Maria Montez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Montez
Maria-montez.jpg
Maria Montez
Biografia
NaixementMaria África García Antonia de Santo Silas
6 de juny de 1912
Barahona, República Dominicana
Mort7 de setembre, 1951
París, França
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac i ofegament modifica)
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse modifica
Dades personals
NacionalitatRepública Dominicana República Dominicana
Activitat
OcupacióActriu, model, actriu de cinema i poeta modifica
Activitat1939 modifica –  1951 modifica
Família
CònjugeWilliam McFeeters - Jean-Pierre Aumont,
FillsTina Aumont modifica
Premis

Lloc webmariamontez.org modifica
IMDB: nm0599688 Allocine: 5418 Allmovie: p50158
Find a Grave: 6448 Modifica els identificadors a Wikidata

Maria Montez (Barahona, República Dominicana, 6 de juny de 1912 - Suresnes, França, 7 de setembre de 1951) fou una actriu especialitzada en films d'aventures.

Poca filmografia[modifica]

Lamentablement, són poques les pel·lícules que constitueixen la filmografia d'aquesta gran diva del cinema d'aventures que trobà el camí perfecte per a destacar entre les seves companyes d'ofici a Hollywood exercint com heroïna racial en rols dels anomenats exòtics. Seductora de sessió matinal, es passà la vida professional materialitzant els somnis eròtic-festius d'adolescent que acudien a les sales de cinema a veure-la vestint la majoria de les vegades la reduïda indumentària nativa o vestida amb els adornaments d'una variada selecció de fèmines en paratges rebuscats del cinema d'aventures.

De mot Reina del Tecnicolor i Cicló Caribeny per atendre a feines promocionals de les produccions en les que participava com a protagonista, Maria Montez es convertí en sinònim de cinema d'evasió, per a molt escapista, però sens dubte molt eficaç en la taquilla.

Filla d'espanyols[modifica]

El seu pare era Isidoro García cònsol espanyol en la República Dominicana, i la seva mare, Teresa, era filla de refugiats polítics. Això la portà a créixer en l'illa de Tenerife, formant-se en el convent del Sagrat Cor de Santa Cruz. A mintjan dels anys trenta el seu pare va ser destinat també com a cònsol, a Belfast (Irlanda del Nord). Pertanyent a una família nombrosa, tenia deu germans, i el seu primer contacte amb el teatre es produí en un grup local aficionat. La jova no gaudí de gaires oportunitats de viure la vida, ja que pràcticament sortí del convent per casar-se amb l'irlandès William McFeeters, del que es divorcià el 1939. Ell era oficial de l'exèrcit, i ella una adolescent, així que malgrat que establiren la seva llar a Irlanda, la professió del marit li va permetre viatjar i passar temporades a Londres i París entre 1932 i 1937.

Posteriorment la futura estrella passà per Nova York, allotjant-se en la llar d'un duc bavarès i la seva esposa, exercí com a model i posà per al cèlebre pintor McClelland Barclay. Finalment, a Nova York travà amistat amb el propietari del club nocturn Monte Carlo, que li serví en safata un contacte per a postular-se com a actriu a Hollywood. A l'edat de 28 anys (encara que les biografies difoses pels estudis que l'empraren en el cinema s'entossudiren en maquillar la seva data de naixement rejovenint-la afirmant que havia vingut al món el 1920, en lloc de 1912, I altres biografies asseguren que vingué al món el 1917) acudí a una entrevista amb George J. Schaefer, president de la productora RKO, que d'acord amb la Montez de sotmetre'ls-la a una prova de càmera.

Sense ànim de jugar la bassa de la mel dramatització, no resta altre camí que acudir al socorregut recurs de la intervenció del destí, doncs els biògrafs de l'estrella asseguren que després d’aquesta primera promesa de relació amb el cinema fou descoberta accidentalment per un caça-talents de la indústria dels somnis contractats per la Universal Studios quan estava de pas casualment per Hollywood, en un dels seus molts viatges d’esbarjo i distracció. Així signà un contracte de set anys, començant la seva carrera com a actriu encarnant princeses àrabs, deesses de la jungla, sacerdotesses de cultes primitius I altres fèmines. Habitualment emparellada amb Jon Hall I acompanyada també per altres rostres habituals del cinema d'aventures, com Sabu o Turhan Bey, que exerciren com els seus còmplices en bona part dels seus films més cèlebres i taquilleres, adoptà el nom de artístic de Maria Montez com homenatge a la ballarina Lola Montes, i cultivà cert accent hispà que –afegit als seus ulls lleugerament estriats—la situaren en el territori del racial, però al mateix temps l'associaven a una ètnia inclassificable. Destacava per la bellesa de la seva espatlla i esquena, curosament aprofitada pels encarregats de confeccionar l'espectacular vestuari que li servia com a eina de treball essencial davant les càmeres en pel·lícules com Les mil i una nits, La reina de Cobra, Alí Babà i els quaranta lladres o La salvatge blanca, les quals configuren el més popular de la seva trajectòria cinematogràfica. El sou que cobrava per aquestes produccions estava al voltant dels 150 dòlars per setmana.

Diva exòtica en el públic i privat[modifica]

Sia com sia, el cert és que la seva posterior imatge cinematogràfica restà inevitablement vinculada a tot tipus d’anècdotes, reals o imaginades, emmarcades en la seva vida privada, de la que la Montez va saber extreure i cultivar la seva imatge d'estrella de la pantalla gran. Així, per exemple, la pròpia Maria postulà com <vidua de guerra>, o quelcom semblant, afirmant ser la novia del comandant Paul Strickland, pilot de la Royal Air Force britànica, al que havia conegut durant una estança a Londres el 1939 i que fou declarat com a desaparegut en acció durant la segona guerra mundial, el 27 d'octubre de 1941. A més es va fer particularment popular entre els mitjans de comunicació de l'època per les seves aparicions públiques en clubs nocturns i festes de tota classe, sempre espectaculars, quasi tant com la presentació dels seus personatges en els films. De fet, s'explica la anècdota de què en una ocasió arribà una mica d'hora a una d'aquestes aparicions i com que comprovà que no despertava la expectació esperada, tornà a marxar i retornà més tard, assolint quelcom semblant a una ració de bany de multituds.

L'1 d'octubre de 1942 es trobà per primera vegada amb el que seria el seu segon marit, l'actor francès Jean-Pierre Aumont, el qual acabava de divorciar-se de la seva anterior esposa, l'actriu francesa Blanche Montel, i que realitzava una visita privada a Chicago. A partir d'aquest encontre s'inicià una relació sentimental que acabà en boda el 13 de juny de 1943, celebrada a Hollywood. El 14 de febrer de 1946 nasqué la filla d'ambdós, Maria Cristina, que anys més tard iniciarà la seva pròpia carrera com a actriu amb el nom de Tina Aumont o Tina Marquand, ja que va prendre el cognom del seu marit, l'actor Christopher Marquand, amb el que havia contret matrimoni el juny de 1963.

La carrera[modifica]

Maria Montez i el que seria el seu partenaire en molts films John Hall

Referent a la seva carrera, les coses es començaren a posar més difícils per a ella quan el tipus de pel·lícules que protagonitzava habitualment i l’havien convertit en una estrella, deixaren d'interessar al públic –si bé temps després seguien deixant redits en els programes dobles de sessió contínua de molts cinemes espanyols-, i els pressupostos dels seus següents projectes començaren a minvar fins a ubicar-la en el territori de la sèrie B.

En aquesta tessitura, i aprofitant també les circumstàncies de la seva vida privada mercès el matrimoni que l'unia amb l'actor francès, Maria Montez començà a treballar a Europa a finals dels anys quaranta, després de passar temporades a Nova York acompanyant al seu marit, que representava en els escenaris teatrals l'obra L'emperador de la Xina. Així rodà a França Siren of Atlantis, junt al seu marit i ja independitzada de la Universal, de manera que el llargmetratge el va distribuir la United Artists, i a Itàlia rodà Il ladro di Venezia, Amore e sangue i La vendetta del corsaro. El 1950 la parella s'establí a França, on el seu marit comprà una casa de tres pisos i 12 habitacions a Suresnes.

Mentrestant les seves relacions amb Hollywood s'espatllaven –els seus advocats interposaren en els tribunals de Los Angeles el 2 de maig de 1951 reclamant 38. 000 dòlars al productor de Siren of Atlantis-. Decidí iniciar una carrera en els escenaris, debutant en el teatre amb un muntatge a París de l'obra L'illa feliç, pel gener de 1951. Fou a mitjan d'aquesta any, al seu retorn del rodatge de la pel·lícula italiana La vendetta del corsaro, quan començà a queixar-se d'un dolor en el pit, prop el cor. El 7 de setembre d'aquest anys acudí a sopar a un restaurant de moda de París amb el seu marit i les seves germanes Anna i Teresa, que l'endemà foren les que trobaren el seu cadàver en la banyera, amb el cap a punt de submergir-se. Malgrat que se li aplicà la respiració artificial no fou possible salvar-la. El certificat de defunció afirmà que havia mort víctima d'un atac de cor mentre prenia un bany calent de sals. Es deduí que el calor de l'aigua li havia produït un shock tèrmic. El seu marit estava rodant en aquell moment i restà destrossat per la notícia, sofrint un atac de nervis. L'11 de setembre se celebrà el funeral, catòlic, en l'església de Saint Pierre de Chaillot. El seu marit posteriorment s'enredà sentimentalment amb Grace Kelly i acabà casant-se amb l'actriu italiana de Hollywood Marisa Pavan.

Icona Gay[modifica]

Convertida en icona gay dels anys cinquanta i seixanta, Maria Montez fou replicada pel travestí Mario Montez (René Rivera) en algunes pel·lícules rodades per Andy Warhol, i a més fou recuperada com a figura en clau humorística en una novel·la de Gore Vidal, Myron, continuació de Myra Beckinridge.

De la seva breu filmografia, i a pesar de no haver aconseguit l'aplaudiment de la crítica pels seus talents com a actriu, cal destacar especialment les seves peripècies en el marc del que podríem denominar el cicle àrab llegendari, Arabian Nights i Ali Baba and the Forty Thieves i sobre tot Cobra Woman, on donà vida a dues germanes bessones intercanviades a l'estil de The man in the iron mask o The Prince and the Pauper, en una remota illa mítica on governava el culte a una deessa relacionada amb les serps.

Filmografia[modifica]

  • Boss of Bullion City, (1940)
  • The Invisible Woman (1940)
  • Lucky Devils (1941)
  • That Night in Rio (1941)
  • Raiders of the Desert (1941)
  • Moonlight in Hawaii (1941)
  • South of Tahitii (1941)
  • Bombay Clipper (1942)
  • The Mystery of Marie Rogêt (1942)
  • Pardon My Sarong (1942)
  • Arabian Night (1942)
  • White Savage (1943)
  • Ali Baba and the Forty Thieves, en català Alí Babà i els quaranta lladres (1944)
  • Cobra Woman (1944)
  • Gypsy Wildcat (1944)
  • Bowery to Broadway (1944)
  • Sudan (1945)
  • Tangier (1946)
  • The Exile (1947)
  • Pirates of Monterey (1947)
  • Siren of Atlantis (1949)
  • Hans le marin (1949)
  • Portrait d'un assassin (1949)
  • Il ladro di Venezia (1950)
  • Amore e sangue (1951)
  • Schatten über Neapel (1951)
  • La vendetta del corsaro (1951).

Referències[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes de juny de 2012. (ISSN: 2172-0517)