Maria Novell i Picó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Novell i Picó
Biografia
Naixement17 març 1914 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1969 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPedagoga i bibliotecària Modifica el valor a Wikidata
Coberta del llibre Viatge per la història de Catalunya il·lustrat per Fina Rifà

Maria Novell i Picó (Figueres, 17 de març de 1914 - Barcelona, 24 de febrer de 1969)[1] fou una professora, bibliotecària i escriptora[2] que va destacar per la seva original manera de narrar la història de Catalunya a través dels seus protagonistes, «gent humil i senzilla que vivien les conseqüències que per a ells tenien els fets de cada època».[3]

Biografia[modifica]

Llicenciada en Filosofia,[4] va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries l'any 1932 amb el número u de la seva promoció i fou becada per la Generalitat de Catalunya.[5] El 1935 el Claustre de l'Escola la designà per representar el centre al Segon Congrés Internacional de Biblioteques i Bibliografia organitzat per l'IFLA i celebrat a Madrid i a Barcelona. Aquell mateix any es titulà i uns mesos més tard començava a treballar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps estudiava la carrera de Filosofia i Lletres i, després de la guerra civil, ja llicenciada, es dedicà a l'ensenyament fent classes de filosofia, història i literatura.[3]

De ben jove va començar a escriure contes i articles. Els anys 1926-1928 ja havia publicat a les revistes Sigronet, El noi català, La dona catalana, Arts i lletres, de Barcelona, i Sol ixent, de Cadaqués.[5] La postguerra emmudeix la seva veu literària fins que el 1964, animada per Joaquim Carbó, inicia una fecunda col·laboració a la revista Cavall Fort amb una sèrie de narracions de la història de Catalunya. La cabra d'or inaugurava la sèrie i, segons Carbó, «l'agilitat i amenitat d'aquest conte no excloïen el rigor i una informació històrica de primera mà. Va ser el primer de la trentena que va il·lustrar Fina Rifà i que representen un dels encerts més grans de la revista: la història viscuda pels qui la sofreixen, no pas pels qui l'orienten i se n'aprofiten».[6] El projecte es proposava abraçar tota la història de Catalunya, però la seva mort prematura l'any 1969 va aturar les narracions al segle xviii.[1]

Formà part del consell de redacció de la revista Cavall Fort i, entre 1965 i 1969, a més de la sèrie sobre la història de Catalunya, hi publica regularment articles, obres de teatre i un guió de còmic, De Balaguer a Kum-Ram, il·lustrat per Manel. Guanya el premi Folch i Torres amb la novel·la Les presoneres de Tabriz i publica dues obres de teatre: Les orenetes i Perot joglar,[6] que el Teatre Experimental Català va estrenar al Teatre Romea el 22 de febrer de 1970.[7] Amb caràcter pòstum, entre 1973 i 1975, es publiquen tres llibres amb treballs seus: la biografia de Jaume el Conqueridor, l'obra dramàtica Tres vegades era un rei... i Viatge per la història de Catalunya, la seva obra més coneguda i difosa, on es recullen totes les narracions històriques publicades a Cavall Fort il·lustrades per Fina Rifà.

Obres publicades a la revista Cavall Fort[modifica]

Narracions de la història de Catalunya[modifica]

  • La cabra d'or (núm. 53)
  • Els elefants d'Hanníbal (núm. 54)
  • En Daina i els soldats (núm. 56)
  • Gal·la Placídia (núm. 57)
  • Les aventures d'en Pau Secall (núm. 60)
  • L'Arnau se'n va a Terra Santa (núm. 64)
  • Els set fills d'en Pere Sabater (núm. 66)
  • Els dos amics (núm. 67)
  • El tabaler (núm. 69)
  • L'home que va fer tard (núm. 71)
  • El secret (núm. 75)
  • El desafiament (núm. 76)
  • La mort d'en Guillot Salvatge (núm. 79)
  • La fal·lera d'en Martí (núm. 80)
  • El rei astut (núm. 83)
  • Les germanes d'en Bernat (núm. 84)
  • La pesta (núm. 86)
  • Aventura en terres d'Egipte (núm. 90)
  • L'home que parlava a la babalà (núm. 93)
  • El mercader i el bastaix (núm. 96)
  • El remença (núm. 99)
  • Paraula per paraula (núm. 105)
  • Els tres fills del fargaire (núm. 106)
  • Els dos tossuts (núm. 117)
  • La badia del coral (núm. 119)
  • Senyor i criat (núm. 124)
  • Qui té rao, té raó (núm. 142)
  • El mercader que es va fer soldat (núm. 143)
  • El casament (núm. 145)
  • Tres dibuixos i una història (núm. 149)

Teatre[modifica]

  • El rei presumit (núm. 114)
  • El barret de cascavells (núm. 131)
  • El llogarret (núm. 133)

Articles[modifica]

  • Els orígens del teatre (núm. 42)
  • Parlem dels gremis (núm. 100)
  • Els enigmes (núm. 127)

Guió de còmic[modifica]

  • De Balaguer a Kum-Ram (núms. 175 a 178)

Conte[modifica]

  • En Sisó i la Siseta (núm. 164)

Publicacions en format llibre[modifica]

  • Les presoneres de Tabriz. Il. Llucià Navarro. Barcelona: La Galera, 1967
  • Les orenetes. Il. Maria Dolz. Barcelona: Tàber, 1967 (Fem teatre)
  • Perot Joglar. Il. Helena Cortés. Barcelona: Tàber, 1968 (Fem teatre)
  • Jaume el Conqueridor. Il. de Josep Granyer. Barcelona: Proa, 1973
  • Tres vegades era un rei... Il. Xita Camps. Barcelona: La Galera, 1975 (Teatre joc d'equip, 14)
  • Viatge per la història de Catalunya. Il. Fina Rifà. Barcelona: La Galera, 1975

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Maria Novell Picó». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. «Maria Novell i Picó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Estivill, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa (2003). «Dones bibliotecàries». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 10
  4. «Maria Novell i Picó». Editorial La Galera. [Consulta: 30 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 Leveroni, Rosa (1969) «Maria Novell, recordada». Serra d'Or. Barcelona, Any XI, núm. 115
  6. 6,0 6,1 Carbó, Joaquim «Maria Novell (1914-1969)». El Punt Avui, 16-05-2014 [Consulta: 12 juny 2017].
  7. Fàbregas, Xavier. (1970) «El Cicle de "Cavall Fort"». Serra d'Or. Barcelona, Any XII, núm. 127, p. 90