifica el codi]

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • Contraclaror: Antologia poètica de Clementina Arderiu Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985
  • Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX Barcelona: La Magrana, 1999
  • El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys. Barcelona, Empúries, 2014.
  • Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, Barcelona, Proa, 2004

Reculls i antologies[modifica | modifica el codi]

  • Llengua abolida (1973-1988). València: 1989
  • Contraban de llum. Antologia poètica Barcelona, Proa, 2001

Obra musicada[modifica | modifica el codi]

Maria-Mercè Marçal va ser una de les primeres poetes, a la dècada de 1970, que feren servir temes i estructures pròpies del cançoner.[10] Han cantat les seves lletres Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda, Celdoni Fonoll, Gisela Bellsolà, Enric Hernàez, Mercè Serramalera, Cinta Massip, Toti Soler i, més recentment, Sílvia Pérez Cruz.

La Fundació Maria-Mercè Marçal va editar el disc Catorze poemes, catorze cançons, en què va convidar catorze cantants a musicar poemes de l'autora.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Del francès[12][modifica | modifica el codi]

Del rus[13][modifica | modifica el codi]

Pel·lícula homenatge[modifica | modifica el codi]

L'any 2012 la Fundació Maria-Mercè Marçal i l'escola de cinema El Plató de Cinema produeixen Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal, un llargmetratge de 90 minuts en el que hi participen cineastes i realitzadores de diferents generacions amb la intenció de reflectir la construcció de la identitat femenina.[14]

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

El 1976, Cau de llunes és guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia.[2] El 1981 Marçal guanya la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona. La germana, l'estrangera li val el Premi de Poesia Josep Maria López Picó. La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien, la protagonista de la qual és la primera poeta que va cantar obertament l'amor entre dones després de Safo, va ser guardonada amb els premis Carlemany de novel·la (1994), Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig – novel·la (1995), Joan Crexells de narrativa (1995), Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1995),  Premi de la Crítica de narrativa catalana (1995) i de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).

Patrimoni literari[modifica | modifica el codi]

A Sota el signe del drac, Marçal parla de la masia que els seus avis paterns tenien al Pla d'Urgell. El text pot llegir-se a la casa familiar de Marçal a Ivars d'Urgell. L'autora explica que el seu primer record és el trasllat que van fer de la masia a una altra casa:

« Només dues imatges: algú, potser el meu pare, feia entrar dins una saca, per endur-se'l, un gat que miolava i s'hi resistia. La meva mare plorava. Curiosament, en grec, el mot per dir trasllat, mudança, és «metà­fora». Un caprici lingüístic, potser irònic. Lliga el meu primer record a la poesia »
[15]

L'any 2008 es crea, a Sabadell, la Fundació Maria-Mercè Marçal. A banda d'estudiar i difondre l'obra de la poeta, la fundació té com a eixos de treball els àmbits que van preocupar Marçal: l'autoritat femenina, la fusió entre tradició literària i cultura popular i la defensa de la llengua, entre d'altres. La fundació impulsa, cada dos anys, les Jornades Marçalianes, que reuneixen especialistes i estudiosos per reflexionar al voltant de l'obra de Marçal.[16]

Al poble natal de Marçal, Ivars d'Urgell, hi ha un monument –una gran lletra ema metàl·lica coberta d'heura– en record seu. Al davant del monument hi ha una placa amb el poema Divisa gravat.[15] També s'hi troba el poema A Maria-Mercè Marçal, que Maria Àngels Anglada va escriure a la memòria de la poeta.[15] Al cementiri d'Ivars d'Urgell, a la vora del nínxol on reposa Marçal, hi ha diversos textos: uns versos i un extracte de La passió segons Renée Vivien, de Marçal; el poema A Maria-Mercè Marçal, de Miquel Martí i Pol, i La casa dotze, de Narcís Comadira.

Des del 1998, l'Ajuntament d'Ivars convoca el premi de poesia Maria-Mercè Marçal, en què participen autors d'arreu dels Països Catalans. El 2008, el consistori va inaugurar l'espai cultural Maria-Mercè Marçal.[17] El 2014, any en què el Correllengua es va dedicar a Marçal,[18] es van organitzar una sèrie d'actes a Ivars, que incloïen una ofrena floral a la seva tomba i un passeig pels espais simbòlics de l'autora.[19]

A les ruïnes del castell de València d'Àneu hi ha una placa amb el poema València d'Àneu, que Marçal va escriure sobre aquest poble del Pallars Sobirà.[15] Moltes viles i ciutats d'arreu de Catalunya tenen algun carrer o plaça dedicats a Maria-Mercè Marçal. El casal popular de Nou Barris, a Barcelona, es diu Tres Voltes Rebel[20] en homenatge a Divisa.

Influència clàssica dins l'obra de Maria-Mercè Marçal[modifica | modifica el codi]

L'obra literària de Maria-Mercè Marçal és plena d'imatges dels mites de la literatura grega que li serveixen per indagar en diferents escriptores femenines que desperten el seu interès.[21] A la novel·la La passió de Renée Vivien, usa 3 motius recurrents clàssics: Safo de Lesbos, el motiu clàssic del mirall com a camí del coneixement i el mite de les Erínies com a una veu poètica femenina. Ella afirma la seva veu femenina erínia.[21]

Dins la seva obra poètica també hi ha diverses figures mitològiques. Maria-Merçè Marçal empra diverses vegades el mite grec del naixement d'Atena per analitzar la relació que les dones han mantingut amb la literatura. Atena, que arriba al món completament vestida i armada, protegida de la seva nuesa pel llegat patern de l'armadura i concebuda com un arquetip viril, representa la construcció conceptual masculina de la feminitat. D'altra banda, el seu escut porta incrustada la figura de la Medusa: la dona salvatge i perillosa, el femení més desfermat i indomable, la feminitat feta monstre, la qual representa la nuesa d'Atenea.[22] Així doncs, per Maria-Mercè Marçal la dona poeta és un híbrid entre Atena i Medusa, ja que l'escriptora es considera una filla sense mare en el terreny cultural i del pensament,[21] però també un ésser salvatge i indomable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Maria Mercè Marçal Serra». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 1 agost 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Maria-Mercè Marçal i Serra» (en català). Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Marçal, Maria-Mercè. Contraban de llum (en català). Barcelona: Proa, 2001. 
  4. Sabadell, Joana «Allà on literatura i vida fan trena. Conversa amb Maria-Mercè Marçal sobre poesia i feminisme.». Serra d'Or, Novembre 1998, pàg. 17.
  5. 5,0 5,1 «Biografia» (en català). Fundació Maria-Mercè Marçal. [Consulta: 3 abril del 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Nou diccionari 62 de la literatura catalana. Article Maria-Mercè Marçal Reproduït a Lletres, UOC
  7. Bru de Sala, Xavier. «El Mall, 25 anys abans». Dins Llengua abolida. 1r. encontre de creadors. (en català). Lleida: Ajuntament de Lleida, 2000. 
  8. 8,0 8,1 Climent, Laia. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís (en català). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. 
  9. Marçal, Maria-Mercè. «Qui sóc i per què escric». Dins Maria-Mercè Marçal. Escriptora del mes (en català). Barcelona: Institució de les lletres catalanes, 1995. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Reciclatge (Nivell superior), pàgina 62.
  11. Muñoz, Jordi ««La poesia et porta a l'ull de l'huracà. Entrevista a Maria-Mercè Marçal».». Illacrua.
  12. «Maria Mercè Marçal - Obra - Del francès» (en català). Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 27 abril 2016].
  13. «Maria Mercè Marçal - Obra - Del rus» (en català). Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 27 abril 2016].
  14. «Dossier Ferida arrel». Ajuntament de Martorell. [Consulta: 22 febrer 2015].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 «Marçal i Serra, Maria Mercè» (en català). Endrets. [Consulta: 3 abril del 2015].
  16. «Qui som?» (en català). Fundació Maria-Mercè Marçal. [Consulta: 3 abril del 2015].
  17. «Ivars d'Urgell disposa d'un nou espai sociocultural, el Fòrum Maria Mercè Marçal» (en català). Vilaweb, 23 novembre del 2008. [Consulta: 4 abril del 2015].
  18. «El Correllengua, dedicat a Maria-Mercè Marçal, enceta camí avui a Ivars d'Urgell» (en català). Vilaweb. [Consulta: 4 abril del 2015].
  19. «Ruta pels espais simbòlics de Maria-Mercè Marçal» (en català). Lleida.com. [Consulta: 4 abril del 2015].
  20. «Casal Tres Voltes Rebel: qui som?» (en català). [Consulta: 5 abril].
  21. 21,0 21,1 21,2 Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal. Universitat de Barcelona (en català). Aula Carles Riba. 
  22. «ENTRE ATENEA I LA MEDUSA: LES MARES LITERÀRIES DE MARIA-MERCÈ MARÇAL» (en català). Pilar Godayol. [Consulta: 9 juny 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Agustí, Carme. Reciclatge (Nivell superior). Paterna: 3i4, 1999. ISBN 8475025625. 
  • Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, 1998.  
  • Llengua abolida. Primer encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2000.  
  • Miscel·lània Maria-Mercè Marçal, Rels, núm. 8, hivern 2006.  
  • I Jornades Marçalianes. Llavor de cant, lluita en saó. Sabadell: Quaderns de la Fundació Maria-Mercè Marçal, 2008.
  • II Jornades Marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Quaderns de la Fundació Maria-Mercè Marçal, 2010.
  • Llegir/Lire Maria-Mercè Marçal. Perpinyà: Ed. Trabucaire, 2012.
  • III Jornades Marçalianes. Ja no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Quaderns de la Fundació Maria-Mercè Marçal, 2012.
  • IV Jornades Marçalianes. I en el foc nou d'una altra llengua. Barcelona: Quaderns de la Fundació Maria-Mercè Marçal, 2014.
  • CLIMENT, Laia (ed.): Maria-Mercè Marçal, veus entre onades. València: Edicions 3i4, 2013.
  • CLIMENT, Laia. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.
  • JULIÀ, Lluïsa (ed.): Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Centre Català del PEN Club, 1998.
  • LLORCA, Fina: Maria-Mercè Marçal (1952-1998). Agua de Alta Mar. Sevilla: ArCiBel editorie, 2012.
  • LLORCA, Fina: En nom de la Mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2014.
  • MARÇAL, Maria-Mercè. Contraban de llum. Barcelona: Proa, 2001.
  • SISTAC, Dolors: Líriques del silenci. La cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal. Lleida: Pagès, 2001.
  • PUJOL, Jordi i TALAVERA, Meritxell. Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2011
  • RIBA, Caterina. Maria-Mercè Marçal. L'escriptura permeable. Vic: Eumo Editorial, 2014.
  • RIBA, Caterina. Cos endins. Maternitat, desig i malaltia en l'obra de Maria-Mercè Marçal. Curbet edicions, 2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Maria Mercè Marçal i Serra